📱 eBook en catalán MEMÒRIES ESBIAIXADES

Cinquanta-dos anys, dos mesos i un dia és el temps transcorregut des que lautor es va llicenciar en Medicina (30/11/1969) fins al dia que va penjar la bata (31/1/2022). Bona part dels dos anys posteriors a aquesta data els ha dedicat a passar el rasclet per damunt dels seus records amb lobjectiu de desbrossar —de manera aleatòria i un xic desendreçada— un grapat danècdotes i reflexions que constitueixen aquest llibre. Lautor confessa haver-se divertit escrivint-lo i espera ser capaç de teixir complicitats amb el lector. Si aquest pensa que està davant dun llibre de memòries farcit danècdotes i batalletes, doncs... encertarà. Un llibre daquesta mena, per damunt de tot, ha dexplicar històries. Però també hi trobarà moltes altres coses. Perquè lart de fer de metge requereix, deixant a banda els coneixements científics, curiositat, capacitat danàlisi i de síntesi; també habilitat per fer-se entendre, que sol ser el més difícil. Per tant, en aquestes pàgines apareixeran tafaneries, divertiments, pensaments tristos i —sortosament pocs— alguns damargs. No hi faltarà en aquests escrits linevitable raig de mala llet de qualsevol escriptor que bàsicament es dedica a observar la conducta humana i plasmar-la en el paper. Bé, en realitat, hi trobarà dos raigs: el de la mala llet, sí, però també el de la tendresa. I a vegades serà un raig i daltres solament un rajolinet, depenent del personatge objecte de la curiositat.

Finalment, lautor demana al lector que li concedeixi una mica de llibertat per amanir el llibre amb unes engrunes de ficció, només les justes. Lexperiència lectora li hauria dhaver ensenyat que els escriptors, sense excepció, són uns mentiders. No només els que escriuen novel·les, sinó també els que a les llibreries destaquen a la secció de no ficció. O sigui que no tot serà «veritat-veritat», encara que aquesta sovintegi molt més que la mentida. Al lector correspondrà esbrinar si hi ha formatge i prou, si la cosa està repartida, o bé si hi ha més pa que formatge. En tot cas, no es pot negar que si el formatge és bo, acompanyar-lo amb un crostó de pa acabat de coure no el desmereix en absolut. Lautor proposa un rocafort cremós i fresc com per exemple el Papillon Premium, al damunt dun crostó de pa de pagès i acompanyat duna copa dun bon priorat, com ara el Clos Martinet 2018. El formatge serà la veritat, el pa la ficció i el vi la mala llet i/o la tendresa segons convingui.

Bon profit!