Octavi Fullat

Tercer i últim volum de les memòries lliures i impertinents d’un dels filòsofs i educadors més influents de CatalunyaEn els dos primers volums de les seves memòries, el filòsof i pedagog Octavi Fulla

Este libro se hace eco de la dimensión trágica que atraviesa la historia humana, dimensión tan persistente que hace pensar en una categoría antropológica. Guerras y terrorismos obstinados despiertan talantes existencialistas y postmodernos...

Este libro aborda la Postmodernidad, una cosmovisión y un temple en los que nos descubrimos inmersos sin saber muy bien cómo tirar adelante. La obra trata el tema acotándolo entre dos fechas: 1900, año de la muerte de Nietzsche, y 2001, año en que sin duda...

Qui som els occidentals? Octavi Fullat qüestiona la tesi que fonamenta les arrels dels europeus a Grecia, Roma i la Il·lustrac

Una provocació per a l'intel·lecte Segon volum de les memòries d'un dels filòsofs i educadors més influents a Catalunya al segle XX (primer volum: La meva llibertat, Angle Editorial 2006). L'autor torna a deixar solcs profunds en la consciència del lector. Amb una prosa directa, a estones aforística, punyent i no mancada de sensibilitat, se'ns redescobreix la figura d'un pensador privilegiat que veu el món íntimament i que l'explica amb una lucidesa narrativa que ens deixa noquejats, en l'abisme de la realitat més descarnada. Fullat, a la manera dels filòsofs clàssics i com el gran pedagog que és, camina, dialoga, ens provoca amb la seva perícia dialèctica i explora, amb saviesa aclaparadora, els racons menys evidents del temes universals que tracta: la història, la moral, els valors, l'educació o la mort. Una veritable lliçó de franquesa intel·lectual i ètica, que deixa al descobert, amb sentències plenes d'ironia, insolència i erudició, veritats incòmodes, plenes d'estelles, entre les quals Octavi Fullat aplega en una mateixa dimensió personatges com Hegel, Sartre, Foucault, Hitler, Mozart, Noam Chomsky o el tripartit català.

Amb un estil amè i gairebé narratiu, àgil i precís, que aconsegueix expressar en poques paraules reflexions de gran profunditat, Octavi Fullat aborda en aquest volum de memòries cinc grans temes: la seva vida -amb les incomptables personalitats que ha conegut-, la humanitat -que ell veu abocada a un futur incert-, Catalunya i els altres països de parla catalana, el sexe -com un dels motors de la vida dels homes- i Déu -ésser inabastable, que se'ns mostra i se'ns amaga. En la redacció del llibre Fullat s'ha imposat un exercici de sinceritat extrema: no enganyar el lector, ni enganyar-se. Es tracta, doncs, d'unes memòries lliures i, de manera inevitable, impertinents, perquè Octavi Fullat s'hi expressa amb una contundència i una transparència gens habituals. Diu el mateix autor: «Es tracta d'un conjunt de consideracions elaborades sobre els meus records sense perdre de vista el temps present. No és un text històric, sinó un recordatori biogràfic elaborat sense censura personal i organitzat temàticament.» Les memòries -les confessions, les reflexions, les vivències d'un dels filòsofs i educadors més influents a Catalunya en el segle XX.

El presente libro constituye la biografía intelectual del autor, en la que relata cómo veintiún pensadores le hicieron caer del corcel del cristianismo sobre el que montaba tan seguro. Veintiún «impe

La filosofía alcanza reflexivamente al conjunto de las actividades que se dan en la enseñanza. Este libro demuestra que lejos de ser un saber superior, la filosofía se limita a ser un saber impertinente que fuerza a continuar reflexionando. La obra se organiza en torno a tres nucleos: que es el saber filosofico, en que consiste el hecho de educar y que direccion imprimir a la actividad educadora.