PSICOANALISIS DEL EXPRESIONISMO

En l'assaig 'Der psychologische und biologische Untergrund expressionistischer Bilder' (1920) -traduït ací per primera vegada a l'espanyol-, el psicoanalista Oskar Pfister es va proposar penetrar en les arrels inconscients de l'expressionisme. A partir d'una exhaustiva anàlisi dels dibuixos realitzats per un jove artista adscrit a aquest moviment, Pfister revela els conflictes mentals que condicionen el peculiar estil practicat per aquesta avantguarda històrica. Per a l'autor, la distorsió expressionista és producte de la profunda escissió que fractura la psique del subjecte actual, un esquinç que, al seu judici, només podrà curar una comprensió més profunda de la turmentada ment contemporània, unida a la pràctica d'una creativitat més lúcida i reconciliada amb la realitat.