INNOVACION SOCIAL Y DESARROLLO TERRITORIAL: ESTUDIO DE CASOS EN AREAS RURALES DE ESPAÑA Y ESCOCIA

La innovació social amplia els paradigmes contemporanis de desenvolupament territorial en àrees rurals, definint les dinàmiques de transformació de les relacions socials com a innovació, en lloc de ser únicament un mitjà per introduir innovacions a les comunitats locals. A través de la reconfiguració de les relacions socials, les comunitats rurals conceben noves iniciatives que construeixen capital social i cultural, fet que els permet adaptar-se als canvis externs i a ser més resilients. Aquest treball està motivat per dos aspectes principals: a) la necessitat de millorar la categorització de la innovació social des d'una perspectiva territorial; i b) la necessitat de considerar la innovació social específicament en territoris rurals. L'estat de la qüestió es defineix en dos blocs teòrics (desenvolupament territorial i innovació social). Tots dos es combinen en un tercer bloc aplicat a territoris rurals. La principal pregunta d'investigació que ens acompanya al llarg de tota la recerca és: quins elements són clau en l'emergència i el desenvolupament de la innovació social en territoris rurals? Per resoldre aquest interrogant, l'estudi dissenya un marc analític (TerriSI) que permet identificar els elements principals que intervenen en la innovació social. TerriSI s'aplica a tres iniciatives en dues àrees d'estudi (Eivissa-Formentera, a Espanya; i la comarca de Birse, a Escòcia). La investigació continua amb una caracterització en profunditat de cada iniciativa, assenyalant el context de la innovació, les necessitats i oportunitats que atén, els desencadenants, els actors involucrats, les principals reconfiguracions de les relacions socials, les pràctiques i resultats tangibles, així com els efectes i processos d'aprenentatge. A tall de cloenda, s'assenyalen diversos elements clau en l'emergència i el desenvolupament de la innovació social en àrees rurals.