quest és un llibre dassaigs breus que van ser publicats en forma darticles dopinió, amb els quals lautor ha intentat radiografiar la vida quotidiana des duna perspectiva amable uns cops, els més
El clergue i el bufó, que ha obtingut una menció especial del jurat del Premi IDEES Assaig Breu en la seva primera edició (2002), és una reflexió sobre l''assaig breu tal com apareix en els mitjans de comunicacio escrits: diaris i revistes, en forma d''articles d''opinio. L''autor examina els diversos topants de l''articulisme periodistic: la creativitat forçada, a partir de la qual esbossa una teoria del treball de l''escriptor; la limitacio de l''espai que obliga a la condensacio i, de retruc, els perills de la foscor i de la banalitat; la retorica del discurs, entesa com a eina didactica, com a font de plaer estetic i com a forma de persuasio i, per fi, la dialectica de la veritat i l''opinio. La justificacio del titol es troba en el seu elogi del bufo, model que personifica la critica de les veritats establertes que fan pudor de cadaverina, enfront del clergue, simbol del dogmatisme. Aixi -diu l''autor- la ironia, la comicitat benvolent, l''humor i fins i tot la satira, que representen el punt de vista del riure, manifesten una visio del mon mes profunda i critica que la mes fulminant de les al·legacions.