POMPEU FABRA

L'edició exhaustiva, indexada per corresponsals i altres categories, permet una consulta de les relacions humanes de Pompeu Fabra, però també dels debats que va mantenir sobre qüestions lingüístiques

Edició facsímil de l'edició de 1932, que inclou l'inedit Diccionari de la llengua literàriaEl volum V de les Obres Completes de Pompeu Fabra, titulat Diccionari general de la llengua catalana, inclou

El volum segon de les Obres completes de Pompeu Fabra reprodueix una serie de textos de caracter clarament pedagogic: el Silabari catala (1904), destinat a l'escola primaria; la Gramatica Catalana. Curs mitja (1918), l'obra fabriana amb una orientacio didactica mes marcada; tres gramatiques destinades a lectors no catalanoparlants: l'Abrege de grammaire catalane (1928), el Compendio de gramatica catalana (1929), i la Grammaire catalane (1941); i quatre dels nombrosos cursos orals que el gramatic va professar en llocs diferents. Amb estudis introductoris de Maria Rosa Lloret, Joan Rafael Ramos i Josep Gonzalez-Agapito.

Les Converses filològiques de Fabra són 915 textos breus, la major part dels quals van aparèixer al diari La Publicitat al llarg dels anys vint. Aquest és el primer cop que es recullen totes. Malgrat que tenen un to divulgatiu i que s'adreçaven a públic de tota mena, Pompeu Fabra hi tractava amb molta finesa qüestions sobre la llengua, que van des d'aspectes fonètics fins a sintàctics, passant per qüestions lèxiques. El volum s'ha editat a cura de Joaquim Rafel i està enriquit amb l'aportació de Josep Murgades, que hi inclou tot un aparell de notes, que documenten totes les remissions i al·lusions de Fabra a escriptors i personatges de l'època. Per altra part, el volum disposa d'un índex exhaustiu.

Il Gattopardo (1958) de Lampedusa no necessita cap presentació. Clàssic de la literatura italiana contemporània, autor mediterrani proper a la nostra cultura i sensibilitat, Lampedusa és també cosí literari de Llorenç Villalonga, un dels nostres grans novel•listes del segle XX. Des que Llorenç Villalonga va publicar la seva traducció d'El Guepard, l'any 1962, l'edició original italiana, que havia anat a cura de Giorgio Bassani, ha sofert intervencions editorials. La troballa d'un primer manuscrit del 1957, anterior al que havia utilitzat Bassani, va desencadenar tota una sèrie d'esmenes i una revisió a fons de la primera edició de 1958. L'edició canònica resultant conté fragments inèdits que no apareixien en la primera edició i supressions que han passat a formar part d'un apèndix crític. Actualment és impossible reeditar la traducció de Villalonga, atès que qualsevol operació quirúrgica sobre el text de Villalonga seria poc aconsellable. A més a més, els hereus de Lampedusa es neguen a autoritzar cap nova versió que no parteixi del text canònic. Atès que ja fa gairebé cinquanta anys que es va traduir, i que no hi ha altra manera de tornar a posar en circulació aquest clàssic contemporani, hem encarregat una nova traducció a Pau Vidal, que coneix bé la literatura italiana i en particular el dialecte sicilià.

Les obres de Pompeu Fabra avui no es troben al mercat a disposició de les persones cultes en general. Ni tan sols els especialistes hi tenen accés fàcil. I aquesta ma

El tercer volum de les Obres completes de Pompeu Fabra recull una sèrie d'articles del Fabra més pròpiament lingüista, treballs més tècnics i erudits que els que a partir d'un cert moment cen

La obra magna del més gran filòleg català de tots els temps en un format de fàcil consulta i d´un rigor encomiable.

Sens dubte una obra fonamental de la Filologia Catalana, la utilitat de la qual no ha estat mai completament superada. Tot un clássic de les nostres lletres.