Ahmadou Kourouma

But when the First World decides it no longer want to support dictatorships and call for democracy, he needs another ruse to maintain himself in power... Part magic, part history, part savage satire, Waiting for the Wild Beasts to Vote is nothing less than a history of post-colonial Africa itself.

The full, final and completely complete title of my bullshit story is: Allah is not obliged to be fair about all things he does here on earthBirahimas story is one of horror and laughter.

Le jour de sa disparition, le 11 décembre 2003, Ahmadou Kourouma laissait en chantier un roman dont il avait écrit la majeure partie et défini le titre : Quand on refuse on dit non. Il y travaillait intensément depuis huit mois et voulait donner une suite aux aventures de petit Birahima, le héros de Allah n'est pas obligé, désormais démobilisé, après avoir fait l'enfant-soldat dans les guerres de Sierra Leone et du Libéria. Revoici donc Birahima tel que nous l'avons connu, amoral, espiègle ou naïf, ponctuant tous ses commentaires sur la vie de ses fameuses clausules, du genre « faforo (cul de mon père) ! » Pourtant rien ne prête à sourire. Les Dioulas, venus du Nord, se sont emparés de Daloa, à majorité bété. Mais les Bété, partisans du président Gbagbo, reprennent la ville et y multiplient les charniers. C'est la guerre tribale qui recommence. Petit Birahima serait fusillé à son tour si des femmes ne le cachaient sous un lit. Parmi celles-ci se trouve Fanta, la fille du recteur d'une des mosquées. Fanta, si belle et si gentille. Apprenant que le gamin est un as du kalachnikov, elle lui demande de l'accompagner et de la protéger jusqu'à la ville de Bouaké, au nord, en zone rebelle. Sur la route de Bouaké, Fanta enseigne à son jeune élève ignare, l'histoire récente de la Côte d'Ivoire, depuis le crépuscule du patriarche Houphouët-Boigny jusqu'aux sanglants affrontements des Gueï, Bédié, Ouattara, Gbagbo. Où l'on apprend que les charniers donnent un bon terreau grâce auquel la Côte d'Ivoire fournit le meilleur cacao du monde ! Nos deux marcheurs arrive à Bouaké, mais nous ne connaîtrons jamais la suite, hélas. Une postface de Gilles Carpentier, un synopsis et deux fragments ajoutés en annexe dessinent en pointillés les ultimes contours de ce très beau roman posthume.

"Erritmo narratibo afrikarrera egokitzen dut hizkuntza [...]. Liburu hau afrikarrei zuzentzen zaie. Malinkeraz pentsatu nuen eta frantsesez idatzi, naturaltzat jotzen dudan askatasun bat hartuz hizkuntza klasikoarekiko [...]. Zer egin nuen? Besterik gabe, nire izaera askatu, nire pentsamendua adierazteko zurrunegia zitzaidan hizkuntza klasiko bat itxuraldatuz. Beraz, malinkera frantsesera itzuli nuen, hizkuntza frantsesa hautsiz erritmo afrikarra berraurkitzeko eta berreraikitzeko. Estilo malinke bat sortzen ahalegindu nintzen. Malinkeraz hausnartzen nuen, eta saiatzen nintzen aurkezten nola hautematen zuen malinke batek gertaera jakin bat, nola agertzen zitzaion bere gogoan. Malinkeraz pentsatzen nuen, eta kontua zen gero malinkeraz egindako arrazoiketa intelektual hori berritzultzea, transmititzea".

En su novela póstuma, el mejor narrador del África subsahariana de su generación, del cual Alpha Decay publicó su primera novela en 2005 (se cierra así un círculo), retrata las guerras tribales y una compleja historia de amor que transcurre en la Republica de Costa de Marfil, podrida hasta la medula, y en la costa occidental de Africa durante la epoca contemporanea. A medio camino entre la satira politica y la tragicomedia burlesca y con reminiscencias de la novela de dictador latinoamericana y de Tirano Banderas de Valle-Inclan pero en formato nouvelle, la novela quedo inconclusa, por lo que el final se deja al libre albedrio del lector. Un testimonio postumo de uno de los mas grandes de las letras africanas, el primero que huyo de los topicos de la negritud idealizada para describir con realismo y reestableciendo el ritmo del continente con su prosa lo que un critico llamo la negraille.

Esta novela narra la historia de Fama, príncipe malinké y último descendiente de la dinastía Doumbouya de Horodougou. Fama, destronado y reducido a la miseria, ya no es más que un carroñero de funerales que corre a mendigar de sacrificio en sacrificio y al que solo le queda el recurso de la palabra para expresar su menosprecio y amargura. Su mujer, Salimata, sufre la desdicha de ser esteril al tiempo que le atormentan los recuerdos de su dura infancia: el rito de ablacion, la violacion, el matrimonio forzoso con Baffi, el rapto tras la muerte de su marido, y finalmente su huida a traves de la selva. El autor, con una prosa que parece restituir el ritmo africano, nos muestra la realidad del Africa poscolonial. Las promesas de progreso hechas a los africanos, colonizados y abandonados en cuanto se emanciparon, no se cumplieron. El pueblo mismo, Togobala, aparente garante de la tradicion, esta en absoluta decadencia y ha perdido toda su autenticidad. Los soles de las independencias refleja el hundimiento de una sociedad desestabilizada por completo que ha extraviado sus referencias, primero bajo la dominacion colonial y luego con los poderes corruptos de los dirigentes de las independencias.

El president Koyaga és un mestre caçador i un dictador de la pitjor mena. En el transcurs d'una cerimònia purificatòria en sis vetllades, el griot dels caçadors i el seu bufó narren la vida de Koyaga, sense ometre les parts més obscures i sagnants. Originari de la tribu dels homes nus, el president es va posar al capdavant de la República del Golf mitjançant la bruixeria i l'assassinat. Va triomfar sobre els seus enemics i va desbaratar totes les conspiracions amb l'ajuda de la seva mare, Nadjuma, que té poders gràcies a un meteorit, i del mara-but al servei del tirà, que protegeix el seu amo dels complots per enderrocar-lo. Jugant amb les tradicions, els mites i les pors ancestrals lligades a la màgia dels africans, el president Koyaga ha assentat el poder i ha construït la seva pròpia llegenda, però amb les mans tacades de sang... Esperant el vot de les Jeies és un conte fantàstic, una crònica històrica i política; és un retrat ferotge de l'Àfrica d'avui, ple d'un humor càustic, ric i colorístic.

Birahima és un nen de deu o dotze anys, de família musulmana, que sempre ha viscut en la misèria. Després de quedar-se orfe molt aviat, se�n va a viure amb la seva tia, que morirà de malària. Birahim