Alaa Al Aswani

La revolució egípcia de l'any 2011 va agafar el món per sorpresa i va obligar els interessos occidentals a revisar les anàlisis polítiques sobre Egipte, superficials i erronies, que s'havien donat pe

«Si no fos egipci, hauria volgut ser-ne», heus ací la citació de Mustafà Kàmil que dóna el to d'aquest recull de setze contes i una novel`la d'Alaa Al Aswani. Amb un estil sense floritures, l'autor tracta cruament i amb tendresa els seus personatges i ens parla del menysteniment secular que pateixen i que els aboca a l'esterilitat dels seus anhels i a l'obscurantisme.

"Undici racconti, undici protagonisti: un misantropo ossessionato dal contatto con gli umani, un ragazzino invalido che tenta di andare in bicicletta, la gravidanza indesiderata di una ragazza povera, una studentessa osservante quanto ipocrita, la bella amante francese di papa, un fratello e le sue vacue giaculatorie alla sorella, un bambino obeso zimbello della classe, le umilianti fatiche di un ricercatore di medicina, un vecchio ""fedele al partito"", l''inconsolabile lutto di un figlio verso il padre defunto, l''ordinaria cattiveria di un bambino che si prepara a essere un degno cittadino egiziano. Comune denominatore: la cattiveria - appunto -, l''ipocrisia, il disprezzo del dolore altrui, l''atavica mentalita del servo che vuoi solo essere padrone di altri servi. È un ritratto impietoso e sarcastico dell''Egitto di oggi. Molto lontano dall''esotismo turistico e dalla retorica ""impegnata"", e il ritratto di un''umanita piccolo-borghese irrimediabilmente sconfitta, improduttiva, rinchiusa nella propria rispettabilita esteriore, moralmente abbietta. "

El Caire, 25 de gener de 2011, desenes de milers de manifestants es rebel·len contra Mubarak i ocupen la plaça Tahrir. Alaa Al Aswani, autor del best-seller internacional L'edifici Iaqubian, torna amb una magnífica novel·la coral que rememora la revolta d'aquells dies. Mentre la mobilització popular es troba en el seu punt algid, l'Asma i en Mazen viuen el naixement del seu amor envoltats d'una immensa multitud. També hi ha en Khaled i la Dania, estudiants de medicina, que ajuden els ferits de la manifestació; ell és fill d'un simple xofer, ella és la filla del general Alwani, el cap de seguretat de l'Estat, que té ulls a tot arreu, especialment damunt d'ells dos. També hi ha l'Aixraf, un actor relegat a papers secundaris l'amargor del qual només es dissipa pels moments de passió amb la seva minyona Ikram i que acaba sentint-se endut pel fervor revolucionari. Cada persona encarna una faceta d'aquesta revolució que canvia el rumb del destí tant propi com del país. Esperança, desig, hipocresia, repressió, Al Aswani encaixa aquí les peces de la història egípcia recent i descriu l'anima d'una revolució que també és la seva. Però, com Saturn, la revolta devora els seus fills, especialment en una república que només ho aparenta. Fins avui dia, la publicació de la novel·la esta prohibida a Egipte.

Jakobian eraikina 1930ean altxarazi zuen Hagop Jakobian handiki armeniarrak, Kairoko erdigunean. Etxe benetan dotorea, leku bikainean. 1980 inguruan gaude baina, garai hobeak ezagutu ditu eraikinak. Auzokide batzuek bulego gisa erabiltzen dituzte orduko etxe Iuxuzkoak. Beste batzuek berriz etxegainean bizi beharra daukate, trastelekuak aterpe bihurtuta.Denetik aurkituko dugu eraikinean: Hemen aristokrata gonazale bat, hor Le Caire egunkariko zuzendari homo sexuala, han gar erlijiosoak jotako gazteak edota aberats lizunkoiak. Ustelkeria eta esplotazio lotsagabeena nahasian ibiliko dira. Tahak, atezainaren semeak, baditu bere emaztegai Busainarekin bete nahi dituen ametsak. Ustelkeriarekin topo egitean baina, islamismo erradikalera lotuko da, eta erabakiak ondorio latzak izanen ditu.Munduan zehar zentsura eta arrakasta txanpon beraren bi aldeak balira bezala ezagutu dituen liburu honengatik jaso zuten itzultzaileek 2012ko Euskadi literatur saria.