Pere Calders

Pere Calders (Barcelona, 1912-1994) es va donar a conèixer com escriptor amb la publicació de les novel·les La glòria del doctor Larén (1936) i Gaeli i l'home Déu (1937) i el recull de contes El primer arlequí (1936). Com a periodista, col·laborava aleshores al Diario Mercantil i a l'Avui , i els seus dibuixos van aparèixer a L'Esquella de la Torratxa.

La guerra el va dur al front -i el seu testimoni va quedar recollit a Unitats de xoc (1938)-, després a l'exili a França i posteriorment a Mèxic, on va col·laborar en diverses publicacions com els Fascicles literaris. Al llarg d'aquests anys d'exili, van veure la llum els reculls de contes Cròniques de la veritat oculta (1955), Gent de l'alta vall (1957) i Demà a les tres de la matinada (1959), i el 1962 va retornar amb la seva família a Catalunya.

L'any següent guanyà el premi Sant Jordi amb L'ombra de l'atzavara (1964), i seguirien nous llibres de contes -Invasió subtil i altres contes (1978), Tot s'aprofita (1981), De teves a meves: trenta-dos contes que acaben més o menys bé (1984) o Un estrany al jardí (1985)- i les novel·les Ronda naval sota la boira (1966) i Aquí descansa Nevares (1967). Tots els seus contes s'han aplegat en l'edició en dos volums -Contes (1936-1968) i Contes (1978-1992)-, , il·lustrada per Ignasi Font i publicada per Rosa dels Vents el 2018.

Al llarg de la seva vida, Calders va mantenir una intensa activitat periodística -en diaris i revistes com Serra d'Or, El 9 Nou, El Temps o l'Avui- i va rebre, entre altres guardons, la Creu de Sant Jordi el 1982 i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1986, i l'any 1992 la Universitat Autònoma de Barcelona el va investir Doctor honoris causa.