Xavier Duran

La Jana, en Nico, la Cora i en Malik troben mort inesperadament en Paco, un sensesostre amb qui conversen sovint, al parc del costat de linstitut. Una carta de poquer entre la roba del cadaver i les estranyes circumstancies de la mort fan sospitar la sergent Lidia Sanchez i lagent Pau Ribo que podria tractar-se dun crim. En els diez seguents, pels parcs de la ciutat, hi ha mes morts sospitoses dindigents. LAlex Valencia, professor de quimica de linstitut, i la periodista Clara Rima tambe es pregunten que hi ha rere els crims misteriosos, uns crims que tenen relacio amb la taula periodica dels elements.

Des dels inicis de la literatura, molts escriptors han fet referència a conceptes científics en les seves obres, com a metàfora o com a recurs per enriquir les descripcions. Alguns d’ells, fins i tot

El lector trobarà en aquest llibre informacions i curiositats sobre l'origen de les paraules, el procés que han experimentat seixanta mots des de l'inici del seu ús fins avui.

El llançament del primer Sputnik el 1957 i l'arribada a la Lluna el 1969 són dos dels fets tecnològics més importants del segle xx. Però en plena guerra freda tenien un gran significat polític i militar. En aquesta obra, després d'un panorama històric de l'astronàutica, s'analitza el tractament que la premsa de Barcelona va realitzar dels dos fets. Un es va produir per sorpresa, protagonitzat pels russos i quan a l'Estat espanyol hi havia censura de premsa. L'altre era un fet esperat, protagonitzat pels nord-americans, amb una llei de premsa encara molt restrictiva i amb publicacions que intentaven anar fins als límits legals. Això permet fer una anàlisi poc usual: la ideologia present a la premsa durant el franquisme a partir del tractament de dos fets tecnològics.

Art i ciència, que per a molta gent poden semblar dues activitats ben separades, han tingut i tenen molts punts en comú. Al llarg de la història, artistes i científics s’han proporcionat mútuament ei

Arte y ciencia, que para mucha gente pueden parecer dos actividades completamente separadas, han tenido y tienen muchos puntos en común. A lo largo de la historia, artistas y científicos se han proporcionado mutuamente herramientas de trabajo, nuevos materiales o motivos de inspiracion. En esta obra, se explican de manera amena y asequible temas como el descubrimiento de nuevos pigmentos gracias a la evolucion de la quimica o las tecnicas modernas que permiten conocer muchos detalles sobre obras pictoricas, estudiar estilos y detectar fraudes o dataciones equivocadas. Ademas, se explora la vision del mundo que se desprende de varias obras a partir de la influencia mutua entre el arte, por una parte, y la astronomia, la biologia, las matematicas o la fisica, por otra.

O nacionalismo na era tecnolóxica é unha análise das identidades culturais e nacionais nunha perspectiva moderna. O autor mostra como a tecnoloxía foi decisiva á hora de crear fronteiras e dependencias e como afecta a difusion da cultura e o futuro das diversas linguas. Tamen analiza a influencia mutua entre o progreso tecnoloxico e reivindicacions nacionalistas e a necesaria harmonizacion das visions globais e nacionais en medio ambiente. A obra e unha innovadora aportacion teorica o campo do nacionalismo, considerando o papel que a tecnoloxia ten na nosa sociedade a finais do seculo XX e sinala a importancia da diversidade, asi como as contradiccions en que caen en moitas ocasions as culturas mais estendidas, que, contra o que as veces se di, tamen necesitan crear estratexias defensivas.Nuns momentos en que o nacionalismo e o universalismo estan de plena actualidade, esta obra significa unha vision actualizada e orixinal do tema.Traducion do catalan de Anton G. Garazo.

PREMI EUROPEU DE DIVULGACIÓ CIENTÍFICA ESTUDI GENERAL El cervell polièdric, Idees, sentiments i neurones, és un viatge per les diverses facetes del cervell humà, aquest òrgan que ens permet pensar, e

Vivim en un món de dades, emmagatzemades en formes diverses: textos, nombres, imatges, gràfics... Les generem i les rebem en el mòbil, l''ordinador, el cotxe i en els utensilis més diversos, tot i qu

Una trobada totalment fortuïta entre Antoni Palau, periodista científic, i Rosa Galvany, dona de l’editor August Xirau, els porta a viure un idil·li, però també canvia totalment la vida del primer. A

- Esta guía pretende llamar la atención sobre el máximo número posible de elementos que recuerdan la actividad científica e industrial de la ciudad, así como los elementos tecnológicos en que a menudo no pensamos: desde la distribución del agua hasta la movilidad de los ciudadanos. Finalmente, el lector encuentra algunos itinerarios donde los edificios, los monumentos, los museos y su contenido pueden ser vistos desde el punto de vista científico además del artístico.