Marta Meneu-Borja

El 29 doctubre, la DANA ho paralitza tot. Nora es troba en un moment decisiu de la seva vida, pero decideix prioritzar unir-se a un grup de voluntaris. Des de netejar els estralls del fang i la bruticia fins a organitzar donacions, qualsevol petit gest compta. Pero, malgrat aixo, la sensacio de voler fer mes sempre esta present. Quan la normalitat torna i els problemes pendents apareixen de nou, la vida de Nora es complica mes del que imaginava. Una historia carregada desperança on les onades solidaries de la mal nomenada generacio de cristall fan de mur de contencio davant la catastrofe provocada per la negligencia politica.

El rellotge del campanar es va aturar, precisament, aquella nit. L'endema, la plaça de l'Ajuntament s'omplia de gent que protestava, silenciosa, contra el darrer assassinat d'una dona. Joana, Dori, Ivonne i Val, entre moltes altres persones, van participar en una concentracio que no expressava nomes rebuig, sino tambe por i cansament davant d'una situacio, en el fons, no tan llunyana per a cap d'elles. Perque el senyal de la violencia, aparent o invisible, pot apareixer en qualsevol raco. Com tambe hi pot apareixer el senyal de l'esperança, dels lligams, de les llums que no s'apaguen.