Ponç Pons

El polissó Ismael, el mariner Gunhar i el metge Enzo cauen presoners d''Aben Yusuf, a la ciutat pirata de Tabarka, on descobreixen el sentit de la dignitat humana i la força de l''amor.El polissó Ismael, el mariner Gunhar i el metge Enzo cauen presoners d''Aben Yusuf, a la ciutat pirata de Tabarka, on descobreixen el sentit de la dignitat humana i la força poderosa de l''amor.N''Ismael, un nen orfe napolita, fuig de l''hospici i embarca com a polisso a Il Corso, un vaixell que feia la ruta cap a Marsella. Ben aviat es descobert per Gunhar, un mariner gros i corpulent, que l''amaga i es converteix en el seu protector.Quan els mariners troben n''Ismael i el presenten a Van Nolden, el capita del vaixell, Gunhar diu, per salvar-lo, que el nen es el seu fill. El capita el perdona, pero li diu que sera el grumet del vaixell. En pocs dies, n''Ismael es guanya l''afecte i l''estimacio de tothom, pero sobretot del cuiner i de l''Enzo, el metge-veler.Despres de fer port a Caller son abordats per un vaixell pirata que els fa presoners i els porta a la ciutat de Tabarka, feu d''Aben Yusuf. En aquesta ciutat reben l''ajut i el consol dels frares de la Merce. El capita arab Yusug vol que passin a formar part de la seva tropa de pirates, pero s''hi neguen, fins que un dia obliga Gunhar a lluitar a mort contra un esclau egipci. Gunhar guanya el combat i ell i els seus companys milloren les seves condicions de vida. En veure que tenen poques possibilitats d''aconseguir la llibertat decideixen preparar un pla de fugida, dirigit per Enzo. Finalment, despres d''adormir Aben Yusuf i els pirates que vigilaven els presoners i les naus, aconsegueixen fugir rumb a Menorca.

Ponç Pons escriu aquest poema per exorcitzar l’enyor.

El rei Baltasar i el seu criat Saïd cerquen els dos altres reis per anar junts a Betlem, però pel camí, com que són negres, els tracten malament i els treuen de pertot. Cansat de tant de racisme, el

El rey Baltasar y su criado Said van en busca de los otros dos reyes para llegar juntos a Belén, pero por el camino, como son negros, los tratan mal y los echan de todas partes. Cansado de tanto racismo, el rey tendra que usar su magia para encontrar soluciones y resolver algunos conflictos.

Seguint la petja d?autors com Miguel Torga o Iorgos Seferis, aquest és el diari d?un poeta"menorquí fins al moll emblancat dels meus ossos", en què vida i literatura es conjuguen de forma indestriabl

PREMI DE POESIA ALFONS EL MAGNANIMPREMI CAVALL VERD DE POESIA 2003Tu ja saps que el poderliterari fa olorde podrit i ha perdutla vergonya i el canon.Per aço, retiratde feruma, escrivisccom si no hi hagues moni fos l'ultim parlantd'una llengua ja morta.

Llibre d'imaginació original en català.

De les llargues caminades que dal·lot feia amb mon pare pel camp, record lesperit duns homes, la majoria anarquistes, que tenien un hort amb arbres fruiters, una caseta i un ca.Em va semblar que allo era un ideal de vida, i Thoreau Es aqui i no en cap altre lloc que hi ha el nostre paradismho va confirmar.Crec que hem nascut per conviure, entre la bellesa de laire, amb els animals, les plantes, el paisatge i que la cultura ens pot fer mes savis i humans.Wallace Stevens diu que Hi ha dhaver alguna cosa de pages en cada poeta i:Tots som un tot.Sescriu en soledat,mai solitari.Amb la inspiracio que il·lumina o el desengany que desvela, integrat en la naturalesa, llegint i escrivint pel camp, cerc en la Literatura sentit i veritat.

Ponç Pons (Menorca, 1956) es llicenciat en filologia hispànica i catedràtic d’institut de llengua i literatura catalanes. És autor, entre d’altres, de les narracions de Vora un balcó sota un mar inau

Seguint la petja d autors com Miguel Torga o Iorgos Seferis, aquest es el diari d un poeta "menorquí fins al moll emblancat dels meus ossos", en que vida i literatura es conjuguen de forma indestriable. Menorca, el mar, la petita cala de Macaret, son els llocs de referencia del qui viu la literatura com una passio obsessiva, lucida i devoradora, i que escriu per a un lector invisible que te les faccions mesclades de tots els autors que estima. Tots ells conviuen en aquestes pagines amb el poeta que intenta, com el viatger Bruce Chatwin, fer de l escriptura la pintura de la veu i converteix la seva illa en un univers literari que recorre amb l esperit de l aventurer i el caracter reflexiu de l estudios.