Toni Sala

El lector daquest llibre visitira Pascal Comelade a la seva casa de Ceret, passejara amb Enric Casasses per lEscala i viatjara fins a un poble de la Rioja en companyia de Perejaume.Aquest volum conte tres textos sobre tres artistes contemporanis. No es tracta ben be de retrats ni destudis, sino de lexpressio dun reconeixement cap a lobra de tres creadors que, treballant en camps diversos, afronten des de principis molt semblants la relacio entre lart, la vida i el lloc. Pero, per articular aquest reconeixement, Toni Sala no es limita a descriure les obres musicals, poetiques o plastiques daquests tres autors, sino que sacosta a la personalitat de cadascun dells i ens hi acosta a nosaltres. Aixi, de la ma de Toni Sala, el lector daquest llibre visitira Pascal Comelade a la seva casa de Ceret, passejara amb Enric Casasses per lEscala i viatjara fins a un poble de la Rioja en companyia de Perejaume."He agafat tres artistes catalans a la ratlla de la cinquantena, en un moment de plenitud pero amb lobra encara fent-se, encara embolicada amb les circumstancies, encara magmatica. Son tres artistes que els seus seguidors fruim directament, immediatament, perque encara no han estat ni gaire popularitzats pels mitjans ni massa baquetejats pels estudiosos. Ells tampoc ho han buscat, i estic convençut dhaver-me posat on no em demanaven. Pero, vist que aixo un dia o altre els havia de passar, i vist que he tingut la sort que shi avinguessin, mhi he posat". Toni Sala.Toni Salava neixer a Sant Feliu de Guixols lany 1969. El seu primer llibre,Entomologia (1997), va guanyar el Premi Documenta.Pere Marin (1998) va ser la seva primera novel·la. AmbBones noticies (2001) va proposar una mirada torbadora a les intimitats de la vida en parella.Petita cronica dun professor a secundaria (2001) va donar-lo a coneixer al gran public. AmbGoril·la blanc (2002) va introduir-se en el genere de lautobiografia. AUn relat de la nova immigracio africana(2003) va narrar les aventures dun gambia a Catalunya. La seva novel·laRodalies(2004) va guanyar el premi Sant Joan i li va valer el Premi Nacional de Literatura.Quatre dies a lAfrica (2005) relata un viatge al cor del continent africa.

Provisionalitat conté dos relats. El primer, que comparteix títol amb el volum, és la història d'un home que s'enfronta amb la malaltia sobtada de la seva dona quan la ingressen a l'hospital. En els dies d'espera d'un diagnòstic, mentre els metges van fent proves, la incertesa del futur i les seqüeles del passat porten el protagonista, un home ja en la setantena, a afrontar les seves relacions familiars encarant-se, potser sense saber-ho, amb ell mateix. El segon relat, «El cotxe», és la narració d'una aventura de cap de setmana, a entrada d'estiu, entre dos estudiants universitaris; un retrat de la força del desig quan tenim vint anys, i de les trampes que ens para per fer-nos-hi caure.

La literatura no és matèria d'erudits. És cosa dels lectors que la vivifiquen a cada lectura. Toni Sala, un dels narradors més destacats del panorama contemporani, demostra en aquest llibre que la lectura literària pot ser un exercici creatiu. Narcís Oller, Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Joaquim Ruyra, Víctor Català, Prudenci Bertrana, Gaziel, Josep Carner, Mercè Rodoreda, Baltasar Porcel, Narcís Comadira, Perejaume i Albert Roig són alguns dels autors que troben en aquest llibre una interpretació fresca, il·luminadora i naturalment inserida tant a la pròpia tradició literària com a la de la literatura occidental. Notes sobre literatura és una guia confiable per tothom que s'interessi per les obres que tenen un pes decisiu en el present de la literatura catalana. Una mirada genuïna de lector atent, que contribueix a dibuixar un panorama que defuig els clixés acadèmics i es fixa en tot allò que pot interessar al lector d'avui.

Tres dies abans de la revetlla de Sant Joan, un home deixa la família i se'n va a passar uns dies al seu poble natal. Enmig de la solitud de la costa Brava s'enfronta al repte, possiblement absurd, d'intentar reviure el paisatge fisic i huma de quan era un adolescent. L'aparicio de la Gabri, una noia berlinesa amb qui enceta una relacio, i el retrobament torbador amb l'Imma Carenar, un antic amor de joventut, afavoreixen el miratge i arrosseguen el protagonista a una terbola intriga plena de tenses i multiples irradiacions.Amb l'escenari abrupte de la costa Brava com a fons, Toni Sala ens ofereix una novel·la continguda pero intensa sobre els esforços per viure en un mon que ens constreny al buit i a la paralisi, aixi com a les perdues i els guanys que comporta el pas del temps. Com ja va fer amb les seves dues novel·les anteriors, Pere Marin (1998) i Rodalies (2004), l'autor torna a enlluernar-nos amb la mateixa mestria estilistica, fermament arrelada a les fonts literaries catalanes mes classiques, que li va valer el reconeixement de la critica i dels lectors.a"Una de les millors novel·les catalanes dels noranta". Julia Guillamon, La Vanguardia (critica a Pere Marin)"Amb una prosa minima i economica, Toni Sala sap crear un mon, sap construir un ambient i sap ordenar una his

Aquest home té uns quaranta anys. És el propietari d’un bar que hi ha a dos carrers de l’estació. El mar, la sorra, les vies, l’estació, els pisos: així resumiria ell la seva ciutat. Un vespre de febrer, aquest home decideix abandonar ciutat, família i negoci. Duu un tovalló de paper a la butxaca, amb un plànol tot just esbossat, i poca cosa més. S’enfila al tren blanc i vermell de rodalies i fuig. La història d’aquesta fugida és un relat que explora la voluntat de desaparèixer, potser un dels desitjos més característics dels homes d’avui. A Rodalies, la mirada aguda i la mestria estilística de Toni Sala donen vida a una història tèrbola i sorprenent, que captiva el lector des del mateix inici. Amb aquesta seva segona novel·la, Toni Sala va obtenir el Premi Sant Joan (2004).«Una obra intel·ligent, redactada amb una economia narrativa extraordinària. Sala desplega una intriga tensa, amb múltiples ressons simbòlics, inserida dins l’evocació desconcertant del “no lloc”, escenaris i ambients on la metròpoli es dissol», Alan Yates.

Este hombre ronda los cuarenta años de edad. Es el propietario de un bar situado a dos calles de la estación. El mar, la arena, las vías, la estación, los pisos: así resumiría él su ciudad. Una tarde de febrero, este hombre decide abandonar su ciudad, su familia y su negocio. En el bolsillo lleva una servilleta de papel en la que puede distinguirse un plano apenas esbozado, y poco más. Toma el tren blanco y rojo de cercanías y huye. La historia de esta huida es un relato que explora la voluntad de desaparecer, acaso uno de los deseos más característicos del hombre contemporáneo.En Cercanías, la mirada aguda y la maestría estilística de Toni Sala dan vida a una historia turbia y sorprendente, que cautiva al lector desde la primera página. Con esta su segunda novela, Toni Sala obtuvo el Premio Sant Joan (2004). «Una obra inteligente, redactada con una extraordinaria economía de medios narrativos. Sala despliega una intriga tensa, con múltiples resonancias simbólicas, insertada en la evocación desconcertante del “no lugar”, escenarios y ambientes donde la gran ciudad se disuelve». Alan Yates

L’Agi és un home negre d’uns trenta anys, alt, natural de Gàmbia. Fa deu anys que va arribar a Lloret de Mar. Al seu país hi té la família: dues dones, dues nenes i un nen tot just nascut; aquí hi té la feina al camp i una colla d’amics compatriotes. El relat de Toni Sala se centra en un petit episodi de la vida de l’Agi, un cap de setmana de finals de maig, a la plana de l’Alt Maresme. A través d’aquest fragment de vida, Toni Sala ens convida a aprofundir en el món de la nova immigració africana i, amb la seva destresa narrativa, ens acosta al cor d’un fenomen que té un impacte creixent en lanostra societat.

Dictadures, misèria, illes i palmeres, goril·les, cocodrils i aventures. A través del viatge d’uns dies al cor del continent africà, Toni Sala ens proposa una reflexió sobre l’actualitat literària de l’aventura i sobre un dels temes que fan córrer més tinta últimament: el diàleg intercultural. Més enllà de la retòrica i dels tòpics, ¿podem fer compatible la diversitat amb la pròpia cultura? Quatre dies a l’Àfrica és el relat d’un viatge tan divertit com seriós, amb avioneta, cayuco, quatre per quatre o a peu, per constatar, sobre el terreny i sobre un mateix, que el tracte amb els altres no és una qüestió banal, ni gens fàcil.L’estil precís, l’observació aguda i la destresa narrativa que tants lectors van apreciar en la Petita crònica d’un professor a secundària, i que impregna tota l’obra de Toni Sala, són també els puntals que fan d’aquests Quatre dies a l’Àfrica una festa de la intel·ligència i una lectura deliciosa.

Aquest relat ens ofereix un testimoni de primera mà, viscut i assumit, del que suposa per a un professor exercir el seu ofici en un centre públic densenyament secundari, avui i en aquest país. Toni Sala, amb la capacitat de destresa i de descripció narrativa que li són habituals, aporta un retaule enormement revelador al debat sobre una de les qüestions primordials del present i del futur: lestat de lensenyament.

"Em dic Toni Sala i fa molts anys vaig tenir un amic que es deia Pere Marín". Així es presenta el protagonista d'aquesta novel·la, que ens parla del curs que pren la seva vida a partir del moment en que, als divuit anys, el seu amic es victima d'un accident. Amb un nucli redut de personatges -l'amic mort i els seus pares, l'amo del bar i la seva filla, el repartidor de refrescos- que es mouen en uns pocs escenaris urbans -la fabrica abandonada, el bar, el cementiri, els carrers de la ciutat-, Toni Sala construeix una gran historia, corprenedora i desolada, i ens l'ofereix amb un estil incisiu com un bisturi. La critica ha considerat Pere Marin com una de les millors novel·les catalanes de la decada dels noranta.a

Al zoo de Barcelona hi ha l'únic goril·la albí conegut en tot el món: el cèlebre Floquet de Neu. Ara, a les acaballes de la seva vida, ell mateix ens relata la seva historia singular des del moment en què, de ben menut, uns caçadors van capturar-lo a les selves de Río Muni, a L'actual Guinea Equatorial. Llegint aquestes memòries, descobrim episodis poc o mal coneguts de la vida d'un personatge que s'ha convertit en tot un símbol de la ciutat i del país des de la seva arribada, un dia de fa més de trenta-cinc anys. Goril·la blanc ens ofereix la possibilitat insòlita de compartir les vivències de la condició animal i de la captivitat amb un observador extraordinari del seu entorn i, sobretot, de si mateix.

"Em dic Toni Sala i fa molts anys vaig tenir un amic que es deia Pere Marín". Així comença aquesta història que, vista de lluny, pot llegir-se com un retrat en negatiu de l'amic desaparegut, però que, quan ens hi acostem, esdevé més complexa: i apareix tot un món al marge, on el viure diari va compassant l'absència i el record, i on el narrador prova de fer-se amo d'un món estret, acotat, vacil·lant: la seva pròpia vida. Novel·la de morts i fantasmes escrita amb un estil concís i directe, Pere Marín és la brillant confirmació de l'autor de les proses breus d'Entomologia.

"Males notícies", un dels contes d'aquest recull, parla d'un cotxe fantasma que recorre les carreteres de dia i de nit. És un cotxe invisible, però això no vol dir que no sigui real: "Si fos invisible, seria un cotxe igual que els altres. El metall és fort com el de qualsevol vehicle i el motor li treballa amb la mateixa energia. Les rodes esquitxen quan passen per una bassa, i si mai surten de l'asfalt deixen darrere seu les dues línies paral·leles. Alguns l'hem sentit córrer. Hem notat l'aire remogut pel seu pas". Com a la vora del cotxe fantasma, pot ser que el lector d'aquest llibre sentí tot d'una un moviment vertiginós, pot ser que noti l'aire remout al seu voltant. No seria gaire estrany.

Petita crònica dun professor a secundària és exactament allò que indica el seu títol: el relat dels fets que, al llarg dun curs, omplen la vida laboral duna persona que treballa ensenyant en un insti

El 2001, Toni Sala va donar-nos un retrat relevador, i en certs aspectes demolidor, de la situació educativa als instituts catalans amb la seva Petita crònica d'un professor a secundària. Ara, amb Autoestop, ens ofererix un retrat del país, en una sèrie de recorreguts que el travessen gairebé de cap a cap. El resultat és, també, un llibre viu i captivador, descarnat quan cal, que exposa la realitat tal com sap veure-la una mirada lliure de prejudicis apocalíptics i de temptacions de cofoisme. Autoestop és un retrat minuciós dels paisatges de Catalunya, que té en compte l'aspecte de cada lloc i també la gent que hi viu o que hi passa i la llengua (o les llengües) que s'hi parla.Entre el març del 2006 i el febrer del 2007, durant gairebé un any i en deu tongades, Toni Sala va recórrer, a peu o fent dit, molts quilòmetres de carretera. Va passar per molts pobles i va parlar amb molta gent, va veure un munt de coses, n'hi van passar unes quantes i en va sentir encara més. Després ha escrit aquest llibre, perquè ens hi puguem emmirallar.

El lector daquest llibre visitira Pascal Comelade a la seva casa de Ceret, passejara amb Enric Casasses per lEscala i viatjara fins a un poble de la Rioja en companyia de Perejaume.Aquest volum conte tres textos sobre tres artistes contemporanis. No es tracta ben be de retrats ni d'estudis, sino de l'expressio d'un reconeixement cap a l'obra de tres creadors que, treballant en camps diversos, afronten des de principis molt semblants la relacio entre l'art, la vida i el lloc. Pero, per articular aquest reconeixement, Toni Sala no es limita a descriure les obres musicals, poetiques o plastiques d'aquests tres autors, sino que s'acosta a la personalitat de cadascun d'ells i ens hi acosta a nosaltres. Aixi, de la ma de Toni Sala, el lector d'aquest llibre visitira Pascal Comelade a la seva casa de Ceret, passejara amb Enric Casasses per l'Escala i viatjara fins a un poble de la Rioja en companyia de Perejaume."He agafat tres artistes catalans a la ratlla de la cinquantena, en un moment de plenitud pero amb l'obra encara fent-se, encara embolicada amb les circumstancies, encara magmatica. Son tres artistes que els seus seguidors fruim directament, immediatament, perque encara no han estat ni gaire popularitzats pels mitjans ni massa baquetejats pels estudiosos. Ells tampoc ho han buscat, i estic convençut d'haver-me posat on no em demanaven. Pero, vist que aixo un dia o altre els havia de passar, i vist que he tingut la sort que s'hi avinguessin, m'hi he posat". Toni Sala.Toni Sala va neixer a Sant Feliu de Guixols l'any 1969. El seu primer llibre, Entomologia (1997), va guanyar el Premi Documenta. Pere Marin (1998) va ser la seva primera novel·la. Amb Bones noticies (2001) va proposar una mirada torbadora a les intimitats de la vida en parella. Petita cronica d'un professor a secundaria (2001) va donar-lo a coneixer al gran public. Amb Goril·la blanc (2002) va introduir-se en el genere de l'autobiografia. A Un relat de la nova immigracio africana(2003) va narrar les aventures d'un gambia a Catalunya. La seva novel·la Rodalies(2004) va guanyar el premi Sant Joan i li va valer el Premi Nacional de Literatura. Quatre dies a l'Africa (2005) relata un viatge al cor del continent africa.

El pueblo de Vidreres amanece conmocionado. Dos jóvenes hermanos han muerto en un accidente de coche en las afueras. En la onda sísmica de esta doble tragedia, un banquero vive atrapado en su rutina y un camionero adicto al sexo acaricia su escopeta con la esperanza de reventarlo todo algun dia, mientras la novia desde el instituto de uno de los hermanos fallecidos, el que conducia, intenta encajar los fragmentos de su vida rota y un solitario artista regresa derrotado de la ciudad.Con la crisis economica como telon de fondo, Toni Sala se acerca en esta novela a las coordenadas de unos personajes perdidos que deambulan por los margenes de una sociedad que los rechaza o, en el mejor de los casos, los ignora. La muerte, epicentro de la historia, es a la vez el amuleto que esconden todos ellos.

Albert Jordi y Èlia llevan un año saliendo cuando de repente, una noche, él le confiesa que estuvo en la cárcel por haber matado a su mujer con un cuchillo. Èlia lo echa de casa de inmediato, pero las preguntas y las dudas no tardan en atormentarla: ¿Como era posible que un hombre que siempre la habia tratado tan bien hubiera sido capaz de asesinar a su mujer? ¿Por que lo habia hecho? ¿Estaba arrepentido? ¿Cuanto tiempo hacia que habia salido de la carcel cuando se conocieron? ¿Por que habia decidido confesarselo en aquel momento? Èlia decide ir a buscarlo para pedirle explicaciones, pero Albert Jordi ha desaparecido en una huida que arrastrara a mas perseguidores tras de si. En Persecucion, una de las novelas mas aclamadas de la literatura catalana actual y ganadora del Premi Crexells, Toni Sala teje una narracion perturbadora, un remolino de tinieblas que explora las raices mas inconfesables de la maldad y la muerte.

El pueblo de Vidreres amanece conmocionado. Dos jóvenes hermanos han muerto en un accidente de coche en las afueras. En la onda sísmica de esta doble tragedia, un banquero vive atrapado en su rutina y un camionero adicto al sexo acaricia su escopeta con la esperanza de reventarlo todo algun dia, mientras la novia desde el instituto de uno de los hermanos fallecidos, el que conducia, intenta encajar los fragmentos de su vida rota y un solitario artista regresa derrotado de la ciudad. Con la crisis economica como telon de fondo, Toni Sala se acerca en esta novela a las coordenadas de unos personajes perdidos que deambulan por los margenes de una sociedad que los rechaza o, en el mejor de los casos, los ignora. La muerte, epicentro de la historia, es a la vez el amuleto que esconden todos ellos.