Pep Puig

Una catàstrofe. Un cop mes, l'agost ha passat volant. És l'hora violeta. A la platja d'Altafulla quatre amics aprofiten per fer l’últim bany de l'estiu. Al cel s'hi mou un gran núvol de tempe

"Les llàgrimes de la senyoreta Marta es una novel·la d'amor com feia anys que no es llegia en català" La VanguardiaLes llàgrimes de la senyoreta Marta es una espledida novel·la d'iniciació, la cronic

Un cop han deixat el fill a l'escola, els metecs queden al cafè de la cantonada. Són amics des que els seus fills fan P3. Poca-soltes, aparentment misògins, desvagats i un pèl inútils, l'única norma entre ells és no parlar gaire seriosament. Durant un llarg esmorzar a la Boqueria, en Pere, l'escriptor del grup, escolta embadalit la narració del Mario, que en un moment baix després que la dona l'hagi deixat, s'ha decidit a visitar el poble on va passar la infantesa i que va abandonar quan el matrimoni dels pares es va trencar i el seu pare va desaparèixer per sempre més. El Pere queda atrapat en aquesta historia i en vol fer una novel·la, que sera també un viatge de tots plegats cap als propis orígens, a la recerca d'una innocència perduda o d'aquella dona inoblidable que cadascú idealitza a la seva manera.

Al final de la seva vida, un home decideix tornar al seu poble. Si ens l’hem de creure, no en sap ben bé els motius. La seva intenció és saludar algun amic, contemplar de nou el paisatge. Aleshores, ¿per què tothom li pregunta per la Isabel de cal Mestre? ¿Què se suposa que li ha de dir després de tants anys?Més que la història d’un home que torna, aquesta és la història d’un home que va tornant, d’algú que es va despertant a poc a poc i va prenent consciència d´algunes coses...Breu i intensa, clara i també enigmàtica, L’home que torna és una novel·la agredolça, que alterna tristesa amb moments molt còmics, i que es llegeix de la primera a l’última ratlla amb una creixent complicitat amb el protagonista.

Un thriller inquietant que t'obligarà a mirar enrere per tirar endavant.Dos anys despres de la desaparició de la Sara Amat, han trobat un cos al bosc. Un cos de dona sense rostre. La gent del poble c

L’Alícia, la narradora de la historia, explica el que els va passar a ella i a la seva colla el dia que van decidir que ja eren prou grans per anar a l’escola tots sols. Es pensaven que no es perdrien, pero el que va començar com un dia alegre d’emancipacio es va convertir en un malson que no oblidarien mai.

Qui se'n recorda, avui, de la Sara Amat? Amb prou feines tenia tretze anys quan una nit d'estiu, jugant a cuit a amagar amb la colla, va desaparèixer i no se n'ha sabut mai més res. L'únic, una notícia l'endema al Diario de Terrassa, i també molts rumors i especulacions. De la Sara Amat se'n recorda sobretot el Pep de cal Sabater, el narrador d'aquesta història. Perquè aquella nit, segons ens diu, la Sara no va desaparèixer, sinó que es va colar a casa seva per la porta del darrere. No s'hi va amagar gaires dies, però de vegades la memòria d'alguns fets abraça tota una vida, i fins i tot li dóna un sentit. Escrita des de la distancia dels anys, La vida sense la Sara Amat és la confessió d'uns fets inoblidables, uns dies de la vida d'un poble a l'estiu, d'un nen obedient i enamoradís i d'una nena que ja no era una nena i que volia acomplir el desig ferotge i urgent de fugir, ni que fos per la porta del darrere. Amb La vida sense la Sara Amat, els lectors assistiran a la revelació d'un gran talent literari i descobriran una història que va commoure el jurat del premi Sant Jordi.Biografía del autor

Finals d’estiu. Despres de separar-se, el Marcel s’instal·la a Altafulla, un poble de la costa que en ple hivern mediterrani esta practicament desert, cosa que ja li va be perque busca solitud. A poc a poc, pero, va entrant en la petita comunitat de baix-a-mar, un grup pintoresc i variat al centre del qual hi ha el Fran i la Marie, i els seus fills, l’Adriana i el Victor, una familia que aviat el Marcel sentira com a propia malgrat l’atraccio que sent per la Marie. L’arribada un any mes tard de l’Edu, un music de jazz aparentment sense passat, destruira aquesta petita bombolla que el Marcel ha construt i alterara la vida de tots els personatges de manera definitiva. A mig cami entre el relat d’intriga psicologica i la tragicomedia, lluminosa i trista, plena de vida, de converses, d’amor i de menjar, El mar de cap per avall es una novel·la vital i poderosa que es va enfosquint i revolucionant a cada pagina, com certes tardes de tempesta inesperada.

¿De quants amors de la nostre vida ens podríem enrecordar si els poguéssim contar amb els dits d'una mà? Amb un humor entre lúcid i irreverent i una prosa viva i plena de matisos, Pep Puig bas

Matí d?hivern. De cop entra a l?aula un soldat i demana als nens i nenes que durant un temps no s'acostin a la vora del riu a jugar. Que pot ser perillós. A la tarda, només sortir de l?escola, el primer que fan el Lluc, l?Alika, el Boi i companyia, obviament, es encaminar-se cap al riu. A l?altra riba, hi ha un poblet igual que el seu, pero d?un pais enemic. El soldat els ha dit que en principi no hi ha perill de guerra, pero que han de vigilar. Tot d?una, mentre la colla es mira la bandera que oneja a la torre del poble del davant, al Manel se li acut una idea boja, increible. I si travessem el riu de nit i...?

Qui se'n recorda, avui, de la Sara Amat? Amb prou feines tenia tretze anys quan una nit d'estiu, jugant a cuit a amagar amb la colla, va desaparèixer i no se n'ha sabut mai més res. L'