PERE FERRANDO I ROMEU

Pere FarrandoL'autor, no hi ha dubte, té la responsabilitat de ser coherent en el seu text. I el revisor professional també, si n'hi ha. Els uns i els altres necessiten valorar els materials publicats fins ara i elaborar-se unes quantes llistes de casos, sempre amb un ull posat en el tema, el grau de formalitat, el tipus de publicacio... Presentem en forma d'assaig breu una proposta generica de la cursiva per marcar els estrangerismes.

La realitat castellera en el segle XIX ultrapassa les mítiques colles vallenques. Un dels màxims exponents d'aquest panorama el trobem a Montblanc. En primer lloc, els seus aficionats van ajudar a co

Es tracta d'un recull de treballs i articles que Pere Ferrando ha anat divulgant des de fa 20 anys fins a l'actualitat sota un mateix criteri: que hi hagi una aportació, valoració i/o estudi de qualsevol aspecte relacionat amb la historia castellera. En aquest llibre s'han seleccionat els que fan referencia a les comarques del Baix Penedes, l'Alt Penedes i el Garraf.

Pau Casals fou un entusiasta dels castells durant tota la seva vida. No és que el compositor vendrellenc, un cop assolida la fama, shi afeccionés, sinó que, com queda demostrat en aquest llibre, lestima li venia de petit, i sempre fou fidel a les seves arrels. Una obra de gran importancia per coneixer la biografia daquest catala universal i la historia dels Nens del Vendrell i del fet casteller.

La proliferació d’estudis apareguts en els darrers anys ens han posat al descobert una realitat fins ara poc coneguda: tant al segle XIX com als inicis del segle XX les dues ancestrals colles vallenq

Al llarg de tres generacions, la família Cusiné ha deixat una petja inesborrable en la història castellera. Així, Josep Cusiné Esclasans, fill de Fèlix Cusiné Dolcet _el primer gran aficionat de la nissaga i fidel seguidor de la Vella de Valls_, va ser un dels capdavanters del primer intent seriós de crear una colla castellera a Vilafranca del Penedès, als anys vint del segle passat. Dels seus dos fills, Vicenç va ser un dels primers membres del cos tècnic dels Castellers de Vilafranca i un incondicional dels Nens del Vendrell, mentre que Fèlix es va convertir en un reconegut cronista i estudiós, compromès en la preservació i difusió de la memòria castellera en uns temps molt difícils per a la cultura catalana. Però el llibre va molt més enllà d'una crònica familiar. Els autors han tingut cura de situar els quatre biografiats en el seu context casteller i això els ha dut a investigar a fons els cent anys compresos entre 1876 i 1976 i a treballar amb documents inèdits, sobretot premsa, testimonis orals i imatges. El resultat és un treball amè i rigorós que, a més de posar al dia molts aspectes, fa noves i valuoses aportacions a la història castellera, com ara el coneixement dels nuclis d'aficionats vilafranquins dels anys vint i trenta del segle xx, la fundació i primers anys de vida dels Castellers de Vilafranca i les seves relacions amb els Nens del Vendrell i les colles vallenques, que aleshores pugnaven per l'hegemonia castellera.