Toni Sala

Amb estudi introductori, propostes de treball i de comentaris de text a cura de Toni Sala.Apareguda per entregues a la revista Joventut l'any 1904 i 1905, Solitud va obtenir immediatament un gran exit entre els lectors i fou traduida a diverses llengues. Passats cent anys des de la seva publicacio, Solitud, una novel.la actual i colpidora, mante avui dia plenament la seva vigencia.Toni Sala, escriptor i professor d'ensenyament secundari, guanyador del Premi Nacional de Literatura 2005 per la seva obra Rodalies, es l'autor de l'acurat estudi introductori i les detallades propostes de treball. Aquesta edicio vol ser una eina per a professors i estudiants que els permeti un apropament literari a l'obra i a la seva epoca i fer, alhora, una lectura actual Considerada una de les obres mestres de la literatura catalana de tots els temps, Solitud narra el trajecte vital i espiritual d'una dona, la Mila, en l'ambit rural. Contraposant la realitat de les valls amb l'idealisme de l'alta montanya, la protagonista inicia un proces d'autoconeixement que la dura a trobar en la solitud la força per trencar amb les convencions del seu mon quotidia. El drama de la Mila ens ajuda a entendre que estem sols al mon, i per aixo mateix ens fa companyia i ens dona coratge per continuar endavant, com fa ella, malgrat tot.

El pueblo de Vidreres amanece conmocionado. Dos jóvenes hermanos han muerto en un accidente de coche en las afueras. En la onda sísmica de esta doble tragedia, un banquero vive atrapado en su rutina y un camionero adicto al sexo acaricia su escopeta con la esperanza de reventarlo todo algun dia, mientras la novia desde el instituto de uno de los hermanos fallecidos, el que conducia, intenta encajar los fragmentos de su vida rota y un solitario artista regresa derrotado de la ciudad. Con la crisis economica como telon de fondo, Toni Sala se acerca en esta novela a las coordenadas de unos personajes perdidos que deambulan por los margenes de una sociedad que los rechaza o, en el mejor de los casos, los ignora. La muerte, epicentro de la historia, es a la vez el amuleto que esconden todos ellos.

«Segons ell a les estrelles no hi ha corrupció, tot és de foc, net i desinfectat. Deu ser que són lluny, penso jo, però és igual, encara que sigui perquè són lluny té raó». Transporto, passejo les pa

«Salí con un hombre durante un año, hasta que me enteré de que había matado a su mujer. Él mismo me lo dijo». Albert Jordi y Èlia llevan un año saliendo cuando de repente, una noche, él le confiesa

El cas Pujol va esclatar el 25 de juliol del 2014, quan l’expresident de la Generalitat va confessar que des de feia dècades la seva família tenia una fortuna a Andorra per la qual no havia tributat

Crónica de un profesor en secundaria es exactamente lo que indica su título: el relato de los hechos que, a lo largo de un curso, llenan la vida laboral de una persona que trabaja enseñando en un instito. Este relato, pues, nos ofrece un testimonio de pri

Este hombre ronda los cuarenta años de edad. Es el propietario de un bar situado a dos calles de la estación. El mar, la arena, las vías, la estación, los pisos: así resumiría él su ciudad. Una tarde de febrero, este hombre decide abandonar su ciudad, su familia y su negocio. En el bolsillo lleva una servilleta de papel en la que puede distinguirse un plano apenas esbozado, y poco mas. Toma el tren blanco y rojo de cercanias y huye. La historia de esta huida es un relato que explora la voluntad de desaparecer, acaso uno de los deseos mas caracteristicos del hombre contemporaneo.En Cercanias, la mirada aguda y la maestria estilistica de Toni Sala dan vida a una historia turbia y sorprendente, que cautiva al lector desde la primera pagina. Con esta su segunda novela, Toni Sala obtuvo el Premio Sant Joan (2004). Una obra inteligente, redactada con una extraordinaria economia de medios narrativos. Sala despliega una intriga tensa, con multiples resonancias simbolicas, insertada en la evocacion desconcertante del no lugar, escenarios y ambientes donde la gran ciudad se disuelve. Alan Yates

«Vaig tenir sort, vaig anar a néixer a davant de mar, en una ciutat que encara no havia estat engolida pel monstre turístic. Vaig estudiar a un institut de la muntanya de Sant Elm, a l?entrada del ma

"Em dic Toni Sala i fa molts anys vaig tenir un amic que es deia Pere Marín". Així comença aquesta història que, vista de lluny, pot llegir-se com un retrat en negatiu de l'amic desaparegut, però que

Premi Sant Joan 2004Aquest home té uns quaranta anys. És el propietari d'un bar que hi ha a dos carrers de l'estació. El mar, la sorra, les vies, l'estació, els pisos: així resumiria ell la seva ciutat. Un vespre de febrer, aquest home decideix abandonar ciutat, familia i negoci. Duu un tovallo de paper a la butxaca, amb un planol tot just esbossat, i poca cosa mes. S'enfila al tren blanc i vermell de rodalies i fuig. La historia d'aquesta fugida es un relat que explora la voluntat de desapareixer, potser un dels desitjos mes caracteristics dels homes d'avui.A Rodalies, la mirada aguda i la mestria estilistica de Toni Sala donen vida a una historia terbola i sorprenent, que captiva el lector des del mateix inici. Amb aquesta seva segona novel·la, Toni Sala va obtenir el Premi Sant Joan 2004.

L’Agi és un home negre d’uns trenta anys, alt, natural de Gàmbia. Fa deu anys que va arribar a Lloret de Mar. Al seu país hi té la família: dues dones, dues nenes i un nen tot just nascut; aquí hi té

Al zoo de Barcelona hi ha l'únic goril·la albí conegut en tot el món: el cèlebre Floquet de Neu. Ara, a les acaballes de la seva vida, ell mateix ens relata la seva historia singular des del moment en què, de ben menut, uns caçadors van capturar-lo a les selves de Río Muni, a L'actual Guinea Equatorial. Llegint aquestes memòries, descobrim episodis poc o mal coneguts de la vida d'un personatge que s'ha convertit en tot un símbol de la ciutat i del país des de la seva arribada, un dia de fa més de trenta-cinc anys. Goril·la blanc ens ofereix la possibilitat insòlita de compartir les vivències de la condició animal i de la captivitat amb un observador extraordinari del seu entorn i, sobretot, de si mateix.

Aquest relat ens ofereix un testimoni de primera mà, viscut i assumit, del que suposa per a un professor exercir el seu ofici en un centre públic densenyament secundari, avui i en aquest país. Toni S

"Al llarg de la vida, anem entenent els nostres pares a mesura que anem trepitjant el seu mateix tros de camí. Com mes anys fem, mes superfície reflectim. Llegim els nostres pares a traves nostre, pero tambe ens llegim a traves seu, tambe ells ens emmirallen. Si superem ledat de la seva mort, el mirall ja no reflecteix res".

Petita crònica dun professor a secundària és exactament allò que indica el seu títol: el relat dels fets que, al llarg dun curs, omplen la vida laboral duna persona que treballa ensenyant en un insti

"Males notícies", un dels contes d''aquest recull, parla d''un cotxe fantasma que recorre les carreteres de dia i de nit. És un cotxe invisible, però això no vol dir que no sigui real: "Si fos invisi

Vaig sortir un any amb un home, fins que vaig saber que havia matat la seva dona. Va dir-m'ho ell mateix. Feia deu anys, amb un ganivet, i havia passat per la presó. No vaig poder escoltar-lo més. El vaig acompanyar fins a la porta, li vaig donar la jaqueta i ell va obrir i va marxar. Em vaig ficar al llit vestida. Al matí havia canviat els llençols per ell, la coixinera feia olor de suavitzant i vaig quedar com narcotitzada pel perfum de les flors estampades als llençols, de les flors de la samarreta i els pantalons que no m'havia tret. L'olor de les garlandes a la pantalla del llum de la tauleta, l'olor de les sanefes de les parets, dels rams de flors a les cortines, de les corones de flors al mosaic. Vaig adormir-me en un núvol de pètals, com si la morta fos jo.

Los problemas de método y de disciplina y las deficiencias manifiestas del sistema; las clases, las salidas, los exámenes, las evaluaciones, todo esto y mucho más queda reflejado en este libro.El trato con los alumnos y con los colegas; las decisiones personales y las reuniones de claustro; los problemas de metodo y de disciplina y las deficiencias manifiestas del sistema; las clases, las salidas, los examenes, las evaluacionestodo esto y mucho mas queda reflejado en este libro, una cronica de la realidad, a menudo dura, de un docente de instituto a lo largo de un curso.Toni Sala nos ofrece un testimonio de primera mano de lo que supone para un profesor de lengua y literatura ejercer su oficio en un centro publico. Lo hace con un tono literario, tejiendo un relato adictivo en el que se intercalan la descripcion del transcurso de cada trimestre, la narracion de las anecdotas del dia a dia y los momentos de reflexion. El resultado es una vision personal, compleja y significativa de un mundo que nos interesa y afecta a todos.Obligatorio, Sergi PamiesUn libro sabio, incisivo, realistaUn libro para alumnos, profesores y padres. Los profesores lo devoraran y se veran reflejados en el., Isabel-Clara Simo