📗 Libro en catalán L AMOR QUE FA CAURE CIUTATS

Dos relats d’Eileen Chang, la mestra de la novel·la breu, que parlen sobre l’amor quan el món s’ensorra.

Eileen Chang té un lloc a la literatura universal a prop de Zweig i de Schnitzler: és una de les grans escriptores del segle XX. Però en la seva obra no hi ha ni un bri de nostàlgia: només lucidesa i comprensió. El nostre volum, el primer de l’autora que es tradueix al català, recull dues de les peces més representatives de la seva obra: la novel·la breu L’amor que fa caure ciutats i el relat Setge; i les acompanya amb un postfaci del sinòleg Ricard Planas.

“Molt sovint es llegeix Eileen Chang a partir de la nostàlgia, sense tenir en compte que el seu punt de vista és el d’una època. Aquests contes són escrits sota les bombes. I l’autora, com els seus personatges, continua vivint. Eileen Chang forma part, com les cançons de Teresa Teng o l’orgull viril de Bruce Lee, del cànon sentimental, cultural i popular de milions de xinesos de tot el món.”Ricard Planas

“Si voleu comparar-la a una literatura “de referència” com la centreeuropea, poseu-la al costat de les novel·les breus de Stefan Zweig, d’Arthur Schnitzler o de Franz Werfel.”Marina Espasa a Ara Llegim

“Convida a la ­malenconia i a rumiar-la sense presses.”Robert Saladrigas a La Vanguardia

“A casa, Rodoreda parlava de les dones que xerraven al safareig, regaven les flors del balcó i cosien vestits quan a fora només se sentia el retruny de la guerra o de la repressió; a la Xina, Zhang Ailing (també anomenada Eileen Chang) ens parlava de dones que ballaven, treballaven i estimaven entre gent embolcallada amb banderes en un país dividit per la confrontació política i bèl·lica.”Carla Benet a El Punt Avui

“Sens dubte una de les escriptores amb més talent del segle XX.”David Der-wer Wang (Universitat de Harvard)

“La història d’Eileen Chang, la millor escriptora xinesa de la primera meitat del segle XX, […] és una història de modernitat i colonialisme. Ferotgia amorosa i delicadesa estètica. Anticomunisme i feminisme. Glamour i soledat.”Javier Borràs

“Chang va inserir l’àmbit de la dona enmig del conflicte entre tradició i modernitat que s’estava vivint en la literatura (i societat) xinesa del segle XX ⸺un debat intel·lectual més enllà de l’esquerra i la dreta⸺.”Javier Borràs

“Mitificar el món que descriu Chang és fàcil a l’hora d’escriure un article, però és difícil al llegir les seves novel·les: allà, el més excels glamour pot anar acompanyat de la més cínica misèria. Els judicis i apropiacions des de la propaganda política es fan difícils una vegada començada la lectura. Les contradiccions literàries i vitals de Chang acaben formant un món, no una trinxera. Segurament, és per això, que les seves novel·les han arribat als nostres dies.”Javier Borràs

“Amb un llenguatge que era fi com la fulla d’un ganivet, Chang va obrir en canal la cultura xinesa, separant el patriarcat clàssic de la controvertida modernitat, però també va ser una de les poques escriptores capaces d’unir aquestes dues parts, entre les quals les seves heroïnes s’enfonsaven. És l’àngel caigut de la literatura xinesa. Ara que la tradueixen, podrem descobrir perquè els ...