📗 Libro en catalán CRONIQUES DE TRISTIA

“En aquella epoca ara ja tan reculada i en una ciutat petita i trista, la realitat era bàsicament monocroma. Des dels vestits de la gent fins als colors de les façanes, tot era mes aviat gris i fins i tot a la naturalesa li costava ensenyar els colors.” L’epoca es la posterior al 1939, i la ciutat petita i trista, on el lector entreveurà Girona, podria ser qualsevol ciutat catalana d’aquell temps. És un ciutat que ha perdut la Guerra Civil, i que ha vist com els franquistes afusellaven un dels seus mes il·lustres homes de lletres. I es a partir d’aquesta realitat que el narrador ens proposa un recorregut, entreteixit pels records familiars, per un temps vençut i per un país sotmes. I ho fa amb la sàvia i elegant combinació de text i il·lustració —en blanc i negre, es clar, feta per l’autor mateix— que atorga al llibre una especial qualitat. “Diuen que un recorda el que vol o pot recordar, o el que ha decidit recordar. Jo recordo els meus records i els records d’altres”, escriu l’autor. I afegeix: “i quan no en tinc me n’invento de nous”, perque al capdavall, al que assistim es a un exercici literari, no pas nostàlgic pero sí ple de recança i tambe d’