Premi de la Crítica any 2000 i Premi Crexells 2001Escrita en una prosa vigorosa, El cor del senglar es una novel·la de maduresa, basada en una serie de capítols, cada un dels quals es com una finestra que s'obre a la diversitat i a la complexitat del mon. El cor del senglar representa, dins del conjunt de l'obra de Porcel, el retorn a uns origens geografis i col·lectius, on s'alternen un passat relativament proxim amb la mes viva presencia de la realitat contemporania. Sota l'ombra fantastica i fantasmal d'un oncle literari, Baltasar Guillem de les Cases Velles, apareix un paisatge atavic per on desfilen personatges turmentats per les passions o abassegats per la dificil tasca de viure. Tanmateix, ni el paisatge ni alguns dels personatges son ficticis: de la Mallorca antiga a la mes moderna, de Joan March a Llorenç Villalonga, conviuen tots en una tumultuosa aventura en la qual, en paraules de l'autor, "tot va com l'aigua: corre en rierols per alli on pot, avall, per acabar invariablement enclotada. I es que a la fi sempre hi ha una tomba...". El cor del senglar es una aportacio singular que afegeix una riquesa nova a la rotunda obra de Baltasar Porcel.Josep Maria Castellet
Las piezas maestras del gran mago de la literatura mediterránea y un inédito.Con Baltasar Porcel desaparece una fi gura literaria que empieza a parecernos de otro tiempo. Por la ambición de sus planteamientos artísticos, por la extensión de sus intereses vitales y por la relevancia colectiva que obtuvo, podemos hablar, sin duda, de un gigante de nuestra cultura. Para Harold Bloom es «el autor de una obra al nivel de Don DeLillo o Philip Roth». Para Tahar Ben Jelloun es «el escritor mediterráneo por excelencia». Admirado y controvertido, su obra periodística fue seguida por centenares de miles de lectores. Este libro muestra, en sus mejores páginas, al novelista demiúrgico, al viajero fascinante, al polemista incisivo, al creador al que nada le fue ajeno. Ni el cielo ni la tierra.
«Aquest llibre recull una mostra de la meva labor periodística o, si es prefereix definir-ho amb cert èmfasi, de la meva visió del món.»«A partir d’aquí, doncs, la meva columna pot resultar arbitrària, imprevisible, subjugant, avorrible, contradictòria, pesada, audaç, què sé jo! Insisteixo: la meva columna sóc jo o, millor, és el que voldria ser, el meu ansiós discurs o els meus tantejos de plenitud en el temps, un producte líric i a la vegada social, que respon més a premises filosòfiques que ideològiques, tot i que no hi falti res a la vinya del Senyor.»«Sóc, doncs, un escriptor modèlic i independent? No: sóc un solitari dependent de tot allò que m’encoratja al meu voltant i em commou o m’ataca. En definitiva: no sóc un monoteista, sóc un politeista.»
20 peces mestres, amb el primer i únic capítol de la novel·la inacabada "Els gegants"El cel i la terra segons Baltasar Porcel es una invitació a la lectura i una celebració de la figura renaixentista de l'autor, que inclou vint peces mestres tant de les seves grans novel·les com de la seva rellevant obra d'assaig i periodistica.aAquest volum comença amb l'inedit primer i unic capitol d'una novel·la que s'havia de titular Els gegants. L'obra va quedar inacabada, pero el seu inici es un text madur i fascinant, escrit en una llengua captivadora i que conte el pla de la novel·la sencera. El protagonista n'es Joanot Colom, l'heroi de la revolta mallorquina del segle XVI contra l'Emperador Carles V. Com si fos el testament literari de l'autor, aquesta historia tracta de la llibertat, el poder, l'individualisme, la força de l'art i els mites. Amb aquest inedit, les vint memorables peces del llibre mostren el novel·lista demiurgic, el viatger fascinat, el polemista incisiu, el creador a qui res no li va resultar alie. Ni el cel ni la terra."Porcel es el novel·lista mes important que ha donat la literatura catalana des de Joanot Martorell i cap lector no se l'hauria de perdre." Harold Bloom.
Un viaje personal a traves de la geografía, la historia y la cultura de la civilización mediterránea."Éste podría ser un libro de historia o un libro de viajes, pero en realidad lo es de figuras sobre el paisaje, tumulto del simbolico oleaje humano que ha cruzado una y otra vez el espacio mediterraneo." Asi comienza esta "historia personal" en la que Baltasar Porcel nos invita a un viaje en el que resplandecen con brillo propio los grandes nombres y paisajes mediterraneos, de Homero a los artistas del renacimiento, de la Venecia de los dogos al imperio de Soliman el Magnifico, de Cartago a Granada, y de esta a Malta o Jerusalen, de Cristobal Colon a las callejas de Marrakech o las costas agrestes de Mallorca. Espacio cardinal entre tres continentes, el Mediterraneo es crisol de una civilizacion cuyos origenes pueden rastrearse en el delta del Nilo, las llanuras del sur de Andalucia o los contrafuertes del Atlas. Movido por el oleaje de su historia y de sus mitos, Porcel atraviesa ese mar en un fascinante relato epico y lirico que establece una sintesis historica, y a la vez muy personal, de las instancias fundacionales de una identidad colectiva y milenaria.
L'Emperador o L'ull del vent es basa en un terrible fet històric: els milers de presoners napoleònics tancats durant anys en la petita illa deserta de Cabrera, potser el primer camp de concentració de la història, on fins i tot es va practicar el canibalisme. Però sobre aquesta base sorgeix un personatge singular, misteriós i audaç, Gérard de Fleury, que, empès pel fibló desfermat per la Revolució Francesa i les guerres de Napoleó, encarna l'heroïcitat i la rapacitat que comporten inextricables els grans esdeveniments. Gérard, convertit en torbadora i cruel ombra imperial, és vist a través d'un prisma èpic i de testimonis tan aviat imaginaris —el narrador Grapain o la romàntica mallorquina Alòdia— com reals: el pensador Alexis de Tocqueville i el mateix Bonaparte. Amb aquesta novel·la, Premi Ramon Llull 2001, Baltasar Porcel aconsegueix de bell nou un relat tècnicament prodigiós, diferent, tan aventurer com visceralment complex, narrat amb el seu estil pletòric de color i de passió.
A partir de l'anunci de la tornada a Mallorca d'Olympia, una islandesa sensorial i pletòrica, es desplega una teranyina vibrant de personatges lligats al seu passat o relacionats entre ells, vistos sota el prisma de l'ànsia d'ascens social, de l'impuls de les passions, dels lligams familiars o atàvics, de les canviants normes socials, d'una prosperitat econòmica desbordada però ambivalent, de l'irracional i del poètic, on una simple anècdota desencadena totes les fúries.
