Mercè Rodoreda, página 2 de 9

Recull de contes que presenten els estats d ' anim d ' un seguit de personatges que reprodueixen elements de la psicologia humana. Histories sobre el pas del temps, la perdua de la joventut, la soledat, la felicitat., escrites en una prosa evocativa i lirica, d ' una gran força expressiva.

Barcelona, early 1930s: Natalia, a pretty shop-girl from the working-class quarter of Gracia, is hesitant when a stranger asks her to dance at the fiesta in Diamond Square. But Joe is charming and forceful, and she takes his hand. They marry and soon have two children; for Natalia it is an awakening, both good and bad.

Joc poètic sobre la vida de les formigues.

Un recull de quatre contes, en format àlbum il.lustrat. Explicats amb un estil entranyable, hi apareixen des de bruixes fins a animalets personalitzats, i tot ambientat en uns bells paisatges que són

Este volumen reúne dos de las obras mayores de Mercè Rodoreda, sin duda la escritora catalana más universal de todos los tiempos. De la novela La plaza del Diamante, uno de los clásicos más vitales de la literatura europea del siglo XX, escribió Gabriel García Márquez en 1983: "a mi juicio, la más bella que se ha publicado en España después de la guerra civil". La calle de las Camelias, una de sus obras más premiadas, a menudo se ha valorado como una profundización en las técnicas realistas desplegadas en La plaza del Diamante. Ambas novelas presentan uno de los personajes-narradores más emblemáticos de Rodoreda, la mujer aparentemente vulnerable, pero de gran fuerza interior, que se enfrenta en soledad a una sociedad patriarcal que tiende a relegarla a funciones subsidiarias. En ambos casos (Colometa y Cecilia) se trata de personajes de un rico mundo interior y un trasfondo psicológico que Rodoreda construye con inimitable maestría. Argumentos de venta: La profundidad y belleza de su estilo, su innegable talento para la creación de personajes femeninos y su perspicacia para captar la esencia de los ambientes en que sitúa sus obras han convertido a Rodoreda en uno de los grandes clásicos de la literatura europea del siglo XX. El 2008 es el Año Rodoreda, y son muchas las actividades que se han programado al respecto: el espectacular montaje teatral sobre La plaza del Diamante del TNC ha iniciado ya la gira que lo llevará a Mallorca (marzo) y Madrid (mayo), entre otras ciudades, y en septiembre se inaugurará en Madrid la exposición Mercè Rodoreda, objetos y personajes. A esta edición se añadirá próximamente en esta misma colección la de un volumen con todos los cuentos traducidos al español de Rodoreda

Si fins ara coneixíem sobretot la Rodoreda novel·lista, a partir d'aquest Bestiari i altres poemes tant els adults com els lectors més joves podrem acostar-nos també a la seva poesia. Cal celebrar que, per primera vegada, trobem reunits en un sol volum els poemes d'aquest llibre, alguns dels quals eren inèdits fins ara. Un recull poètic sorprenent de Mercè Rodoreda, bellament editat i amb les delicades il·lustracions de Montse Ginesta, que ens fan veure un escarabat, una cuca de llum, un rossinyol i molts altres animals amb una nova mirada.

Amb aquesta adaptació d?Aloma a càrrec de Lluís Arcarazo i la companyia Dagoll Dagom, el TNC tanca les celebracions del centenari del naixement de l?autoraAloma es la historia de la perdua de la infa

Aquest estoig conte, en dos volums, l'obra narrativa de maduresa de Merce Rodoreda, que compren les novel·les i els contes que l'autora va escriure a partir de l'exili i fins a la seva mort.El primer volum conte les novel·les Aloma, La plaça del Diamant, El carrer de les Camelies, Jardi vora el mar, Mirall trencat i Quanta, quanta guerra. El segon aplega els seus llibres de contes 22 contes, La meva Cristina i altres contes, Semblava de seda i altres contes i Viatges i flors, a mes dels escrits literaris dels ultims anys: alguns textos autobiografics, els dos unics contes escrits en els ultims anys (1980-1982) i les dues novel·les inacabades que va deixar: La mort i la primavera i Isabel i Maria.aAquesta edicio, a cura de Carme Arnau i avalada per la Fundacio Merce Rodoreda, estableix el text definitiu de cada obra, tal com l'autora el va voler en ultima instancia.Aquests dos primers volums de les obres completes de Merce Rodoreda es completaran a partir dea2009 amb l'obra de joventut, la poesia i el teatre.a

"Si em preguntessin quin dels meus llibres voldria salvar d'un incendi, escolliria aquest".Mercè RodoredaAquest llibre exquisit abraça tot l'arc de la maduresa creativa de Mercè Rodoreda (1908-1983), l'escriptora més universal de la literatura catalana. La primera part conté dinou Viatges a uns quants pobles que l'autora va escriure cap al final dels anys setanta, a Romanyà de la Selva, alhora que enllestia la seva última novel·la, Quanta, quanta guerra... La segona part del volum, Flors de debò, és un recull de trenta-vuit peces que Rodoreda va donar per acabat prop de vint anys abans, a Ginebra, mentre escrivia La plaça del diamant, és a dir en el moment en què reprenia la carrera literària que la guerra i l'exili li havien fet interrompre. Viatges i flors és una mostra depuradíssima de la narrativa de Mercè Rodoreda en la seva vena més genuïna: la que sap revelar les pulsions radicals de la vida amb humor o amb cruesa però sempre amb una treballada simplicitat, combinant força inventiva i potència lírica en una veu poètica d'un magnetisme irresistible.

Acaso la mejor novela catalana del siglo, fue publicada en 1962 y profusamente traducida y reeditada. En ella, la sencilla historia de una mujer se carga de una profunda significación al condensar la evolución de toda una forma de vida que agoniza.

Les grans actrius de l'escena catalana llegeixen/interpreten contes de Mercè Rodoreda

A principis dels anys noranta, el director de cinema Agustí Villaronga va intentar rodar una adaptació de la darrera novel·la de Mercè Rodoreda: La mort i la primavera. El mateix Villaronga va fer-ne el guió i es va dur a terme un llarg treball de producció sota la direcció de Teresa Enrich: localitzacions per valls, muntanyes i rius de les rodalies de Sort (Noguera Pallaresa), l?storyboard, una acurada documentació per fer el vestuari, decorats i atrezzo, fins i tot es va donar a conèixer un repartiment que aniria encapçalat per Victoria Abril i Casto Sendra ?Cassen? i també comptaria amb José Sazatornil ?Saza?, Xesc Forteza, Rafael Anglada, David Sust i Gunther Meisner (protagonistas els dos últims de Tras el cristal) a més de personatges marginals com disminuïts psíquics i esguerrats... Els problemes de finançament van fer fracassar el projecte. Ara, vint anys després, i com un dels darrers actes per celebrar el centenari del naixement de Mercè Rodoreda, fins el 3 de maig es pot visitar a La Virreina Centre de la imatge una exposició que mostra part d?aquell treball preparatiu.

Un viejo jardinero observa durante seis veranos la vida de una familia rica en una torre junto al mar. Las fiestas se suceden, los amigos excéntricos desfilan, la belleza del jardín parece que les ofrezca el paraiso en la tierra. Pero bajo la alegria empollan realidades que no respetan nada, ni ricos ni pobres, ni señores ni criados: el fracaso del amor y la crudeza del instinto de supervivencia. Autora Catalana

Fades, Les RODOREDA, MercèPresentem dins la col·lecció "Capsa de Contes" un dels contes infantils més entranyables que va escriure Merc&a

Em van deixar al carrer de les Camelies, al peu d'un reixat de jardí, i el vigilant em va trobar a la matinada. Així comença la historia de Cecília Ce, escrita just despres de La plaça del Diamant. Pero aqui, en lloc d'una sacrificada mare de familia, qui s'explica es una dona marginada que viu de "fer senyors". Cecilia Ce busca la companyia dels homes a les barraques del Somorrostro i als pisos rics de l'Eixample. El seu viatge al final de la nit es una de les peces mes fortes de l'obra rodorediana.

SEGONA EDICIÓ «Hi ha els prodigis. Vegeu per exemple el cas de Mercè Rodoreda. Un dia, a París, vaig dir-li, amb gran sorpresa seva, que per què no feia versos. Al cap d'un any escrivia els seus extr

La calle de las Camelias supone la culminación de la técnica realista que Mercè Rodoreda iniciara con inusitado éxito en La Plaza del Diamante. En esta ocasión combina las relaciones amorosas de Celi