Albert Balcells

Dues institucions pensades per a un context de pau shagueren denfrontar amb limpacte que per a les dues representa la Guerra Civil de 1936-1939: la Universitat de Barcelona, dotada dun estatut dautonomia el 1933, al qual es dedica molta atencio en aquest estudi, i el Parlament de Catalunya, el primer del segle XX, constituit a finals de 1932. La vida de luna i de laltre havia estat accidentada abans de lesclat de la Guerra Civil, pero la conflagracio representa un col·lapse en els dos casos, despres del 19 de juliol de 1936. No obstant aixo, la necessitat de recuperar ni que fos una aparença de normalitat, i el fet que les dues institucions encarnaven dos aspectes basics de la democracia autonoma catalana, expliquen que, despres dels Fets de Maig de 1937, el Parlament sembles que es redreçava i la Universitat reprengues les classes. Pero la guerra feia inviable lesforç per recuperar la normalitat.Com a telo de fons, es presenten les peripecies i les limitacions del proces de recuperacio del poder de la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil.

Perfil biografic de vuit dones catalanes que han obert camí cap a la igualtat de drets entre homes i dones. Teresa Claramunt, Dolors Monserdà, Carme Karr, Francesca Bonnemaison, Aurora Bertrana, Paul

Aquest llibre és un resum dels dos volums de la Història de l''institut d''Estudis Catalans, publicats el 2002 i el 2007 per la Secció Històrico-Arqueològica i redactats per Albert Balcells, amb la c

Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867 – Barcelona, 1956), a més d’arquitecte i historiador de l’art de reconegut prestigi, entre 1917 i 1923 esdevingué el segon president de la Mancomunitat de Catalun

Les paraules dels qui visqueren els esdeveniments dels últims cent deu anys de la història de Catalunya posen en contacte el lector actual amb els fets que han configurat el nostre present. Els darre

Durant la major part de la seva historia, els Estudis Universitaris Catalans serviren per a donar als estudiants de la Universitat de Barcelona, fora del seu recinte, aquells ensenyaments relacionats amb la cultura catalana que restaven exclosos d'aquell centre oficial. Els Estudis Universitaris Catalans mantingueren una estreta relacio amb l'Institut d'Estudis Catalans, encara que tingueren una funcio docent, que no era l'especifica de l'IEC. Aquest llibre, es, en certa manera, complementari de la "Historia de l'Institut d'Estudis Catalans" publicada en dos volums per Albert Balcells, Enric Pujol i Santiago Izquierdo.

Els darrers 150 anys d'historia de l'extens territori que va des del naixement del riu Llobregat, a Castellar de n'Hug, fins a la seva desembocadura, al Prat de Llobregat, han estat marcats pel ritme de transformacio i urbanitzacio de les colonies industrials. Les colonies son uns conjunts que neixen, creixen i es desenvolupen de maneres molt diverses i que han convertit la vall en un espai patrimonial de primer ordre i, alhora, complex: pobles i ciutats, generacions d'empresaris i de families treballadores, llargues jornades de treball, reivindicacions, festes, vivendes, esglesies, casinos, teatres, esport, lleure, religiositat, anarquisme, natura i indºstria, aigua i carbo, prosperitat, decadencia, crisis, reptes... Una historia extraordinariament rica i plural que conforma la personalitat del nostre pais.

Síntesi històrica de la relació entre els catòlics i el procés de secularització a Catalunya des de l'inici de la crisi de l'Antic Règim, el 1808, fins als acords de separació entre l'Estat i l'Esglé

Aquest llibre ofereix la visió de conjunt de vint anys de projecció exterior de Catalunya en una època de grans canvis polítics al llarg de quatre períodes diferents: la primera postguerra europea am

El 1859 i el 1869 la Diputació de Barcelona recluta voluntaris per anar a lluitar a la Guerra d'Àfrica i a Cuba.

A Catalunya hi ha nou galeries de ciutadans il·lustres a mes de la Galeria de Catalans Il·lustres, iniciada a Barcelona el 1871 i tancada fa temps. A diferencia d'aquesta darrera, moltes de les altres han incorporat retrats nous i estan vives. Son un element de la memoria col·lectiva local, que es troba present a les sales de plens dels ajuntaments respectius. Aqui s'analitzen en conjunt per primer cop. S'hi inclouen tambe les col·leccions de retrats de quatre corporacions privades pero de projeccio publica. Albert Balcells, membre actiu de l'Institut d'Estudis Catalans i catedratic emerit d'historia contemporania de la Universitat Autonoma de Barcelona, ha publicat quaranta-tres llibres, els darrers dels quals son els seguents: Vuit feministes catalanes entre 1889 i 1976 (2015); La caricatura politica a la Catalunya republicana (2016); amb Rosa Serra, Les colonies industrials de la conca del Llobregat, 150 anys d'historia (2019), i Compromis i progres: la Societat Economica Barcelonesa d'Amics del Pais, del 1822 als temps recents (2019-2021). El present llibre es troba en la mateixa linia de Llocs de memoria dels catalans (2008) i de "Monuments commemoratius de Catalunya", repertori consultable lliurement en linia de 1.283 monuments.