De manera subtil i colpidora, aquest assaig tracta dels "infinitius essencials" de l’esser humà: viure, pensar i estimar. I constitueix, sens dubte, una valuosa aportació filosofica, que s’articula a partir del concepte de "replec del sentir". L’estil singular de l’autor va calant de mica en mica, com la pluja menuda, tot proposant-nos un itinerari molt revelador, amb trams relatius a la commoció, el desig, la creació, l’amistat, la revolució i l’agrament. I anticipant- nos, ja de bell començament, allo que es mes nuclear: "Aquí, als afores, la genesi i la degeneració, la vida i la mort, l’humà i l’inhumà—car nomes l’humà pot ser inhumà—, la proximitat i la indiferencia. Aquí, als afores, el mal es molt profund, pero la bondat encara ho es mes. Aquí, als afores, res te mes sentit que l’empara i la generositat. Aquí, als afores, no nomes vivim, sinó que som capaços de vida"