Todo sobre L'assistenta

EL LLIBRE DEL QUAL PARLA TOTHOM. Un thriller psicologic absolutament addictiu que els lectors de La dona a la finestra i La parella del costat no es voldran perdre. Guanyadora del Premi Valencia Negra en la categoria Best Novel. Cada dia frego la casa preciosa dels Winchester de dalt a baix. Vaig a buscar la seva filla a lescola i cuino apats suculents per a tota la familia abans de pujar a sopar sola a lhabitacio minuscula del pis de dalt. Miro de no fer cas de la Nina, que ho embruta tot nomes per veure com ho torno a netejar. Ni de les mentides estranyes que sinventa sobre la seva propia filla. Ni del seu marit, que cada dia sembla mes abatut. Pero quan miro lAndrew als ulls, castanys, encantadors i plens de dolor, no em costa gens dimaginar com seria viure a la pell de la Nina. El vestidor immens, el cotxe luxos, el marit perfecte. Fins que un dia no em puc resistir a emprovar-me un dels seus vestits blancs exquisits. Nomes vull saber que se sent. Pero ella no triga a descobrir-ho i, quan madono que la porta de la meva habitacio nomes tanca per fora, ja es massa tard. Em reconforta una cosa: ELS WINCHESTER NO SABEN QUI SOC EN REALITAT. NO SABEN DE QUÈ SOC CAPAÇEls lectors n'estan dient:No podia deixar-lo! (...) Una muntanya russa increible! Addictiu (...). Pura perfeccio. Fantastic! (...) Me'l vaig llegir en una sola nit de lectura compulsiva. (...) El final et fa caure de cul. No et podras creure el canvi de direccio que fa aquest llibre. (...) Els seus girs et deixen amb la boca oberta. (...) Un thriller enlluernador! Un cinc estrelles perfecte! Encara no he llegit una novel·la de la Freida McFadden que no m'hagi fet petar el cap! Aquesta me la vaig acabar d'una sola llegida. El final es absolutament perfecte i em va deixar amb ganes de mes.Obscur i recargolat, no podras parar de passar pagines fins al final terrible i delicios. Cinc estrelles supermerescudes!

En aquesta casa perfecta només hi ha una norma... No truquis a les portes tancades. És difícil trobar algú que et doni feina sense fer preguntes sobre el teu passat. Així que dono gràcies al cel que

Viu a la porta del costat. Sap tots els teus secrets... A mi, que solia treballar netejant les cases dels altres, em costa de creure que aquesta sigui la meva llar. La cuina preciosa, el carrer tranquil, el jardi immens on juguen els nens. El meu marit i jo hem estalviat durant anys perque els nostres fills tinguin la vida que es mereixen. Malgrat el recel que sento per la veina, la senyora Lowell, la seva invitacio a sopar es una oportunitat per fer amics. Quan la seva serventa ens obre la porta amb un davantal blanc, se exactament com se sent. Tot i aixi, la seva mirada gelida em fa venir calfreds... La serventa dels Lowell no es lunica cosa estranya del nostre carrer. Estic convençuda que algu ens observa. I quan conec la dona que viu al davant, el que em diu em deixa petrificada: Compte amb els veins. Va ser un error que ens mudessim aqui? Em pensava que havia deixat enrere els meus secrets obscurs. Pero podria ser que aquest barri residencial i tranquil fos en realitat el lloc mes perillos de tots?