Vicent Borràs

Angel i Nada es troben en una protesta estudiantil just abans que esclati la primavera valenciana a partir de les carregues policials amb que es va tractar de silenciar la veu de l'alumnat de l'Institut Lluis Vives. A traves de fragments de vides aparentment deslligades, esdevenim testimonis de la cronica d'uns dies que han quedat marcats en la nostra historia i que van sacsejar la consciencia social demanant un canvi.

Què és el temps? Què és l'oci? Quines són les diferències entre oci i temps lliure? A què dediquem les nostres estones lliures? Un repàs històric i social a totes aquestes preguntes, i centrades en la ciutat de Barcelona i els seus habitants. El llibre també recull una interessant i extensa documentació fotogràfica sobre el temps d'oci a Barcelona ens els últims cent deu anys.

Sala d'espera és un conjunt de relats autònoms, on alguns personatges s'entrecreuen per teixir una teranyina que atrapa el lector entre la realitat i la ficció. Històries que comparteixen una veu de

PREMI JOANOT MARTORELL 2000  Com poden unes morts de fa segle i mig suscitar l'insomni d'uns passatgers que creuen les nits en un modern tren de rodalia? Quina relació guarden aquells fets amb ells i

Tot comença una vesprada de gener de 2016 quan el periodista Eduard Penades rep l'encarrec d'anar a un hotel de la urbanització Oliva Nova on l'endema tindra lloc el funeral del poeta Vidal P. Gilabert. Es tracta d'un membre destacat de la generació poètica dels 50, concretament del grup de Barcelona, tot i que Vidal era valencia de naixement. L'encarrec no tindria una major transcendència si no fóra perquè, en teoria, el poeta havia mort en un accident de cotxe feia molts anys.

Angel i Nada es troben en una protesta estudiantil just abans que esclati la "primavera valenciana" a partir de les carregues policials amb que es va tractar de silenciar la veu de l'alumnat de l'Institut Lluis Vives. Aquests joves son part d'un mosaic de personatges que acosten al lector un episodi tan recent com profundament colpidor. A traves de fragments de vides aparentment deslligades, esdevenim testimonis de la cronica d'uns dies que han quedat marcats en la nostra historia i que van sacsejar la consciencia social demanant un canvi. Partint d'aquest escenari tan concret que es la ciutat de Valencia al febrer de 2012, l'autor va desgranant amb ritme una historia en que els autentics protagonistes son la crisi economica, el compromis, les il·lusions perdudes i la violencia i es reflecteixen unes angoixes i unes alegries molt universals.

La desaparició i possible mort d'una alumna és el resultat d'un procés kafkià ordit, de la nit al matí, contra Bernat Bonet, el nou professor interí de l'institut.La desaparició i possible mort d'una

Premi de Narrativa Ciutat de València La vida d’Anna s’entrellaça amb la de John Lennon a través de les cançons, de la música i del tràgic assassinat de l’artista, que va marcar tota una època. Una o

Marc es veu obligat a passar l'estiu a Penyalfort, un poblet que no apareix ni als mapes, lluny dels seus amics. És un primer pas per a l'exili definitiu.PREMI BANCAIXA DE NARRATIVA JUVENIL 2004 Ma

La família Oliart, que viu al carrer de la Fortuna d’Algemesí, s’enfronta a un episodi vital que sempre hauran de recordar Arnau i Altea, els nets del iaio Eusebi. Clàudia i Lluís, els pares —i també

En Familias también, doce personas narran el proceso a través del cual han formado su propia familia. En realidad se trata de diez relatos de vida (dos de ellos escritos a dúo), en el que de una manera fresca, dinamica y directa se exponen las dificultades, las luchas y tambien las alegrias que las personas LGBT (lesbianas, gays, bisexuales y transexuales) han tenido que afrontar para poder ser madres y padres. Quien lea estas paginas, asistira a los distintos procesos personales y de pareja, diferentes y desiguales de los patrones estandar del modelo de constitucion familiar hegemonico (madre y padre). Este libro esta lleno de emocion y de sentimientos, las historias que relatan son historias cargadas de humanidad, en la que autoras y autores no buscan otra cosa que la aceptacion, el reconocimiento y el respeto de la sociedad, en muchos casos sin ser conscientes que con su ejemplo estan contribuyendo a mejorar los entornos, los espacios y las personas con quienes comparten la vida. No me equivoque, cuando le dije a mi madre que Carlos era mi pareja se negaba a creerlo, se puso muy nerviosa. Al intentar tranquilizarla para que entrara en razon me dijo que la noticia que le habia dado era peor que si me hubiera muerto. Todo lo que hablamos despues no consiguio que se sintiera mejor, asi que al salir de su casa llame a mi hermana Sonia y le explique lo que habia ocurrido para que intentara hablar con ella. Mi hermana no se sorprendio de mi relacion con Carlos, parece ser que ya lo intuia, pero pensaba que decirselo a mi madre habia sido innecesario. Pero gracias a esta revision que he hecho de casi la mitad de mi vida tambien he vuelto a sentir la felicidad del enamoramiento, los nervios de la boda y la enorme y abrumadora sensacion de bienestar que me invadio cuando cogi a mi hija en brazos por primera vez. Pero sobre todo, el sentimiento que siempre ha planeado desde la primera palabra hasta la ultima, ha sido el orgullo, ese orgullo que se celebra por las calles en junio y que no mucha gente entiende, el orgullo de haber formado mi familia a pesar de las adversidades, de los miedos y de todas las inseguridades. Una familia totalmente elegida y luchada dia a dia.