Rosa Toran

Quan ja s’han complert més de sis dècades des del final de la terrible experiència històrica, la desaparició física dels darrers supervivents del sistema concentracionari nazi es precipita inexorable

Dolors Piera va participar en els moviments de renovació pedagògica a partir del grup de mestres Batec a Lleida i al Penedès, i va portar a la pràctica les idees de Célestin Freinet a l’escola. Aquest llibre reflecteix els ideals i desencisos d’una generació que va pretendre la transformació de la societat mitjançant l’escola i l’acció col·lectiva. En col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona. Institut d’Educació. Premi Leonor Serrano i Pablo.

Aquest llibre es basa en el testimoniatge dels supervivents dels camps de concentració per oferir, com diu Vicenç Villatoro en el pròleg, una eina útil que descriu, en tota la seva amplitud, l'univers concentracionari creat pel nazisme...

Auschwitz, Buchenwald, Dachau, Treblinka, Mauthausen…Camps d’extermini, fortaleses sinistres de sofriment i mort que van ser alliberades fa seixanta anys. I seixanta anys després del final d’aquesta barbàrie nazi, encara és absolutament necessari conèixer, pensar i no oblidar. Així, Rosa Toran segueix el fil històric que va dur a l’acceptació irreflexiva d’una funesta ideologia i una pràctica criminal (persecucions polítiques, eliminacions civils, camps de concentració i extermini, matances massives i genocides) i se centra especialment en la tragèdia dels republicans del nostre país que van lluitar contra el nazisme en terres franceses. En aquest llibre prenen vida les veus de les víctimes (lluitadors o éssers indefensos), però també les dels botxins, a fi de comprendre la seva naturalesa i alertar-nos sobre la fragilitat de les conductes humanes. Una obra que suma el rigor històric i la potència narrativa dels millors testimoniatges escrits sobre els camps nazis; i que pretén, sobretot, salvaguardar la dignitat i la memòria històrica de les víctimes, i ser també una pedra de toc i una eina preventiva davant les flagrants vulneracions dels drets humans en ple segle XXI.

Qui era Hilda Agostini Banús? I Premi Bones Lletres d'assaig humanístic.Filla d’un empresari americà, protestant i maçó, i d’una jove de Reus,  Hilda Agostini Banús (Tarragona, 1890–París, 1976), am

Sota l’aparença d’un metge cordial, s’amagava un home que havia sigut, primer, aprenent de joier a Marsella i, després, mestre d’una escola racionalista a Gràcia. Educat a Barcelona al si d’una famíl

Qui era Hilda Agostini Banús? I Premi Bones Lletres d'assaig humanístic.Filla d’un empresari americà, protestant i maçó, i d’una jove de Reus,  Hilda Agostini Banús (Tarragona, 1890–París, 1976), am