Víctor Hurtado

Publiquem per primera vegada el gran Atles de la Guerra Civil a Catalunya, una fita en la historiografia del nostre país. Sota la coordinació del Centre d''Estudis Històrics Internacionals (CEHI) - P

El atlas ilustra la sublevación de 1936 y el estallido de la Guerra Civil en las principales ciudades de España. Para su elaboración ha sido necesaria la consulta de bibliotecas especializadas, archivos, mapas de la época y documentos de todo tipo. Entre otros muchos, el atlas describe con precisión episodios como los movimientos iniciales del ejército en Marruecos y el paso del estrecho de Gibraltar, el golpe de Queipo de Llano en Sevilla, el éxito del alzamiento en Valladolid o el asalto del cuartel de la Montaña en Madrid. En los mapas se pueden observar gráficamente la disposición de las tropas, barricadas, milicias y uso de armamento día a día, hora a hora, calle por calle. Además, cada uno cuenta con un comentario específico. Enriquecen la lectura una cronología diaria con todos los detalles de la sublevación y una bibliografía. Es la primera entrega de un ambicioso proyecto que a lo largo de varios tomos se aproximará a la Guerra Civil a través de la cartografía.

El llibre és la part històrica d'una tesi dedicada a l'estudi de la família Mitjavila i dels seus negocis. A partir de la biografia dels principals protagonistes s'ha pogut seguir l'evolució dels negocis familiars, els quals coincidiren sempre, a grans trets, amb els moviments conjunturals de l'economia barcelonina i la seva projecció per la Mediterrània.

Reconstrucció sobre base cartogràfica de la informació aportada per la extensa documentació conservada d'època carolíngia pels comtats de Cerdanya i Berga. Conté un resum en anglès.

Transcripción y el posterior estudio contable y financiero de un libro mayor del siglo XIV, conservado en el Archivo Capitular de Barcelona, que nos permite conocer los mecanismos del negocio mercant

El comtat de Manresa, que en època carolíngia era terra de frontera i que estava estretament lligat als comtats d'Osona i de Barcelona, s'estenia per bona part de les actuals comarques del Bages (amb

El pas del poble jueu a Catalunya visualitzat en mapes des de les primeres referències que en tenim en època romana fins a l'actualitat.

Els comtats d¿Empuries i Perelada eren un país cobert d¿aiguamolls, d¿estanys i de muntanyes no gaire altes però força esquerpes. A les planes empurdaneses veiem com se superposaren a les pervivèncie

En l«Atles del comtat dUrgel (v88-933)», Jordi Bolòs i Víctor Hurtado estudien el territori daquest comtat durant els segles VIII-X. Aquest comtat sestenia per Andorra i les actuals comarques de lAlt

Història de Catalunya entre els primers comtes reis i el Tractat dels Pirineus, reflectida a través d'un miler de mapes, la majoria inèdits.

Les terres que formaven el comtat de Besalú esdevingueren, després de la conquesta franca, una dependència del comtat de Girona. El seu territori - amb uns límits que eren fruit d¿uns precedents més

132 temes sobre Historia de Catalunya tractats en profunditat i presentats amb tota cura mitjançant mapes, grafics, esquemes cronologics, dibuixos, planols o plantes arquitectoniques, entre d?altres.Aquesta obra ha estat premiada per la Generalitat de Catalunya per la seva atractiva edicio, i pel seu contingut i estructuracio. Col·lecions / Obres relacionades:Historia de Catalunya

El pas del poble jueu a Catalunya visualitzat en mapes des de les primeres referències que en tenim en època romana fins a l'actualitat.

Els comtats catalans formaren part de l'imperi carolingi, creat l'any 800. La forta repercussió d'aquest vincle en l'evolució del país requereix saber que va canviar i que va perdurar, al llarg dels segles VIII-X, en la politica i l'admiinistracio del territori, la societat, l'economia i el paisatge, la cultura i la religio, i ho podem coneixer gracies a la gran quantitat de documents que se n'han conservat.

La ciutat de Girona va obrir les portes als monarques francs l´any 785. Esdevingué la ciutat més important de la frontera amb Hispània, la terra controlada pels musulmans. Era l´indret on s´alçava la

El comtat d¿Osona va passar de dependre dels monarques carolingis l¿any 798. Calgué, però, que fos novament reorganitzat i repoblat un segle més tard, en època de Guifré el Pelós. Aquest ampli comtat