Sebastià Sorribas i Roig

Us imagineu la selva que hi devia haver en el mesolític on ara hi ha el Passeig de Gràcia de Barcelona? I la tartera que calia grimpar per arribar al peu de la talaia del Tibidabo? Aquesta és, doncs, la situació en emprendre aquest viatge al país dels lacets.

El Barri Xino de Barcelona, situat al cor del Raval, va ser l’escenari d’una de les realitats .socials .més dramàtiques que ha viscut la ciutat. En els anys de la postguerra immediata, el Barri Xino

El zoo d'en Pitus es un cant a l'amistat, a la col·laboració, a la fe i a l'entusiamse, a traves de l'acció i les aventures d'una colla de nois i noies del barri d'en Pitus, que munten un autentic zoo -amb tigre i tot!- perque l'amic malalt es pugui pagar un viatge a Suecia, on un especialista pot guarir-lo. Premi Josep M. Folch i Torres 1965. Finalista del Premi de la CCEI 1967.

Els laïtes són uns tribu prehistòrica que viu tancada en ella mateixa. Però una expedició al país dels lacets ho canviarà tot.

El barri, el Xino, sota la pluja, es transforma en un merder impressionant. Si ja és difícil caminar-hi amb bon temps -amb els carrers plens de tronxos de cols, tomàquets i merdes de tota mena-, quan cau una bona pluja, el més segur és que et fotràs una relliscada només de sortir de casa... I aquell dia de finals de març de 1943, la pluja no era gaire forta, però ja durava tot el matí i la gent començava a posar-se nerviosa. A sobre, de tant en tant, feia una ratxa de vent molt fort i els paraigües s'obrien com capolls... La senyora Merxe va travessar el carrer Nou corrent, amb perill de fotre's la gran morrada, fins a arribar al portal de la Comissaria... A la porta va informar el número que feia guàrdia que volia parlar amb el comissari Merlo, per denunciar la desaparició d'una persona. -La meva filla... Fa dos dies que no va a casa... Segur que li ha passat alguna cosa. No ho ha fet mai, això, la meva Lola. Així comença la primera de les històries ("Amb X de Xino", "El cas Macari" i "L'assassinat d'un rodamón") que ha escrit en Sebastià Sorribas i que ens transporten a la Barcelona de postguerra, quan el barri Xino, d'ambients tèrbols, amb morts violents i fets dramàtics, era lloc de trobada de passions extremes, d'amistats i d'enfrontaments, d'inspectors de policia que empaitaven malfactors de tota mena. Al barri Xino, però, hi vivia també gent treballadora que en aquells temps tan durs feia el que podia per posar un plat a taula.

Prop del llac SORRIBAS, SebastiàEn els anys de postguerra, el jove Francesc decideix tornar al poble on va néixer. La seva intenció és iniciar un periple d'indagacions per conéixer els fets veritable

4 En Luka es fa amic d’un petit dinosaure. Ah, però no és un dinosaure!... Li busca un nom, l’amaga en el bosc perquè no el portin al zoo... i es prometen una gran amistat. A PARTIR DE 5 ANYS.

La Marina -una noia de ciutat- no veia gens clar això d´anar a passar les vacances a un poble petit lluny del mar. "Més vaques que gent", pensava. "Molta pols i un sol per torrar-se com una castanya.

Pitus é un neno catalán, membro dunha panda de nenos maiores ca el, os auténticos protagonistas deste relato de solidariedade e amizade.O caso é que Pitus enferma e precisa ir a Suecia para sandar, pero a sua familia non ten cartos para poder realiza-la viaxe nin paga-lo tratamento.Asi que a panda toma a iniciativa de montar un zoo con animais para poderen sacar cartos para Pitus. Establecen relacion co crego e cun zoologo e inician un proxecto de construccion dun zoo con seccion de propaganda, de caza, etc. Nestes labores transcorre a maior parte do conto, elaborando carteis, cazando ou conseguindo animais dos xeitos mais insospeitados: bolboretas, saltons, coellos, un moucho, un burro e ata un cachorro de tigre.Hai un desfile e celebrase a inauguracion, na que participan tamen uns pallasos que queren colaborar na causa. O final e feliz: Pitus consegue os cartos e sanda.

El zoo d’en Pitus és un cant a l’amistat, a la col·laboració, a la fe i a l’entusiasme, a través de l’acció i les aventures d’una colla de nois i noies del barri d’en Pitus, que munten un autèntic zo

Manu es un niño que está a punto de cumplir los dos años y ya sabe decir algunas palabras, perose acerca su cumpleaños y lleva unos días muy callado. Sus padres no saben que está pensandouna palabra nueva para decirla durante la fiesta. ¡Y se armara una buena!

La Maria, quan sigui gran, vol ser astronauta. Però triar una bona tripulació no serà fàcil. Com tampoc no ho serà batejar la nau que ha de descobrir nous planetes. Però, per què vol descobrir-ne de