Sinopsis de AGUSTI CENTELLES. LA MALETA DEL FOTOGRAF
El gener del 1939, milers de republicans van travessar la frontera francesa, camí de l’exili. Un èxode que va viure el fotoperiodista Agustí Centelles, que del març al setembre d’aquest any va ser internat al camp de concentració de Bram. Durant aquests mesos, Centelles va escriure un diari personal (Diari d’un fotògraf. Bram, 1939, Destino 2009). Però el seu esperit de fotoperiodista el va empènyer a deixar constància gràfica d’aquesta experiència. Són molts els testimonis literaris sobre l’exili. L’excepcionalitat de Centelles és documentar-lo amb fotografies de l’acollida francesa que s’allunyen de l’oficialitat mostrada fins ara. En aquestes imatges, el fotògraf retrata les infraestructures del camp de Bram, però sobretot la vida quotidiana dels reclusos. Un fons gràfic extraordinari, únic en la història del fotoperiodisme occidental, que l’atzar ha permès que es pogués conservar fins als nostres dies i que avui es publica per primera vegada en un sol volum.
Ficha técnica
Editorial: Destino Cat
ISBN: 9788497101080
Idioma: Catalán
Título original:
DIARI AGUSTÍ CENTELLES
DIARI AGUSTÍ CENTELLES
Número de páginas: 136
Fecha de lanzamiento: 01/05/2009
Año de edición: 2009
Plaza de edición: España
Colección:
Destino. Fora de Col·lecció
Destino. Fora de Col·lecció
Peso: 766.0 gr
Especificaciones del producto
Escrito por Agustí Centelles
Agustí Centelles i Ossó va néixer a El Grau (València) el 1909. Instal·lat a Barcelona des de nen, està considerat un dels pares del fotoperiodisme espanyol i català. El 1932 començà a publicar reportatges en els principals diaris de Barcelona. El 1936 retratà el frustrat alçament militar de la capital catalana i la sortida de les columnes cap a Aragó. El 1937 fou el responsable dels Serveis Fotogràfics del Comissionat de Propaganda. La derrota de la República el dugué a l'exili a França i va aconseguir salvar uns 4.000 negatius. Treballà en un laboratori a Carcassona fins ser descobert per la Gestapo. El 1944 tornà, clandestinament, a Barcelona. Al cap de dos anys es presentà davant de les autoritats franquistes, que li van prohibir exercir de fotoperiodista. El 1984 se li concedí el Premi Nacional d'Arts Plàstiques. Morí a Barcelona l'1 de desembre de 1985.