Anna García Garay

El lloc comú sobre escriure des de les entranyes és en aquest més rellevant que mai. I és que el dietari recull les vivències i reflexions de Garcia Garay durant el mes de convalescència que va passar tancada a casa i amb l'autonomia limitada. En l'ambit personal també pretenia "omplir d'alguna manera" el buit físic i emocional que l'operació li havia deixat. I és que Garcia Garay ha volgut plasmar "els estralls" de la malaltia en una dona d'edat mitjana com ella. Dos mesos de convalescència, el primer dels quals gairebé no es podia ni moure, asseguda davant d'un mateix paisatge, la van portar a escriure diariament sobre el buit. Un acte d'escriptura que acabaria convertint-se en dietari.

Una obra on es fusionen la prosa poètica i la poesia en dues parts ben diferenciades, Horitzontals i Verticals, tot imitant l'estructura clàssica d'uns mots encreuats. Així mateix, s'hi entrellacen l'amor i el desamor, la quotidianitat i la reflexió vital per teixir un poemari amb al·lusions constants al llenguatge i als elements que el conformen.El jurat, format per Jordi Cornudella, Xavier Folch, Marta Pessarrodona, Imma Monsó i Francesc Garriga, va destacar «la qualitat i l'originalitat del plantejament en la manera de dir les relacions amoroses».