A finals del 2001, sense haver planificat una ruta concreta, Josep M. Romero va marxar a fer la volta al món. Disposat a deixar-se endur, el viatge era el trajecte i no el destí, sense avions i sense idees fixes de cap classe, excepte el rumb: sempre loest.I el rumb significa travessar lAtlàntic i el Pacífic en vaixells de càrrega, recórrer lAmazònia, navegar en veler per Indonèsia, transitar pel desert dAustràlia, per una Xina plujosa i per una Sibèria hivernal, passejar per Lima, Jakarta, Xangai o Moscou, descobrir racons com Vientiane, Iquitos o Nelson, gaudir de lamplitud del cel estrellat de loceà, la posta de sol a lilla paradisíaca, la mística de lerm o lexuberància de la selva, patir la malaltia, lestafa, lassalt, sentir la plenitud i la soledat, conèixer el company, el president, el traficant il·legal, el lladre, el pària.El quadern de notes és el company fidel. Ell ha mantingut la memòria, esdevinguda matèria primera de Sempre loest. No descriu les gestes dun heroi, sinó les reflexions i els sentiments dun rodamón.