Albert Manent

De manera planera i amena, amb ironia i amb moltes ganes de donar la seva opinió, Albert Manent explica, sense pèls a la llengua, la seva visió dels 8 anys que va treballar a la Conselleria de Cultura de la Generalitat. Des dels primers moments al Pacte cultural o els ajuts a la Feria d'abril.

Per fer de pages era imprescindible contemplar la natura, i consequentment, calia donar un nom a aquests senyals del temps. Limaginari popular es molt fertil i per aixo sarribat a censar aquest recull. La globalitzacio estandarditza fins i tot aspectes de la cultura popular que, secularment, shan mantingut com un dels senyals didentitat de Catalunya i naturalment de cada poble, per petit que sigui. Lobjectiu de la present recerca dAlbert Manent i Joan Cervera es la de fixar, en el possible, els noms donats popularment i tradicionalment als nuvols, boires i vents de la Segarra, despres dhaver fet la mateixa recerca tambe a daltres comarques catalanes.

De la correspondencia entre els que saben escriure, sempre nobtindrem [] la plenitud de la serena bellesa de la paraula ben polsada, escriu Enrique Badosa. El present volum recull la correspondencia que els poetes J. V. Foix i Albert Manent van intercanviar al llarg de mes de trenta anys damistat. Aquestes missives, que versen sobre temes molt diversos, mostren destacables facetes de la personalitat dels autors: un Foix que, en plena capacitat creadora, sovint escriu en vers rimat, i un Manent jove pero en cami de la plenitud literaria; i permeten al lector coneixer els canvis politics i culturals de la Catalunya del segle xx des de la perspectiva de dos homes de lletres.

Volum pòstum d'Albert Manent, que ell mateix va poder preparar.

Albert Manent i Joan Cervera, de manera minuciosa i sistemàtica, inventarien i expliquen els noms de 199 núvols i boires i 38 vents que es diuen avui a l?Urgell. Aquest llibre ens ofereix l?oportunit

La guerra civil espanyola té una immensa bibliografia, però encara s’hi poden omplir buits. L’obra d’Albert Manent recull d’una manera sistemàtica allò que va passar en seixanta-dos pobles del Camp d

El llop fins a la darreria del segle XIX es passejava arreu de Catalunya i fou el darrer competidor de l'home amb el qual es podia enfrontar i vèncer-lo. La seva omnipresència i la mala fama que ha tingut i encara té n'han fet un mite de la por. Van ésser sobretot els atacs contra els ramats allò que va promoure una campanya per perseguir-lo i caçar-lo. S'inventaren tota mena de paranys i es feren grans batudes. No obstant això, trobem la figura del "llobater" que els amansia i dominava. S'han exagerat molt els atacs contra persones amb víctima mortal. El llop seguia l'home, sobretot quan rondava la gana, però durant un segle llarg s'han comptabilitzat unes cent persones devorades pel llop. I s'ha de subratllar que la guerra contra la fera es dugué fins a l'extermini i finalment amb el verí més eficaç. Vuit-cents topònims de l'apèndix certifiquen aquesta omnipresència llopera.

Recull d'estudis sobre petita i gran historia de Catalunya entre l'inici de la guerra civil i la mort del general Franco.

1999Amb una vintena de retrats literaris- com els que conreà entre nosaltres Josep Pla i Domenec Guanse -, Albert Manent recompon el mosaic trencat de l'epoca de la repressió franquista a Catalunya.

Polític, financer i mecenes, Fèlix Millet i Maristany fou una figura clau en el lent procés de redreçament de Catalunya després de la victòria franquista. Durant els anys trenta, va presidir la Feder

La biografia de Tomàs Garces: elsáaspectes de la seva vida i de la seva obra.Aquesta biografia de Tomàs Garces preten abastar tots els aspectes de la seva vida i de la seva obra com a escriptor, advo

Carles Riba és un dels noms referencials de la cultura del nostre país. Poeta, narrador, crític literari, traductor i acadèmic, la seva trajectòria vital i intel·lectual és d’una intensitat aclaparad