Sinopsis de LA FASCINACIÓ DEL PERIODISME. CRONIQUES (1930-1936)
Irene Polo va iniciar la carrera periodística l'any 1930 i va exercir a Barcelona, de manera apassionada i sovint belligerant, la seva professió fins a l'any 1936, en que va marxar cap a America amb la companyia teatral de Margarida Xirgu. Els articles publicats, durant aquests anys, a Imatges, La Humanitat, La Rambla, L'Opinió, L'Instant i Última Hora ens han deixat un testimoni inestimable, ironic i brillant, de la societat i la política d'aquell moment: des d'articles sobre els usos de la moda?la introducció del pantaló femení, l'aparició de l'escot fins a reportatges de denúncia social la mendicitat a Barcelona, les pessimes condicions de vida de treballadors i immigrants o d'alerta política com el reportatge en que es fa passar per seguidora de les Juventudes de Acción Nacional, o els articles dedicats a la censura, que ella mateixa va patir. La rotunditat i la valentia d'aquests textos, que avui publiquem reunits per primer cop, ens ofereixen la sorpresa de veure la seva actualitat, i alhora ens dibuixen, amb tot l'abrandament i llibertat de les seves paraules, la figura d'una dona excepcional.
Ficha técnica
Editorial: Quaderns Crema
ISBN: 9788477277101
Idioma: Catalán
Número de páginas: 304
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 11/11/2025
Año de edición: 2025
Plaza de edición: Es
Número: 14
Alto: 21.0 cm
Ancho: 14.0 cm
Peso: 350.0 gr
Especificaciones del producto
Escrito por IRENE POLO
Irene Polo Roig (Barcelona, 1908-Buenos Aires, 1942). Definida en su día como «la periodista más importante» de la ciudad, asumió con apenas 27 años la coordinación de los diarios barceloneses L’Instant o Última Hora. Republicana, autodidacta y lesbiana, se formó en la prensa cinematográfica y escribió a partir de los años treinta unos innovadores reportajes sobre Barcelona y sus gentes. Todavía resultó más radical la denuncia de la pobreza y de la corrupción política y sindical. En el momento álgido de su carrera, en enero de 1936, se convirtió en la secretaria de la compañía teatral de Margarita Xirgu, con la que emprendió una gira por Latinoamérica que el estallido de la Guerra Civil convirtió en exilio. Se instaló en Buenos Aires a partir de 1937, donde conoció a la burguesía progresista argentina. En 1939 consiguió reunir con ella a su familia, aunque la derrota, las dificultades del exilio y el auge imparable del nazismo la sumieron en una profunda crisis. Se suicidó en 1942 y su trabajo permaneció en el olvido hasta el siglo XXI.