Sebastià Sorribas i Roig

La colla del zoo d'en Pitus volen un parc infantil per al barri i organitzen un festival per aconseguir-lo.

Els laïtes són uns tribu prehistòrica que viu tancada en ella mateixa. Però una expedició al país dels lacets ho canviarà tot.

Navapelada es un pueblo lleno de gracias, y una de ellas es Teia, la estrella del equipo de fútbol. Los del pueblo de al lado quieren ficharlo. Los del pueblo tienen un sustituto, pero antes tendrán que ayudarle a resolver algunos problemas.

El barri, el Xino, sota la pluja, es transforma en un merder impressionant. Si ja és difícil caminar-hi amb bon temps -amb els carrers plens de tronxos de cols, tomàquets i merdes de tota mena-, quan cau una bona pluja, el més segur és que et fotràs una relliscada només de sortir de casa... I aquell dia de finals de març de 1943, la pluja no era gaire forta, però ja durava tot el matí i la gent començava a posar-se nerviosa. A sobre, de tant en tant, feia una ratxa de vent molt fort i els paraigües s'obrien com capolls... La senyora Merxe va travessar el carrer Nou corrent, amb perill de fotre's la gran morrada, fins a arribar al portal de la Comissaria... A la porta va informar el número que feia guàrdia que volia parlar amb el comissari Merlo, per denunciar la desaparició d'una persona. -La meva filla... Fa dos dies que no va a casa... Segur que li ha passat alguna cosa. No ho ha fet mai, això, la meva Lola. Així comença la primera de les històries ("Amb X de Xino", "El cas Macari" i "L'assassinat d'un rodamón") que ha escrit en Sebastià Sorribas i que ens transporten a la Barcelona de postguerra, quan el barri Xino, d'ambients tèrbols, amb morts violents i fets dramàtics, era lloc de trobada de passions extremes, d'amistats i d'enfrontaments, d'inspectors de policia que empaitaven malfactors de tota mena. Al barri Xino, però, hi vivia també gent treballadora que en aquells temps tan durs feia el que podia per posar un plat a taula.

El Zoo de Pitus es un canto a la amistad, a la colaboración, a la fe y al entusiasmo, a través de la acción de un grupo de chavales del barrio de Pitus, que monta un auténtico zoo (con tigre incluido) para que el amigo enfermo se pueda pagar el tratamiento en Suiza.

Prop del llac SORRIBAS, SebastiàEn els anys de postguerra, el jove Francesc decideix tornar al poble on va néixer. La seva intenció és iniciar un periple d'indagacions per conéixer els fets veritable

Clara no sabía muy bien cómo se llamaba, porque cada uno la llamaba de una manera diferente...Clara no sabía muy bien cómo se llamaba, porque cada uno la llamaba de una manera diferente...

La Clara tenia quatre anys i no sabia ben bé com es deia perquè… La seva mama li deia Amor, i el seu pare, Papirussa. El baldufa del seu germà petit li deia Cal·la i el seu cosí Ramon li deia ¡Eh, tu

Manu es un niño que está a punto de cumplir los dos años y ya sabe decir algunas palabras, perose acerca su cumpleaños y lleva unos días muy callado. Sus padres no saben que está pensandouna palabra nueva para decirla durante la fiesta. ¡Y se armara una buena!

En Roman es queda sol al món quan la casa on viu amb la seva família és destruïda durant un bombardeig. La mare i la germana moren, i ell no sap com s''ho farà per tirar endavant. Mentre s''eixuga le

La Marina -una noia de ciutat- no veia gens clar això d´anar a passar les vacances a un poble petit lluny del mar. "Més vaques que gent", pensava. "Molta pols i un sol per torrar-se com una castanya.

El zoo d’en Pitus és un cant a l’amistat, a la col·laboració, a la fe i a l’entusiasme, a través de l’acció i les aventures d’una colla de nois i noies del barri d’en Pitus, que munten un autèntic zo

Il·lustracions de Roger SimóEn Manu és un nen que està a punt de fer els dos anys i ja sap dir algunes paraules, però s’acosta el seu aniversari i porta uns dies callat. Els seus pares no saben que e

María tiene muy claro lo que quiere: cuando sea mayor será astronauta. Y con su nave descubrirá planetas y estrellas.