Marian Vayreda i Vila (Olot, 1853-1903) va ser escriptor i pintor. De molt jove va enrolar-se com a voluntari a les tropes carlistes i acabada la guerra s’exilià al Llenguadoc. L’experiència de la guerra, el contacte directe amb la mort i amb la bestialització humana, va marcar profundament tota la seva producció literària, entre la qual destaquen les novel·les Records de la darrera carlinada (1898), Sang nova (1900) i La punyalada (1904), la seva obra més important.
Recibe novedades de MARIAN VAYREDA directamente en tu email
La punyalada és una obra cabdal de les lletres catalanes, una novel·la plenament moderna que narra la lluita entre dos homes per l'amor d'una dona en el marc del bandolerisme més sagnant que es va viure a l'alta Garrotxa a mitjan segle XIX. En un context en que la pietat i la compassio han desaparegut, assistim al conflicte mes primari entre dos homes, a la victoria dels instints i la violencia. Edicio definitiva a cura de l'especialista Margarida Casacuberta.
Quan va esclatar la tercera guerra carlina, el jove Marian Vayreda es va incorporar a l'exèrcit carií. S'integrà dins el cos de cavalleria, a les ordres del general Tristany, i arribà a formar part de l'estat major del general Savalls. Durant prop de tres anys, participà en accions destacades, com les d'Argelaguer o Prats de Lluçanès. Ferit en una mà, al final de la guerra s'exilià a França.Vint-i-cinc anys després, i amb una mirada que el pas dels temps havia tornat desenganyada, Vayreda narrà els diversos episodis, entre caricaturescos i patètics, que hi va viure. Escrits amb una subjectivitat no exempta de vigor i precisió, els Records de la darrera carlinada constitueixen una crònica desencantada i desmitificadora de l'absurd de la guerra.