Mercè Rodoreda, página 2 de 10

Una nova edició de LA PLAÇA DEL DIAMANT, amb el text revisat i material inèdit. L''estudiosa Meritxell Talavera ha retrobat el manuscrit primer de COLOMETA, del qual la nova edició dóna un capítol de

En un pueblo sin nombre donde las mujeres llevan los ojos vendados para evitar el deseo, un adolescente de catorce años empieza a rebelarse y siembra la semilla de una guerra civil. Merce Rodoreda teje una trama alegorica para mostrarnos la realidad de la vida en las sociedades donde se ha destruido todo atisbo de libertad y donde se ha reprimido toda iniciativa individual.AHORA PRESENTADO POR DAVID UCLES

Aquest poemari il·lustrat reuneix una delicada tria de poemes de Mercè Rodoreda que convida els infants a observar la natura amb ulls poètics. Papallones, núvols, animals i paisatges esdevenen imatge

NUEVA TRADUCCIÓN Es ésta la historia de Natalia, conocida como «Colometa», representación femenina de aquellas mujeres a las que les tocó vivir un período de la historia de España especialmente duro

«Era un poble abandonat però bufó com un poble de joguina». Així arrenca el viatge a un poble perdut on, algun dia del mai-més, hi van viure una colla de senyoretes immaculades amb els seus gats caça

En un moment en què els epistolaris es valoren d'una manera particular i se n'editen amb profusió, la publicació de Cartes de guerra i d'exili (1934-1960), de Mercè Rodoreda, resulta molt destacable, atès que es tracta de la correspondència d'una de les autores més valorades de la literatura catalana; per mitja de les cartes podem, no solament seguir de prop una vida ben bé de novel·lista, sinó, també, la dels seus corresponsals, Carles Pi-Sunyer, Armand Obiols… En el primer apartat, presidit per la Segona Guerra Mundial, s'hi emmiralla un temps de fonda soledat, en què la correspondència resulta un article de primera necessitat, que propicia confessions. Uns anys difícils, d'angoixa i de precarietat per a Rodoreda, que representen una dura i profunda experiència de la vida que la marcara per sempre, com a dona i també com a escriptora; tal com les cartes demostren tota la seva producció n'és deutora, des de Vint-i-dos contes (1958) fins a Quanta, quanta guerra… (1980), amb un relleu especial de La plaça del Diamant (1962), la gran novel·la de l'exili. I és que, un cop acabada la guerra, a París, primer, i a Ginebra, després, Rodoreda pot seguir els corrents literaris i artístics del moment, ella, també, una pintora ben actual, admiradora de Picasso i Miró, com la correspondència reflecteix. A partir de llavors, sobretot, Rodoreda pot iniciar la seva carrera literaria definitiva, l'obra de plena maduresa. L'exili, en un cert sentit, s'acaba i, aleshores, es pot bolcar, finalment, en l'escriptura, la seva vocació més profunda, amb uns resultats espectaculars que la convertiran en la novel·lista més traduïda de la literatura catalana. En definitiva, les cartes resulten una font d'informació privilegiada, la qual cosa palesa el gran interès que tenen, sense oblidar l'estil ben original de Rodoreda, la marca dels grans escriptors, un atractiu més de la lectura de Cartes de guerra i d'exili.

Esta es la historia de Adriá Guinart, un adolescente de quince años, cansado de su inexperiencia en la vida y anhelando la libertad, toma la decisión de irse a la guerra sin poder librarse de su obsesion por unos ojos femeninos de color violeta. Su trayectoria personal durante la contienda es un autentico proceso de aprendizaje acerca de la naturaleza humana. La guerra civil es el fondo sobre el que se proyecta la lucha que el protagonista mantiene consigo mismo.La reconocida habilidad de Rodoreda para mostrar la profundidad del ser humano vuelve a brillar aqui en todo su esplendor, y sin ahorrarle al lector una conmovedora vision de la vida cotidiana durante el conflicto belico.

Un vell jardiner observa durant sis estius la vida d'una família rica en una torre vora el mar. Les festes se succeeixen, els amics excentrics desfilen, la bellesa del jardí sembla que els ofereixi el paradis a la terra. Pero sota l'alegria coven realitats que no respecten res, ni rics ni pobres, ni senyors ni criats: el fracas de l'amor i la cruesa de l'instint de supervivencia. Amb un epileg de Roser Porta.

«Em van deixar al carrer de les Camèlies, al peu d'un reixat de jardí, i el vigilant em va trobar a la matinada». Així comença la història de Cecília Ce, escrita just després de "La plaça del Diamant

"Jardí vora el mar" són sis estius, una infinitat de plantes i una de les novel·les més belles que va escriure Mercè Rodoreda. La veu que hi parla és la del jardiner d?una casa rica d?estiueig que ob

Una de les obres més simbòliques de l'autoraViatges i flors (1980, premi Crítica Serra d'Or i Premi Ciutat de Barcelona) reuneix els reculls «Viatges a uns quants pobles», escrit a Romanyà de la Selv

In its moment of great splendor the novel was held as a mirror of society: Merce Rodoreda shatters that mirror in this, her most ambitious novel, which tells its story in brilliant fragments, a vision reflected and refracted and finally coming together in a richly articulated mosaic of life. Through this Broken Mirror, the reader sees events and characters spanning three generations and composing a kaleidoscopic family history ranging over six decades and turning upon events both intimate and historic-most notably the Spanish Civil War. Opening with Teresa Goday, the lovely young fishmonger's daughter married to a wealthy old man, the story shifts from one perspective to another, reflecting from myriad angles the founding of a matriarchal dynasty-and its eventual, seemingly inevitable disintegration. A family saga extending from the prosperous Barcelona of the 1870s to the advent of the Franco dictatorship, A Broken Mirror is finally also a novel about the inexorable passing of time. Merce Rodoreda (1908-1983) has emerged as perhaps the most important fiction writer of the twentieth century in Catalan literature and is one of the most interesting writers of the contemporary Spanish literary world. She is primarily known in this country for her novel The Time of the Doves, published in English translation. Josep Miquel Sobrer is a professor in the Department of Spanish and Portuguese at Indiana University. The editor of Catalan Review, he has also edited and translated an anthology of Catalan texts, Catalonia: A Self-Portrait.

NUEVA TRADUCCIÓN DE GALA SICART.Viajes imaginarios y flores inventadas son el ropaje con que Rodoreda se reviste en la cumbre de su madurez literaria. Publicada en 1980 y ganadora del Premio Crítica Serra dOr y el Ciudad de Barcelona, se inscriben en esta obra dos recopilaciones de relatos: Viajes a unos cuantos pueblos, diecinueve, que escribio durante su estancia en Romanya de la Selva; y Flores de verdad, recopilacion de treinta y ocho piezas breves escritas en Ginebra. En su conjunto, son una muestra depuradisima de la narrativa de la autora, en las que nos recrea las pulsiones de la vida y la condicion humana, a veces con humor, otras con crudeza, sin olvidar sus grandezas ni ocultar sus mezquindades, pero siempre con una trabajada simplicidad, combinando fuerza inventiva y potencia lirica, y una voz poetica de un magnetismo irresistible.

En un lugar sin nombre y en una época indeterminada, en medio de una naturaleza que parece mutante, un pueblo aislado vive sometido a una rígida y cruel serie de normas. Sus habitantes están bajo la permanente amenaza de los caramenos, unos seres que habitan al otro lado de las montañas y a los que jamas ha visto nadie, y las embestidas del rio que socava sus casas. Un joven de catorce años, despues de asistir a una profanacion, empieza a rebelarse contra todas las leyes, al mismo tiempo que seduce y conquista a su madrastra.Merce Rodoreda, que segun Garcia Marquez escribio la novela "mas bella que se ha publicado en España despues de la Guerra Civil", nos brinda con esta novela postuma un esplendido testamento literario, en el que teje una trama alegorica para mostrarnos la realidad de la vida en las sociedades donde se ha destruido todo atisbo de libertad y donde se ha reprimido toda iniciativa individual.

NUEVA TRADUCCIÓN.Es ésta la historia de Natalia, conocida como «Colometa», representación femenina de aquellas mujeres a las que les tocó vivir un período de la historia de España especialmente duro

Si fins ara coneixíem sobretot la Rodoreda novel·lista, a partir d’aquest Bestiari i altres poemes tant els adults com els lectors més joves podrem acostar-nos també a la seva poesia. Cal celebrar qu