Margarida Aritzeta

Durant una torrida matinada dagost a Doldellops, una ciutat petita del Camp de Tarragona, apareix el cadaver nu i amb signes de violencia del sacerdot Bernat de Cruilles a lhort de la rectoria, mentre tots els veins busquen amb neguit un nen de set anys que ha desaparegut. Un sentiment de terror envaeix tota la poblacio, que no sap si hi ha alguna fatidica relacio entre tots dos successos. Mentrestant, lequip de la sergent dels Mossos dEsquadra Mirella Blasco, en quadre per les vacances, investigara la mort del capella contradictori i carregat de secrets, en un barri que des de la seva arribada no ha parat de degradar-se Margarida Aritzeta debuta a crims.cat amb una novel·la plena de personatges foscos, en una atmosfera densa i tibant, que ens atrapa.

Era el segle dinou, el seu nom Joan Serra, uns li deien bandoler, de malnom era en La Pera. El record del bandoler travessa tota la vida de qui era només un nen quan se'n va anar amb ell a seguir els camins amb els francesos i que ara, des de les seves velleses, busca desesperadament que parli una maquina per poder trobar les claus d'un secret fosc que sempre l'ha torturat.

_El pou dels maquis: els fets, els documents_ mostra com s'articulen la novel·la i la realitat. Parteix de Valls i de la masia Cardella, on quatre maquis feien un pou entre 1946 i 1947, i explica els diversos indrets que recorren, que encara es poden seguir actualment. Recull testimonis i descriu les fonts documentals, que situen el "grup de Valls" a la Brigada Jaume Girabau de l'Agrupacio Guerrillera de Catalunya, expliquen com van anar la caiguda dels Vuitanta de 1947 i el Consell de Guerra Sumarissim 35.836 de 1948, que va imposar vuit penes de mort. Argumenta per que els Aliats es van desentendre de la causa, de la mateixa manera que se'n van desentendre la Unio Sovietica i el PCE i el PSUC quan encara no havien jutjat els detinguts. El fil conductor es el pare de l'autora, que va ser qui va portar els guerrillers a la masia i que quan es va fer de les JSU, el 1943, tenia quinze anys.

Corria l'estiu de 1946 quan van passar la frontera, carregats amb macutos feixucs i un punt de llum a la mirada. Nou mesos més tard, el pou que havien començat a cavar es va quedar a mitges i la runa va colgar la seva historia entre silencis i pors. Van ser uns temps de privacions, tortures, presons i morts, pero tambe de coratge, amors i rialles i corregudes furtives sota els ametllers florits. Per aquells temps, els nens i nenes de la guerra es feien adults molt de pressa i aprenien a oblidar el que vivien de dies per poder dormir a les nits. A penes ens ho han explicat.

Un secret ocult durant més de quaranta cinc anys. Tots els personatges de La filla esborrada amaguen secrets, com si aquell hivern de l'any 1945, en la duríssíma postguerra espanyola, aquesta fos l'única manera de viure i sobreviure. Uns, com la Laura, per la vergonya d'haver sofert una violacio i imaginar constantment la seva venjança; altres, com el Gabriel, per la lluita antifranquista que el fa viure ocult en les muntanyes amb un grup de maquis. Ella es una joveneta que viu encara "entre les histories de piratels i princeses i els somnis robats"; ell, un home jove amb "sis anys de guerra i unes quantes medalles al valor". L'amor entre tots dos naixera envoltat de dificultats, esperances i secrets, i alguns s'allargaran durant decades. "La filla esborrada es una novel·la, pero parteix de dues histories reals, l'una ocorreguda a Lleo, l'altra prop de Reus."

Interessos immobiliaris, pressions, amenaces i un gitano mort, o no, que ningú no troba i que tothom creu que ha de tenir la majoria de respostes es barregen en un estrany cas de terrorisme a la ciutat de Tarragona. Ni els morts ni el passat no són morts del tot si no estan ben enterrats. Des del moment que la inspectora Mina Fuster es troba el gitano al Bosc de la Marquesa, realitat i aparences es conjuren per complicar-li la vida fins a extrems insospitats.

IL·LUSTRACIONS DE JORDI COMPANY En aquesta ocasió, arriben els Diables de Valls amb tota la seva recula de personatges infernals. En aquest conte, una escriptora i un dibuixant de Valls, Margarida Aritzeta i Jordi Company, ens descobreixen el mon interior dels diables, amb una aventura plena d'intriga... i espetecs eixordadors. Visca la festa major! * Dues tipologies textuals, per a totes les edats * Inclou una fitxa tecnica amb totes les dades basiques sobre els Diables de Valls. "Publicacio presentada a la convocatoria de subvencions de la Diputacio de Tarragona"

Poc podia imaginar-se en Kaputx com s'embolicarien les coses quan va rebre l'encarrec de desplaçar-se a La Malvasia, una casa a prop del monestir de Santes Creus. La propietaria, una arquitecta que vol convertir-la en una casa rural de luxe, li demana que aplegui les llegendes locals sobre bandolers perque la zona tingui un atractiu turistic nou. Pero en aquella casa, encara en obres, ja s'hi han viscut diverses amenaces (rodes punxades, pintades fetes amb sang) i en Kaputx hi trobara un ambient inquietant, fins i tot fantasmagoric. QUI SON L'AVI, LA MAINADERA I EL NADO QUE RONDEN PER LA CASA? QUI ES L'HOME QUE CAMINA AMB UNA SOGA A PUNT? POT SER QUE NOMES EN KAPUTX VEGI AQUELLS MORTS? QUÈ HI VA PASSAR, A LA MALVASIA? QUINS SECRETS DE LES FAMILIES QUE HI VAN VIURE PERDUREN FINS AVUI? CAL REMOURE EL PASSAT?

A mesura que repassa el passat, la Rita, una pallassa veterana, reviu emocions, actuacions i personatges del circ, sobretot els pallassos, que considera l'ànima de l’espectacle. I és que la vida és c

"La mare de la inspectora Mina Fuster ha desaparegut. Després de setmanes sense contacte amb ella, quan la inspectora descobreix que la mare fa dies que no hi és a casa pensa que es tracta d’un nou a

Per tal de contribuir com editorial a les primeres Festes Decennals de la Mare de Deu de la Candela del segle XXI, que se celebraren a Valls durant el mes de febrer del 2001, i coincidint amb la celebracio del cinque aniversari de Cossetania Edicions, s'aplega en un llibre una serie d'onze relats escrits per onze vallencs que, d'alguna manera o altra, versen a l'entorn de les Festes Decennals: Les lletanies a la verge negre, de Margarida Aritzeta; Brossa, de Jordi de Bofarull; La processo va per dins, d'Eva Busquets; El vestit nou de la regidora, de Francesc Domenech; Fent sanefa, de Lluis Figuerola; Viatge, de Joan Guasch; "Les fonts de Mas Miquel". Oli sobre tela, d'Anna Montserrat; Si et conformes, ets mort, d'Agusti Pena; Ressons de festa, de Roger Roig; Amb candeletes, de Magi Sunyer; i Retrobament, de Nuria Ventura.

La mort duna dona en circumstàncies molt estranyes obre les portes duna antiga casa pairal a la investigació de la policia. I amb les portes, sobre la capsa dels secrets que les dones daquella famíli

Un bon dia, els habitants d'un poble descobreixen que els han fugit les lletres de les maquines d'escriure, que no funcionen ni la radio ni el telefon, i que al poble no hi arriben ni trens ni diaris. I mentre els habitants de l'indret es pregunten que passa, el virus de la grafemia s'escampa.