Per fer de pagès era imprescindible contemplar la natura, i conseqüentment, calia donar un nom a aquests senyals del temps. L’imaginari popular és molt fèrtil i per això s’arribat a censar aquest rec
De manera planera i amena, amb ironia i amb moltes ganes de donar la seva opinió, Albert Manent explica, sense pèls a la llengua, la seva visió dels 8 anys que va treballar a la Conselleria de Cultura de la Generalitat. Des dels primers moments al Pacte cultural o els ajuts a la Feria d'abril.
El llop fins a la darreria del segle XIX es passejava arreu de Catalunya i fou el darrer competidor de l'home amb el qual es podia enfrontar i vèncer-lo. La seva omnipresència i la mala fama que ha tingut i encara té n'han fet un mite de la por. Van ésser sobretot els atacs contra els ramats allò que va promoure una campanya per perseguir-lo i caçar-lo. S'inventaren tota mena de paranys i es feren grans batudes. No obstant això, trobem la figura del "llobater" que els amansia i dominava. S'han exagerat molt els atacs contra persones amb víctima mortal. El llop seguia l'home, sobretot quan rondava la gana, però durant un segle llarg s'han comptabilitzat unes cent persones devorades pel llop. I s'ha de subratllar que la guerra contra la fera es dugué fins a l'extermini i finalment amb el verí més eficaç. Vuit-cents topònims de l'apèndix certifiquen aquesta omnipresència llopera.
La guerra civil espanyola té una immensa bibliografia, però encara s’hi poden omplir buits. L’obra d’Albert Manent recull d’una manera sistemàtica allò que va passar en seixanta-dos pobles del Camp de Tarragona des del juliol del 1936, després de l’alçament de l’exèrcit espanyol contra la República, fins als anys quaranta amb la victòria franquista. L’autor explica com cada bàndol en lluita imposà el seu terror. El 1936 els anomenats incontrolats, molts dels quals eren anarquistes, i alguns comitès locals mataven gent de dreta, capellans i religiosos, alhora que cremaven la majoria del patrimoni artístic de l’Església Catòlica. Manent també inventaria els morts al front de combat, dels quals no es recorda ningú, i, poble a poble, n’escriu els noms, cognoms i renoms. El mateix fa amb els exiliats. Després dóna la llista d’aquells als quals els tribunals militars franquistes condemnaven a penes generalment altes i en alguns casos eren afusellats. La repressió fou implacable. L’obra de Manent és un model perquè d’altres comarques, sobretot a través de la història oral, puguin emprendre una recerca semblant.
Polític, financer i mecenes, Fèlix Millet i Maristany fou una figura clau en el lent procés de redreçament de Catalunya després de la victòria franquista. Durant els anys trenta, va presidir la Federació de Joves Cristians i, en esclatar la guerra civil...
La biografia de Tomàs Garces: elsáaspectes de la seva vida i de la seva obra.Aquesta biografia de Tomàs Garces preten abastar tots els aspectes de la seva vida i de la seva obra com a escriptor, advo
1999Amb una vintena de retrats literaris- com els que conreà entre nosaltres Josep Pla i Domenec Guanse -, Albert Manent recompon el mosaic trencat de l'epoca de la repressió franquista a Catalunya.
Carles Riba és un dels noms referencials de la cultura del nostre país. Poeta, narrador, crític literari, traductor i acadèmic, la seva trajectòria vital i intel·lectual és d'una intensitat aclaparadora. Algunes de les seves traduccions —"l'Odissea" d'Homer, els "Poemes" de Kavafis, etc.— es mantenen encara avui com a cims indiscutibles de la llengua catalana. L'obra poètica de Riba, no gaire extensa però fonamental, va marcar el camí de les generacions successives. Vida i obra, doncs, entrellaçades per les plomes de l'escriptor Albert Manent i l'estudiós Jaume Medina, que ens ofereixen una visió completa del que va ser i del que va escriure Carles Riba.«Per a entrar en la meva poesia no cal més iniciació que la que procuren una bona gramatica i un suficient diccionari; i amb ella un sentit del que és el moviment poètic, del que són els mètodes i els mitjans per a l'expressió poètica.»Carles Riba
Albert Manent i Joan Cervera, de manera minuciosa i sistemàtica, inventarien i expliquen els noms de 199 núvols i boires i 38 vents que es diuen avui a l?Urgell. Aquest llibre ens ofereix l?oportunit
