MARTI ROM

Chiaru, es un padre soltero que decide apuntarse a clases de cocina para aprender a dar de comer en condiciones a su bebe. Cuando Alex (el guapísimo profesor de cocina) se queda a solas con él, aprovecha para pre-calentar, haciendo que la temperatura de Chiharu se dispare. ¿Podra Alex enseñarle el placer de una buena comida a Chiharu?!LECTURA PARA ADULTOS

Aquest llibre és el punt final d'un treball iniciat fa quaranta anys sobre la relació de Joan Miró i Mont-roig del Camp. Abans hi hagut els documentals "D'un roig encès: Miró i Mont-roig" (1979), "Mont-roig: tornaveu mironia" (2002) i "Safatans mironians" (2007). La creació, amb uns quants amics de Mont-roig, del Centre Miró el 2005. I el llibre "Joan Miró i Mont-roig: Pal de ballarí (1911-1929)" (Arola Editors, 2012). Joan Miró va arribar per primer cop a Mont-roig el 1911, tenia divuit anys. Hi va fer estades d'uns tres d'uns tres mesos fins el 1976. Són seixanta-cinc anys gaudint del blau intens de la mar en els dies de serè, del vent mestral, de passejar pels camins de Les Pobles observant com anava creixent algun pal de ballarí de les atzavares, o fruint del moment en que la seva ma acaronava la pedra roja de la muntanya de la Mare de Déu de la Roca. Miró arribava al mas amb la primavera. Com les orenetes. El llibre és cenyeix fonamentalment en situacions relacionades amb Mont-roig. El seu mas, no és un diorama on Miró i d'altres amics seus actuen, entren i surten. S'intenta reflectir la vida d'aquell entorn pagès de Les Pobles. Hi ha el soroll de les ones de la platja de la Pixerota, l'aigua lliscant pels recs dels horts, els grills, el tossut bordar dels gossos... i el xiscle de l'oreneta. El més rellevant són les veus dels mont-rogencs que el van conèixer, els seus masovers: els Boquera, els Calaf, els Rovira. També algun pagès del voltant del mas o el taxista que el duia a recórrer el pobles del Baix Camp i el Priorat. El Pal de ballarí (vers l'escala de l'evasió) i el xiscle de l'oreneta ben bé poden explicar l'evolució de l'obra de Miró i la seva relació amb Mont-roig. Ambdós, com tota l'obra de Joan Miró són una miroia. Atreuen la mirada.

Aquest llibre és fruit de les meves col.laboracions -durant trenta-tres anys-, a la revista . Des de 1985. Hi ha un bon grapat de textos sobre Mont-roig i fets rellevants de la seva història del segl

M'agrada pensar que la història d'un poble és un arbre, amb el seu tronc principal, que ve de lluny i que concentra i aglutina els passatges primigenis. A mida que ens anem enlairant té les diverses

Aquest es un llibre basat en les memories que, sobre aquesta societat, va escriure el 1976 Francesc Rom Serra. Tenint en compte que vivia ben a prop del Centre -casa seva era a la porta del costat-, que participa en les activitats teatrals del Centre i que en coneixia de primera ma els afers -durant molts anys el seu sogre en fou el president-, les informacions que aporta son molt valuoses i detallades. Partint d'aquest text, Marti Rom ha mirat de determinar dades i dates que permetessin corroborar i ampliar les informacions originals, aixi com explicar el context social en que es desenvolupava aquella societat i la seva relacio amb el moviment obrer del Baix Camp d'aquells anys. Diu Antoni Gavalda en el proleg: "El llibre es la solucio d'un aprenentatge sobre el que pot significar la força d'un ideal orientat a aconseguir el be material i moral de l'individu, per fer-lo mes persona, mes lliure."