Mercè Rodoreda

Natàlia, la protagonista, ens explica la seua vida marcada per l''opressió i la necessitat d''alliberar-se''n. Una història individual que es transforma en imatge d''una època agitada.La Plaça del Di

L'obra mestra de Mercè Rodoreda, amb més de vuitanta edicions catalanes i més de trenta traduccions, ve acompanyada en aquest volum d'un postfaci de Maria Barbal sobre la seva visió de la novel la, i

Amb estudi introductori i propostes didàctiques de Neus Real.Aloma, editada inicialment el 1938, és la novel·la que enllaça les produccions de preguerra i de postguerra de Mercè Rodoreda. És l'únic t

A sus dieciocho años, Aloma es una joven solitaria y soñadora. Cuando su cuñado, Robert, llega de América para establecerse en la casa familiar de Barcelona por un tiempo, se verá sorprendida por sentimientos tan contradictorios como desconocidos para ella. Es esta una historia de amor desgraciado, la historia del fracaso de una relacion compleja en un ambiente familiar desgastado, narrada a traves de componentes liricos y simbolicos alrededor de la condicion humana mas profunda. Porque Aloma, desengañada y triste, debera abandonar sus ideales adolescentes y aprender a plantar cara a la vida. Escrita originalmente en 1936, Aloma es la novela que enlaza la produccion de preguerra y posguerra de Merce Rodoreda y, de hecho, la unica obra que salvo de todo lo que habia escrito en su juventud. Se publico de nuevo en 1969, y en ella se basa esta edicion. Completamente revisada por la autora, en la novela prima la sutileza narrativa mas alla de un tiempo especifico, mas acorde con sus intereses literarios del momento, y alejada de las ideas de la epoca en la que fue escrita inicialmente. Es, en definitiva, un fluir delicado de la historia y las palabras, en una armonia que alcanza la perfeccion. Quizas la novela mas tierna de Merce Rodoreda. Ahora con nueva traduccion para conmemorar el 50 aniversario de su muerte.

«Em van deixar al carrer de les Camèlies, al peu d'un reixat de jardí, i el vigilant em va trobar a la matinada». Així comença la història de Cecília Ce, escrita just després de "La plaça del Diamant

"La mort i la primavera" es la novel·la que Rodoreda volia convertir en la seva obra mestra, i la mes autobiografica de totes les que va escriure sota la seva aparença fantastica. Els grans temes rodoredians -l'amor que neix i mor, l'afany de llibertat que topa amb la repressio, la solitud davant la meravella del mon, el talent dels homes per convertir la vida en un infern- s'hi despleguen amb mes esplendor i mes horror que mai. En un lloc sense nom i en una epoca indeterminada, allat enmig duna natura inquietant, viu un poble sotmes a una llei rigorosa que vetlla per destruir tota forma de desig. Un noi de catorze anys, en el moment de fer-se home, comença a rebel·lar-se i sembra sense voler la llavor d'una guerra civil. Real com un contes de fades modern, "La mort i la primavera" es un llibre sobre la sedicio i el testament d'una escriptora que va posar la seva llibertat per damunt de tot.

Una família rica, una casa abandonada, un jardí desolat... Tenia ganes de fer una novel·la on hi hagues de tot aixo. Mirall trencat es la mes profusa de les novel·les de Merce Rodoreda, un retrat de familia al llarg de tres generacions, i un imponent retrat de dona amb la figura de Teresa Goday. Amb el proleg de l'autora i un epileg de Marta Nadal.

NUEVA TRADUCCIÓN Es ésta la historia de Natalia, conocida como «Colometa», representación femenina de aquellas mujeres a las que les tocó vivir un período de la historia de España especialmente duro

Nueva edición de la obra maestra de las letras catalanas Prólogo de Rosa Montero«Espejo roto posee un lenguaje preciso y precioso, y es además, una novela prodigiosamente construida… una obra salvaje

Un vell jardiner observa durant sis estius la vida d'una família rica en una torre vora el mar. Les festes se succeeixen, els amics excentrics desfilen, la bellesa del jardí sembla que els ofereixi el paradis a la terra. Pero sota l'alegria coven realitats que no respecten res, ni rics ni pobres, ni senyors ni criats: el fracas de l'amor i la cruesa de l'instint de supervivencia. Amb un epileg de Roser Porta.

A sus dieciocho años, Aloma es una joven solitaria y soñadora. Cuando su cuñado, Robert, llega de América para establecerse en la casa familiar de Barcelona por un tiempo, se verá sorprendida por sentimientos tan contradictorios como desconocidos para ella. Es esta una historia de amor desgraciado, la historia del fracaso de una relacion compleja en un ambiente familiar desgastado, narrada a traves de componentes liricos y simbolicos alrededor de la condicion humana mas profunda. Porque Aloma, desengañada y triste, debera abandonar sus ideales adolescentes y aprender a plantar cara a la vida. Escrita originalmente en 1936, Aloma es la novela que enlaza la produccion de preguerra y posguerra de Merce Rodoreda y, de hecho, la unica obra que salvo de todo lo que habia escrito en su juventud. Se publico de nuevo en 1969, y en ella se basa esta edicion. Completamente revisada por la autora, en la novela prima la sutileza narrativa mas alla de un tiempo especifico, mas acorde con sus intereses literarios del momento, y alejada de las ideas de la epoca en la que fue escrita inicialmente. Es, en definitiva, un fluir delicado de la historia y las palabras, en una armonia que alcanza la perfeccion. Quizas la novela mas tierna de Merce Rodoreda. Ahora con nueva traduccion para conmemorar el 50 aniversario de su muerte.

Amb recursos pedagògicsLa meva Cristina i altres contes és un recull unitari format per setze contes que Rodoreda publicà el 1967 amb una voluntat de renovar el gènere. L'escriptura, treballada i int

NUEVA TRADUCCIÓN Es ésta la historia de Natalia, conocida como «Colometa», representación femenina de aquellas mujeres a las que les tocó vivir un período de la historia de España especialmente duro

"Rodoreda nos conduce en La calle de las Camelias hacia el descenso a los infiernos de Cecilia, una mujer profundamente marcada por el abandono que sufrió al nacer. A pesar de ser recogida y criada por una amorosa pareja de señores de mediana edad, Cecilia no logra encontrar su espacio en el mundo, y lo buscara desesperada e infructuosamente en la cama de diversos hombres. Con una prosa que parece hilada de forma sencilla, empapada de lenguaje hablado, Rodoreda combina las relaciones amorosas de Celia con el conmovedor sentimiento de soledad y nostalgia que caracteriza habitualmente a sus personajes, siempre en busca de la libertad. "

En un moment en què els epistolaris es valoren d'una manera particular i se n'editen amb profusió, la publicació de Cartes de guerra i d'exili (1934-1960), de Mercè Rodoreda, resulta molt destacable, atès que es tracta de la correspondència d'una de les autores més valorades de la literatura catalana; per mitja de les cartes podem, no solament seguir de prop una vida ben bé de novel·lista, sinó, també, la dels seus corresponsals, Carles Pi-Sunyer, Armand Obiols… En el primer apartat, presidit per la Segona Guerra Mundial, s'hi emmiralla un temps de fonda soledat, en què la correspondència resulta un article de primera necessitat, que propicia confessions. Uns anys difícils, d'angoixa i de precarietat per a Rodoreda, que representen una dura i profunda experiència de la vida que la marcara per sempre, com a dona i també com a escriptora; tal com les cartes demostren tota la seva producció n'és deutora, des de Vint-i-dos contes (1958) fins a Quanta, quanta guerra… (1980), amb un relleu especial de La plaça del Diamant (1962), la gran novel·la de l'exili. I és que, un cop acabada la guerra, a París, primer, i a Ginebra, després, Rodoreda pot seguir els corrents literaris i artístics del moment, ella, també, una pintora ben actual, admiradora de Picasso i Miró, com la correspondència reflecteix. A partir de llavors, sobretot, Rodoreda pot iniciar la seva carrera literaria definitiva, l'obra de plena maduresa. L'exili, en un cert sentit, s'acaba i, aleshores, es pot bolcar, finalment, en l'escriptura, la seva vocació més profunda, amb uns resultats espectaculars que la convertiran en la novel·lista més traduïda de la literatura catalana. En definitiva, les cartes resulten una font d'informació privilegiada, la qual cosa palesa el gran interès que tenen, sense oblidar l'estil ben original de Rodoreda, la marca dels grans escriptors, un atractiu més de la lectura de Cartes de guerra i d'exili.

Aquest llibre aplega, definitivament, tots els contes que Merce Rodoreda va publicar. En primer lloc, els Vint-i-dos contes (1958) que van protagonitzar el seu retorn literari a la recerca de nous lectors, despres de la guerra. En segon lloc, La meva Cristina i altres contes (1967), un compendi amb el mes fascinador i punyent del mon literari de l'autora. Despres, Semblava de seda i altres contes (1978), que conte algunes peces mestres de maduresa al costat d'altres que resumeixen llargues decades de dedicacio al genere. I, finalment, Viatges i flors (1980), un recull d'una força lirica extraordinaria que abasta, en les seves dues parts, tot l'arc de la plenitud creativa rodorediana.L'obra literaria de Merce Rodoreda ateny la mes alta excel·lencia en els dos principals generes narratius: la novel·la i el conte. Tambe en aquest segon camp Rodoreda es compta entre els autors imprescindibles de la segona meitat del segle xx a escala universal.

En un lugar sin nombre y en una época indeterminada, en medio de una naturaleza que parece mutante, un pueblo aislado vive sometido a una rígida y cruel serie de normas. Sus habitantes están bajo la permanente amenaza de los caramenos, unos seres que habitan al otro lado de las montañas y a los que jamas ha visto nadie, y las embestidas del rio que socava sus casas. Un joven de catorce años, despues de asistir a una profanacion, empieza a rebelarse contra todas las leyes, al mismo tiempo que seduce y conquista a su madrastra.Merce Rodoreda, que segun Garcia Marquez escribio la novela "mas bella que se ha publicado en España despues de la Guerra Civil", nos brinda con esta novela postuma un esplendido testamento literario, en el que teje una trama alegorica para mostrarnos la realidad de la vida en las sociedades donde se ha destruido todo atisbo de libertad y donde se ha reprimido toda iniciativa individual.

Recull de contes que presenten els estats d ' anim d ' un seguit de personatges que reprodueixen elements de la psicologia humana. Histories sobre el pas del temps, la perdua de la joventut, la soledat, la felicitat., escrites en una prosa evocativa i lirica, d ' una gran força expressiva.

Un viejo jardinero observa durante seis veranos la vida de una familia rica en una torre junto al mar. Las fiestas se suceden, los amigos excéntricos desfilan, la belleza del jardín parece que les ofrezca el paraiso en la tierra. Pero bajo la alegria empollan realidades que no respetan nada, ni ricos ni pobres, ni señores ni criados: el fracaso del amor y la crudeza del instinto de supervivencia. Autora Catalana