Lluis Busquets i Grabulosa

Novel·la breu i intensa, esbalaidora i poetica, sobre el misteri de la mirada de l'auriga de Delfos.'La mirada de lauriga', enlla de la trama de la nissaga dinomenida i de lentrellat dunes atziagues morts familiars, es una novel·la tan breu com intensa i tan esbalaidora com poetica. Abraça tota la historia de la celebre escultura de Delfos, a partir dels records de lauriga que servi de model als escultors, en un temps en que el mon grec estava en col·lisio amb els barbars perses i cartaginesos contra els quals els grecs clamaven "no podrem mai ser / si no som lliures", al·legoria palesa de lactual conflicte catala.Diu lautor: "Es la novel·la mes literaria que he escrit, perque m'ha estat donada com una gracia, a glops, i l'he anat escrivint nomes per ganes d'escriure-la, sense cap altra subjeccio, a mesura que anava incrustant amb minuciositat i plaer tots els elements".

El llibre parteix duna cronologia per contextualitzar la jornada referendaria de l1 doctubre del 2017. Aquest fet permet desgranar les claus del plet al Tribunal Suprem contra Oriol Junqueras, Raul Romeva, Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sanchez, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Jordi Cuixart, Santi Vila, Meritxell Borras i Carles Mundo.Tot seguit, el text segueix la cronica del dia a dia de les 52 sessions del judici oral. Parteix de les questions previes (12/13-II) i les declaracions dels acusats (14/26-II), segueix amb les proves testificals (17/II-23/V), pericials (22/23-V) i documentals (27/29-V) i arriba, finalment, als informes finals de lacusacio (4-VI) i dels defensors (11/12-VI) i a la darrera paraula dels acusats (12-VI). Llegint-lo a fons, shi poden endevinar les raons que determinaran la sentencia.Lautor confereix al treball un caracter de cronica historica, i tambe processal, del desenvolupament del judici, sessio a sessio. Un treball necessari que deixa fidel constancia daquesta important peça de la historia que sesta escrivint.Jaume Alonso-Cuevillas

Els evangelis canònics no diuen enlloc que Magdalena, la deixeble més estimada i la que millor va entendre el missatge de Jesús, fos una dona de mala vida. Tampoc no estableix la virginitat perpètua de Maria ni el seu rebuig a la sexualitat. És possible que la la mare de Jesús fos en realitat una Qedeixà o prostituta al servei del temple de Jerusalem? La història s'ha encarregat de deformar la imatge de les dues dones més importants en la vida de Jesús per convertir Maria en l'encarnació de la perfecció, la castedat i l'obediència, i Magdalena en la dona pecadora, portadora del mal, una nova Eva. Però no sempre ha estat així. En aquest apassionant viatge en el temps, Lluís Busquets ens descobreix, a partir de l'anàlisi dels evangelis apòcrifs i canònics, les llegendes medievals i la història de l'art, com s'han anat construint els mites sobre les dues figures femenines, tot desmentint els tòpics i la visió androcèntrica i aportant llum sobre dos personatges cabdals en la nostra cultura.

Audiolibro.

Un professor de filosofia que també escriu els discursos a determinats polítics del govern català viatja a Lisboa amb un comesa delicada: establir contacte amb el principal estrateg de la Revolució dels clavells de 1974, en una acció de la comissió reservada de la Generalitat "Horitzó 2014", orientada a buscar complicitats per a la independència de Catalunya. L'exprofessor, alhora, ha aprofitat el viatge per passar el cap de setmana a Lisboa amb la família, però la retrobada impensada amb una antiga amant converteix el plaer d'un viatge d'esbarjo en un làbil i ineludible desassossec.

Un regreso a las figuras históricas de María Magdalena y María de Nazaret, para encontrar unos hechos muy distintos de los que han llegado hasta nuestros días. Las dos Marías, la de Nazaret y la Magdalena, ambas galileas, ¿llegaron a conocerse y a tratarse? ¿Qué relación tuvieron verdaderamente Magdalena y Jesús? ¿Qué fue de su vida después de la crucifixión de su hijo? A estas y a otras muchas cuestiones da respuesta Lluís Busquets, en un libro apasionante, que no sólo nos acerca a ambos personajes sino que denuncia el discurso jerárquico posterior urdido por la Iglesia. Prólogo de Juan José Tamayo, el principal teólogo de nuestro país.

Lluís Busquets i Grabulosa escriu una carta oberta a Benet XVI, en motiu de la seva visita a Catalunya. Una carta des de la fe i amb esperit de servei, però dolorosa i crítica, sense deixar-se res al tinter. Una carta per denunciar una església que obvia i menysté Catalunya, una esglèsia antidemocràtica i tancada en ella mateixa, una església ancorada en estructures escandaloses contra els pobres, una església que llegeix la Bíblia amb historicismes falsejats, una esgésia masclista i carregosa, una església acientífica i, en definitiva, allunyada dels problemes del món.

Las relaciones entre Catalunya y Castilla han sido conflictivas desde la baja edad media. Desde el siglo XIV han existido más motivos de controversia y de recelo que de todo lo contrario. La tensión provocada por estas difíciles relaciones ha dado lugar a una rica literatura ideológica y ensayística, sobre todo en Catalunya, y a infinidad de artículos de prensa para todos los gustos. El libro de los profesores Busquets y Bastons es una aportación de gran utilidad para conocer la actitud que, frente al problema de las relaciones entre Castilla y Catalunya, han adoptado intelectuales y escritores catalanes en los dos últimos siglos.

L'embaràs inesperat d'una brillant jove de setze anys despertarà molts tabús i provocarà reaccions contradictòries entre les persones del seu entorn més proper, però també en ella mateixa. Ma

A la Gènia, una brillant estudiant de setze anys, li ha caigut una llosa, un mur de mil tones al damunt; potser se l' ha fet caure ella mateixa, cal admetre-ho. Ara, tanmateix, només pot plantar

El primer volum d'Enigmes de la Bíblia i cultura contemporània porta per títol Grans religions, la Torà i els llibres històrics i s'estructura -segons Eulàlia Vernet Pons, professora d'Estudis Hebreu

Una anàlisi lúcida de les propostes i crítiques d'un dels polítics catalans més controvertits del segle xx: Lluís Maria Xirinacs. Propostes i crítiques, avui més vigents que mai, presentades de forma estricta i rigorosa per Lluís Busquets i Grabulosa, coneixedor profund de l'obra i la paraula de Xirinacs. Un llibre que il·lumina el camí que aquest país encara ha de recórrer. "Som en un període històric i polític convuls. Catalunya es planteja desenvolupar la pròpia obirania més enllà del dogal d'una Constitució que, llegida com es fa avui, en comptes de promoure el desenvolupament lliure dels pobles d'Espanya, els empresona. La premsa parla de segona Transició. Conscients, tanmateix, del fet que si no es coneix la pròpia història es poden cometre els mateixos errors, aquest llibre posa el focus en els anys de la primera Transició des de la personalitat lúcida, dreturera i insubornable de Lluís M. Xirinacs.»

L’experiència d’un càncer o d’una altra malaltia greu pot ser una bona ocasió per aturar-se en la vida i fer-se assossegadament les qüestions transcendents que sembla que mai no tinguem temps de fer-

El segon volum d'Enigmes de la Bíblia i cultura contemporània porta per títol Nebiïm i Ketubim: profetes i sapiencials, els grans desconeguts, que té dues seccions: 1) Els profetes, que, segons M. Vi

La biografia definitiva de Xirinacs escrita per Lluís Busquets i Grabulosa. Acompanyada d'il·lustracions de Gemma Molera i Jordi Junyent.Amb motiu del desè aniversari de la mort de Lluís M. Xirinacs (2007-2017) s'ha volgut promoure a través d'una edició singular la vella complicitat entre l'art i la societat civil. A tal fi Xirinacs. El profetisme radical i noviolent ha comptat amb la realització d'obra original i grafica de Gemma Molera i Jordi Junyent que acompanyen l'edició, en les seves diverses modalitats previstes: edició general i edició d'art.De la mateixa manere va acompanyada d'un estoig de cartró nu, amb dues reixes, que és símbol del crit de llibertat de Xirinacs des de la presó, és a dir, des de la seu radicalisme d'home lliure, com a profeta avisador dels canvis profundament esperats, com a defensor de la noviolència.