RAFAEL ROCA

Un repàs a l’activitat cultural –bàsicament lírica– que durant la segona meitat del segle XIX (concretament, entre els anys 1859 i 1902) portaren a terme els protagonistes de la Renaixença a través d

El volum La Renaixença i la Ruta del Cister analitza i reprodueix les múltiples cròniques periodístiques i composicions líriques que generà la visita que, del 17 al 21 maig de 1882 i per iniciativa d

Teodor Llorente Olivares (1836-1911) es uno de los personajes más simbólicos e influyentes de nuestra cultura contemporánea. Reivindicado por los miembros de las generaciones de 1909 y 1930 como a Maestro y Patriarca de las letras valencianas, desde los años 1960 ha sido reiteradamente atacado y censurado. Se le ha hecho responsable de la no politización del movimiento literario que lideró, cosa que ha llevado a afirmar que la Renaixença valenciana fue un fracaso porque se mantuvo apolítica. Pero los que han considerado que la apuesta de Llorente por el apoliticismo era digna de condena no han tenido en cuenta detalles como que los ratpenatistas del final del siglo XIX fueron repetidamente acusados de separatistas por escribir en una lengua diferente de la castellana.

Pocs escriptors deuen haver-hi amb una capacitat de treball intel·lectual i d'influencia social tan gran com la que al llarg de la seua vida demostra Teodor Llorente Olivares (Valencia, 1836-1911). Aquest poeta en valencia i en castella va ser tambe traductor, periodista, historiador i dues vegades lider del Partit Conservador a Valencia. Ideoleg de la Renaixença, mestre i model literari de diverses generacions de poetes, vora cent anys despres de mort la seua complexa figura se'ns presenta, amb un atractiu renovat, com la del darrer patriarca de les lletres valencianes.