El matí del 3 de juliol de 2006, la ciutat que alguns volien ben guapa per a rebre Sa Santedat el papa Benet XVI patia un sotrac descomunal. El pitjor accident de metro de la història de lEstat espanyol deixava a València 43 persones mortes i 47 ferides de gravetat. Des daleshores, ningú no ha aconseguit trencar el vergonyós blindatge governamental. La versió oficial atribueix al fatalisme la tragèdia que van viure els passatgers del tren que mai no va arribar. Però les víctimes mantenen la dignitat. I lesperança.
Són conscients que encara queda soterrada la supervivent negada daquell sinistre: la veritat. Lluitant contra loblit és la crònica entre emotiva i crua de la llarga lluita per rescatar-la. «Memòria desmemoriada, no. Loblit no marceix. En la ment, el record preval. La lluita per la lluita mateixa només a tu et pertany. Amb tot afecte i respecte per als ferits i familiars dels morts de laccident del metro». Així acabava la carta llegida en la primera de les concentracions que el dia tres de cada mes se celebren a València. Anys després daquell escrit, els familiars continuen exigint saber què va passar a linterior del túnel de lestació del metro de Jesús.