Òscar Sarramia

Un noi camerunès veu que se li compleix el desig de venir a preparar-se esportivament a la Masia del FCBarcelona. El futur, però, també dependrà del seu esforç.

Un misteriós assassinat en un institut de secundària.

LIsaïes, un vell rodamón amb barba que sempre duu un sac i sempre va acompanyat per un gos, suscita els més diversos comentaris sobre el contingut del seu sac (sovint, negatius, i sempre basats en pr

¿T’imagines un noi que pren unacosa i n’acusa un altre de lladre?¿I un país on tota la nit li implorenal sol que surti l’endemà?... ¿I unfillet que ho fa tot, tot a l’inrevés?,¿i un avi que va a esco

Una gran estatua de pedra apareix en una glacera: un gran homenot amb un casc de víking al cap. L'Horaci i la Sedna, intrigats, en volen conèixer la història i comencen a investigar. Sembla que ningú no sap res fins que, en un petit poblat, es troben amb una anciana.

"Xina, xina, mandarina" és un llibre de poemes, de versos diversos i divertits, que parlem d|animals, persones i coses, que ens ajuden a descobrir l|entorn i ens ensenyen a jugar amb el llenguatge, amb la musica de les paraules, la primera musica que aprenen els mes menuts.

L'Oscar va ser pare i va quedar de pedra: allo no era el que li havien explicat. Tenir una criatura al seu carrec i intentar conciliar la criança amb la seva feina com a il·lustrador va ser tot un repte! Com a terapia, va dibuixar el primer any de convivencia amb el seu fill, mentre reflexionava (amb molt sentit de lhumor) sobre allo que estava vivint: des del que se sua per cordar el pijama a un nado fins al sentit mes transcendental de la paternitat."Mha caigut molta responsabilitat al damunt Soc un home, un mascle, un tio i no crec haver sentit mai a la vida com afrontar la teva existencia amb un fill al costat. Entre dones si que hi ha una transmissio generacional dinformacio, pero com que els homes no parlem daquesta mena de coses Aixi ens va".Te rao: es parla poc, en general, de lexperiencia paterna, i els pares tampoc en parlen gaire, tot i que per a ells sol ser un canvi brutal. Si ja ho has viscut, tens tots els numeros de sentir-te identificat amb aquest llibre. Si estas a punt de viure-ho, preparat per coneixer la veritat. I, en qualsevol cas, com a minim riuras una estona.

El 1918 la gent de Joventut Republicana de Lleida va fer una bogeria: va construir simplement el millor parc esportiu i el va anomenar Camp dEsports. La Lleida de lepoca era una ciutat petita i la construccio daquest complex va suposar tota una revolucio social i un gran pas cap a la modernitzacio de la ciutat en temps de limitacions i poques alegries. El conjunt era un espai molt important desbarjo, entreteniment cultural i, sobretot, de foment de tota mena desports. Aquest llibre vol ser un homenatge il·lustrat al centenari de la construccio. El Camp dEsports ha anat creixent paral·lelament al desenvolupament de la ciutat, i tots els canvis que shan esdevingut en la societat lleidatana han tingut el seu reflex a les seves grades. El Camp dEsports sha convertit, despres daquests 100 anys, en la tercera catedral de Lleida.

En una escala de veïns hi cap el món. No un món, sinó el món sencer. Especialment si és al Raval, barri que condensa costums i llengües i cultures d’arreu. Sense edulcorants ni mala sang, amb la prof

Òscar se convirtió en padre y se quedó perplejo: esto no era como le habían contado. Hacerse cargo de la criatura e intentar conciliar la crianza con su trabajo de ilustrador… Casi nada. Fue ilustran