Sinopsis de QUINCEMUNDOS: CUENTOS INTERCULTURALES PARA SER CONTADOS DE VIVA V OZ, PARA PEQUEÑOS Y MAYORES, PARA CASA Y PARA LA ESCUELA
Cuentos interculturales (masai, hindú, chino, siberiano...) para ser contados de viva voz, para pequeños, para casa y para la escuela. El gusano y los animales salvajes (cuento masai) · Las cornejas y la serpiente (cuento hindú) · El gato y los ratones (cuento tibetano) · Tío jaguar, tío toro y tío conejo (cuento misquito) · El águila y el cazador (cuento hurón) · Sarsaur (cuento marroquí) · Los tres consejos (cuento sufí) · El hombre invisible (cuento chino) · La semana de Nasreddin Hodja (cuento turco) · Cabezahueca (cuento siberiano) · El origen del violín (cuento roma) · Nityí y la pitón de Seba (o pitón africana) (cuento africano) · El cuento del Oso Gigante y la Osa Mayor (cuento iroques) · La espada de Banzo (cuento japones) · El viejo allanamontañas (cuento chino)
Ficha técnica
Traductor: Susanna Esquerdo Todó
Editorial: Editorial Grao
ISBN: 9788478272716
Idioma: Castellano
Número de páginas: 98
Tiempo de lectura:
2h 14m
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 24/01/2002
Año de edición: 2002
Plaza de edición: Barcelona
Colección:
Graó Educación
Graó Educación
Número: 168
Alto: 23.5 cm
Ancho: 16.5 cm
Grueso: 0.8 cm
Peso: 205.0 gr
Especificaciones del producto
Escrito por Teresa Duran
Barcelona, 1949 Escriptora, il·lustradora, dissenyadora gràfica, traductora, pedagoga, molt reconeguda per la seva dedicació al llibre infantil i juvenil, tant en el camp de la creació com en el de la recerca, la crítica literària o diverses formes de docència i difusió. Ha escrit gran nombre de llibres per a nens i joves. També ha traduït obres destacades com els Contes per telèfon de Gianni Rodari o Els últims gegants de François Place. L’any 2007 va rebre la Creu de Sant Jordi i, el 2020, el Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català. «M’agrada molt llegir. Tant, que a vegades no puc evitar escriure les coses que no he pogut llegir enlloc. Llavors, i si a un editor li plauen, les històries que jo m’he inventat es publiquen. Així, si hi ha sort, les llegeix molta més gent de la que jo podria abastar només explicant-les de viva veu (que és una cosa que també he fet durant molt de temps, però en aquest cas les històries no eren inventades meves). També m’agrada molt mirar. Per això m’embadoco davant les pel·lícules, els dibuixos i les pintures dels altres i, molt de tant en tant, dibuixo o, força més sovint, faig dibuixar als meus alumnes o els comento coses de l’Art i la il·lustració. Em considero afortunada: tinc una bona colla d’amics als qui agrada el mateix que a mi. En xerrem sovint...»