BERNAT CAPO

Aquest es el tercer -i darrer- volum del Costumari Valencià. L'autor ha afegit una cinquantena d'articles nous sobre aquelles coses que els valencians fem impulsats per la tradició. Si hi ha cap cost

Al nostre entorn immediat hi conviuen móns molt diversos. Uns fets de records, altres que romanen en la memòria col•lectiva o estan a punt de passar a l’oblit. En llibres com aquest un escriptor hàbi

El viatger, que ja ens conduí en una altra ocasió per terres de la Marina en Espigolant pel rostoll morisc, deixa caure la seua mirada i els seus pensaments per la Vall de Gallinera, El barranc de l Encantada, la Vall d Alcala i la Vall d Ebo. En definitiva, per una Terra de cireres dolça i refrescant com les cireres mateixes i, tambe, ironica i angosta com el Barranc de l Infern, que els fa de columna vertebral. Perque es la Terra de cireres del nostre viatger que, tot i el generic, no podia ser altre que Bernat Capo, la que ell s estima i coneix, la que ens presenta als lectors de manera que, potser involuntariament, no ens deixa cap altre remei que emprendre la nostra propia ruta a la recerca de les petjades morisques, de la dimensio magica de la qual ens parla o be, simple i feliçment, de les cireres; sense que quede clar quin d aquest elements es el mes facil de trobar.

Al nostre entorn immediat hi conviuen móns molt diversos. Uns fets de records, altres que romanen en la memòria col.lectiva o estan a punt de passar a l''oblit. La millor raó per llegir i rellegir el

A primer colp d’ull ens pot semblar que la ruta per la qual ens duu aquest viatger experimentat al llarg del llibre és curta o poc emocionant, per massa pròxima. Sobretot si tenim en compte que ens g