Ángel Duarte (Barcelona, 1957) es catedrático de Historia Contemporánea en la Universitat de Girona. Desde hace años su trabajo de investigación se centra en la naturaleza de los ideales y de los movimientos republicanos en España y entre los españoles de la emigración. Asimismo, es autor, junto a Francisco Veiga y Enrique Ucelay Da Cal del libro La paz simulada. Una historia de la Guerra Fría (en esta misma colección).
Manel Risques i Corbella (Barcelona, 1952) és professor titular d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i membre del Grup de Recerca sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (GREF) i del Centre de Estudis de l'Època Franquista i Democràtica (CEFID). Les seves principals línies d'investigació han estat la política d'ordre públic, l'Administració, les forces policials i la repressió política, i els moviments socials en la dinàmica històrica. Entre les seves publicacions destaquen El Govern Civil de Barcelona al segle XIX (1995), Temps d'amnistia (2001), Procés a la Guàrdia Civil (2001), El triomf de la memòria. La manifestació de l'11 de setembre de 1977 (2002), Identitat democràtica o tradició espanyolista. La repressió sobre els Mossos d'Esquadra a la postguerra (2003) i El Palau de la Duana. De Govern Civil a Delegació del Govern (2008). Ha dirigit Història de la Catalunya contemporània (1998, 2006), Un segle d'història de Catalunya en fotografies (2010-2012) i ha participat en l'elaboració de llibres de batxillerat (Vicens Vives) i en diverses obres col·lectives entre les quals destaquen Les ruptures de l'any 1939 (2000), Una inmensa prisión (2003), Visca la República! (2007), El Estado y la memoria (2009) o La ciutat i la memòria democràtica (2009). Comissari de diverses exposicions (com Les presons de Franco o En transició) va elaborar el projecte Montjuïc, espai de memòria (2009) i ha dirigit el projecte sobre els espais de memòria de la ciutat de Barcelona. Ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona (1994), el Premi Nacional de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya (2004) i el Premi UPEC 2011 («Generació TOP»).