Alba Sabaté

Cançó de setembre ens convida al viatge interior de la Laura. Des del seu pis de Barcelona amb vistes al mar, va teixint de nou el microcosmos en què ha viscut. La pluja constant, les petúnies pansid

Una novel·la sobre la complexitat de les relacions humanes i la necessitat que sentim de ser estimats i destimar.Li deia Françoise, com la de Proust.Una professora que esta a punt de retirar-se acaba dajudar a morir la persona que mes sha estimat i amb qui ha conegut el desig, la passio, la tendresa, labando, la culpa i tambe el perdo. El va coneixer lultim any que estudiava a linstitut, a finals dels setanta. Era el seu professor de literatura i li deia Françoise, com la de Proust, en la intimitat. Ara, molts anys despres, sent la necessitat de sincerar-se amb el fill que van tenir. Fent-ho, descabdellara la complexitat de les relacions humanes i la necessitat que sentim de ser estimats i destimar.

L'amor de dos adolescents que busquen el seu lloc al món.L’Arnau i la Renata són dos joves que estan a punt de deixar l’institut de Barcelona on estudien. Ell, un noi que es vesteix de dona d’amagat;

Una historia de superacióParadisos d'aigua es la historia d'una dona de quaranta-dos anys, habitant del barri de Gràcia, que, despres d'una separació traumàtica i d'un període de cinc anys tancada en

Relat viu i punyent sobre la proximitat de la vellesaLAntonia celebra laniversari amb el seu marit Frederic, en una casa amb jardinet a la part alta de Gracia. Tenen una filla a Londres que aviat els fara avis, i de tant en tant recorden el fill que van perdre de petit. Durant quaranta-dos anys el matrimoni va treballar en una botiga de queviures que ara porten uns paquistanesos. El barri ha canviat molt, Barcelona no sacaba mai i la vida sels engruna a les mans. Amb mes gestos que paraules, lAntonia i el Frederic fan el mapa de les seves vides. Amb una prosa precisa i clara, Aniversari ens acosta la vellesa tal com es, a estones tendra i a estones cruel.

Una gran història d’amor emmarcada en la solidesa de l’edat madura.Finalista Premi Prudenci Bertrana 2015.La Virgínia té cinquanta-dos anys i viu en un pis alt dels afores de Roma. Fa poc que li han