JUDIT PUJADO

El llegat subterrani és el testimoni d’una societat civil valenta que es va veure obligada a respondre als brutals bombardejos que van causar la mort d’unes cinc mil persones a tot Catalunya excavant

El libro es un selección de 25 cementerios de la provincia de Girona, en los que destacan elementos de diversa índole, que van desde su arquitectura, sus esculturas funerarias, su disposición, hasta sus elementos ornamentales naturales.A traves de la vision de Judit Pujado, autora del texto y las fotos, podemos contemplar estos cementerios como elementos arquitectonicos de gran valor, que suelen pasar desapercibidos a los visitantes. Ademas, la obra resalta las tumbas de escritores, politicos, escultores, nobles, etc., de especial relevancia.

Edicions Sidillà publica el seu primer llibre: Tombes i lletres, un homenatge singular i diferent a la nostra literatura. Amb textos de: Antoni Puigverd, Albert Roca, Judit Pujadó, Mireia Lleó, Quim Lecina, Narcís Comadira. Tània Juste, Rosa Font, Arnau Pons, Jordi Bonet-Coll, Vicenç Pagès Jordà, Francesc-Marc Álvaro, Josep Pujol, Carles Duarte, Xavier Lloveras, Jaume Subirana, Borja Bagunyà, Melcior Comes, Miquel Pairolí, Francesc Prat, Sam Abrams, Maria Mercè Roca, Dolors Miquel, Xavier Cortadellas, Vicent Sanchís, Quim Torra, Neus Canyelles, Joan Ollé, Eduard Márquez, Damià Pons, Jordi de Manuel, Víctor M. Amela, Isabel Olesti, Manuel Baixauli, Isabel-Clara Simó, Lolita Bosch, Jordi Lara, Bartomeu Fiol, Ferran Sáez Mateu, Jordi Pàmias i Albert Roig. L´amor no cau mai. Clementina Arderiu i Carles Riba van fer esculpir aquesta divisa a la tomba del cementiri de Sarrià on reposen. A Tombes i lletres els homenatgem, juntament amb 40 escriptors més de la nostra literatura, clàssics o en camí de convertir-se´n. Hem buscat les tombes de tots ells arreu dels Països Catalans, les hem fotografiades i hem convidat 41 autors a escriure un text. El resultat és aquest llibre, 41 textos que parlen de cadascun d´ells, plens d´històries, de records, de versos, de ficcions i, sobretot, de reconeixements. Perquè la gent morim, però els escrits queden. És per això que el lloc on reposa algú capaç d´imaginar un món propi i capaç de fer-lo arribar i sentir als lectors, no és mai un lloc mort, és un lloc de silenci ple de paraules que podran reviure un i mil altres cops.

Estudi que posa de manifest l'existencia de mes de mil refugis antiaeris a Barcelona, explica com es van construir, amb quines tecniques, com eren, com s'utilitzaven i a quins carrers estaven situats

Sin duda, las dos autoras de este divertidísimo e instructivo libro saben de lo que hablan. Y la caracterización del mundo de la Enseñanza Secundaria Obligatoria como un planeta habitado por unos curiosos -a vecesz terribles y a veces geniales- extraterrestres, tambien conocidos como adolescentes, mas otras variadas especies entre las que destacan los padres y los profesores, dice mucho del talante exploratorio de la obra. Por muy serio que sea el tema, protegidas de todo momento por una sana capa de ironia, Empar Fernandez y Judit Pujado apuestan por el humor para hilvanar una serie de historias, anecdotas y situaciones rigurosamente ciertas -aunque resulten increibles- que perfilan un verosimil retrato de los chicos y chicas que habitan las aulas del planeta ESO.

Dues mestres retraten amb ironia els adolescents. Premi Pere Quart dhumor.

Aquesta recerca, que ubica i identifica la construcció de més de dos mil refugis antiaeris arreu de Catalunya, és el resultat d’una recerca col•lectiva que es va iniciar el 2002. A pobles i ciutats d

Marina abandona a su esposo en la gris Barcelona de posguerra y se lanza a una búsqueda imposible en la inmensa urbe parisina: desea encontrar a Aurora, su hermana menor, que huyó de casa atrás. El descubrimiento de la ciudad corre en paralelo con la evocacion de su pasado, la tragica muerte de sus padres, la guerra, la infelicidad junto a su marido y el remordimiento por no haber dado a su hermana el cariño que necesitaba.

Una novel·la extrordinaria escrita amb una gran sensibilitat.A principis dels anys vuitanta, encara a l'adolescencia, la Nora perd els pares. Obligada a viure amb la seva avia, que practicament no coneix, la Nora veu com la vida se li capgira quan s'ha de traslladar a una barriada de Barcelona. Enyorada de l'alegria i la placidesa que li transmetien els pares, la Nora ha d'aprendre a viure en un ambient molt mes dur, mes amarg. Amb els seus nous amics, passa les tardes recorrent els carrerons del barri i les esplanades, alhora que, de mica en mica, descobreix la beguda, el sexe, i es va acostumant a la seva nova vida, fins que un segon trangol l'obliga a refer-la per segona vegada lluny de la ciutat, en un poble on la gent ha apres a viure sense passat.