Victor Labrado

Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta 2007 .El segle valencià desvela aspectes molt interessants, i fins ara desconeguts, de les vides i les obres dels escriptors valencians més destacats del

Entre 1995 i 1999, al voltant de la UPV i del PVN, es va crear el Bloc Nacionalista Valencia. El creixement electoral i, per tant, la presencia institucional, van ser considerables, pero encara insuficients per a tenir representacio a les Corts Valencianes en les darreres legislatures. Quin es, ara, lhoritzo del valencianisme politic? Enric Morera, secretari general del Bloc, ens parla en aquesta obra de la seua trajectoria politica i comenta levolucio del partit en els darrers anys: des dels seus inicis com a politic al Parlament Europeu fins als resultats del partit en les convocatories electorals, des de les negociacions pel nou Estatut dAutonomia fins al pacte Compromis pel Pais Valencia. Una bona oportunitat per a acostar-se a lideari del Bloc i a les persones que el defensen.

A banda de tot allo que demostra la ciencia i s'ensenya a les escoles, hi ha un món misteriós fet de llegendes que formen part de la tradició oral del nostre país. Víctor Labrado ha elaborat un treball de recerca per a presentar-nos criatures com els nyitols, els butonis, la Quarantamaula, el moro Mussa o l'home del sac. Francesc Santana s'ha encarregat del repte de posar cara, ulls i nassos, molts nassos, a aquests personatges mitologics, alguns dels quals no havien estat mai representats graficament.

Enfrontar-se a les pors o fugir. Un dilema complicat de resoldre. Si vols posar-te a prova i saber quina és la teua opció, hauries de llegir ara aquest llibre.

Una novel·la amb els vells mariners com a protagonistes.Premi Joanot Martorell 2018.De la mar es viu. Molts fills, nets, besnets de mariners aprenien a viure del turisme. Pero no tots, ni de bon tros. Un bon grapat sestimava mes embarcar-se. Amb els pares, encara havien anat a vela. Va ser lultima generacio que ho va fer. Aquests homes de mar van patir la historia al llarg de tres guerres, la dEspanya, la Mundial i la dAlgeria. Despres, les aigues pudents, mortes, de la creixent urbanitzacio litoral van fer fugir el peix i ells lhavien danar a pescar com mes va mes lluny.Veus, la mar reconstrueix amb un lexic riquissim i ple de subtileses laventura daquella generacio de mariners que avui, retirats de la mar, se la miren des del moll o esquivant turistes pel passeig maritim. Entre el passat llunya i el present, els seus records encara poblen la mar de goig, de dols, de desitjos, de perills. Nomes calia escoltar-los.Amb la col·laboracio de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Un home no identificat assassina a trets l''alcalde d''una petita població valenciana. El comandant jutge Broco ordena detindre uns sospitosos que tenen poc a veure amb aquest afer.Un home no identificat assassina a trets l''alcalde d''una petita poblacio valenciana. El comandant jutge Broco ordena detenir uns sospitosos que tenen poc a veure amb aquest afer. La cronica d''aquest atemp-tat, ocorregut l''any 1946 i atribuit oficial-ment a una conspiracio comunista, tracta d''esclarir per que van ser condemnades persones innocents. La guerra de quatre es la reconstruccio fidel i gairebe periodistica a partir de la documentacio disponible i del testimoni dels supervivents d''aquest fet i d''uns altres protagonitzats per un grup urba de resistencia armada que, situat als voltants de Valencia, finançava amb atracaments les activitats de l''oposicio clandestina. Aquest grup reduit de maquis, encoratjat amb la victoria aliada a Europa, va provocar la ira de les autoritats de l''epoca. El resultat es una cronica de la resistencia que es llig com una no-vel·la. Una cronica doblement parcial: per incompleta i perque l''autor no vol dissimular l''afecte pels vençuts.

Jaume I dirigí l elaboració de la seua autobiografia, ajudat per redactors anònims, donant-los instruccions, dictant, corregint; i així podem conéixer de primera má, narrada pel protagonista principa

Una historia que retrata amb exactitud i veracitat com era la vida en lAlbufera a mitjan segle XX.PREMI DE NOVEL·LA CIUTAT D'ALZIRAA la marjal que envolta lAlbufera, tota la vida soriginava sobre un immens fangar. Lexistencia venia marcada per la jerarquia familiaritot saprenia a lombra del pare: a fer arros, anar a perxa per dalt de laigua o traure anguiles de les sequies. Ramonet amb nomes 6 anys ja seguia el pare: llaurador, jornaler, regador, pescador i procurador dunes senyoretes de Valencia. Com a part de lultima generacio nascuda a la marjal va ser testimoni dun mon que ja no podia durar: els canvis radicals i successius començaven a desfer el fragil equilibri, antic de segles, que lhavien mantingut.La dura vida als aiguamolls, els secrets familiars i les relacions entre propietaris i jornalers protagonitzen un relat inoblidable.Nascuts del fang ha sigut distingida amb el Premi de Novel·la Ciutat dAlzira. Escrita amb una prosa treballada i vibrant, amb un llenguatge genui i un estil acurat, Victor Labrado ha creat una historia sense ficcio que retrata amb exactitud i veracitat com era la vida en lAlbufera a mitjan segle XX.La novel·la recull la vida de la gent que vivia i treballava a lAlbufera en un arc temporal que va des dels anys 50 fins als 80. Una historia imprescindible per a recordar la vida en la marjal. Una historia evocadora sobre un mon que ja no existeix.

La Quarantamaula pren forma segons la por de cadascú. Per a Marc i sa mare també té diverses cares.La Quarantamaula pren forma segons la por de cadascú. Pot ser un gat, un caragol, fins i tot un dimoni amb aspecte de gallina i home alhora. Per a Marc i sa mare tambe te diverses cares: el confinament, les classes de linstitut a distancia o les misterioses taques negres que apareixen en la claraboia de casa. A traves daquest relat, Marc aprendra a comprendre i gestionar les seues pors amb confiança i autoestima.

Quan anàvem a l’estraperlo és un testimoni extraordinari de la lluita per sobreviure, de la picaresca dels pobres per burlar l’autoritat i guanyar-se el pa de cada dia. Amb un estil despullat, direct

La Mestra és la història de Marifé Arroyo, una dona d’origen castellanoparlant que va iniciar una lluita per la dignitat del valencià i un model d’ensenyament progressista durant els anys 70 i 80. la

A banda de tot allo que demostra la ciencia i s'ensenya a les escoles, hi ha un món misteriós fet de llegendes que formen part de la tradició oral del nostre país. Víctor Labrado ha elaborat un treball de recerca per a presentar-nos criatures com els nyitols, els butonis, la Quarantamaula, el moro Mussa o l'home del sac. Francesc Santana s'ha encarregat del repte de posar cara, ulls i nassos, molts nassos, a aquests personatges mitologics, alguns dels quals no havien estat mai representats graficament. Amb una edicio acurada, aquest volum, prologat per l'escriptor i antropoleg Joan F. Mira, presenta els essers fantastics mes representatius de la cultura popular valenciana.

Pepe el Carinyo era un jugador de pilota molt forçut, més de potència que no de tècnica. Molt bo. Amb la Guerra Civil, les partides es van acabar per a ell, però la seua llegenda es va fer més i més