Després de deixar una feina en una agéncia de publicitat, la Tambudzai, ja adulta, malviu en una residéncia per a noies joves a Harare i, sense unes perspectives laborals i vitals clares, troba una habitació a casa d una viuda. Al fi nal aconsegueix treballar, però el contrast abismal entre els seus somnis i la realitat la porta a un punt de no retorn. Com a últim recurs, la Tambudzai accepta una feina en l ecoturisme que l obliga a tornar al poble natal. Aquest retorn culmina en un acte de tra¯ció que revela fins a quin punt pot ser tòxica la combinació de colonialisme i capitalisme. Un cos digne de dol il·lustra com l esperanca i el potencial d una dona i d una nació incipient es poden agreujar amb el temps i convertir-se en una lluita amarga i inesgotable per la supervivéncia.