A la seva casa de Kersko, a tocar de Praga, Hrabal es tanca per escriure i tenir cura dels seus gats, entre els quals el favorit és Autíc?ko. Els gats marquen el ritme de cada dia amb les seves entremaliadures, les seves ganes de jugar, els horaris dels seus menjars. I Hrabal s''hi lliura amb una tendresa excepcional. Pero, aixi que els gats comencen a reproduir-se en exces, l''autor ja no te temps de treballar ni de dormir. Es veu obligat llavors a prendre mesures per preservar un cert equilibri a la colonia, i pateix i s''odia a si mateix perque sap que, malgrat que estima tant els seus gatets, n''haura de matar una part si vol poder seguir tenint cura de la resta. Turmentat, nomes aconsegueix redimir la culpa despres d''un accident de cotxe del qual sobreviu de miracle. En una entrevista, Hrabal va dir sobre aquesta balada de gats: ''No soc gens indulgent quan es tracta d''aprofundir en el sentiment de culpa. De fet, quan en el mon s''esdeve alguna cosa terrible, sento com si fos jo qui ho hagues fet, o com si m''ho haguessin fet a mi. () Puc veure com la gent dispara (), la guerra, els innocents, i uns i altres soc jo. I fins i tot el gat, el gat mort, soc jo. Quan veig un gos atropellat en algun lloc, tambe soc jo. Qualsevol esser viu em desperta una compassio profunda''.A la seva casa de Kersko, a tocar de Praga, Hrabal es tanca per escriure i tenir cura dels seus gats, entre els quals el favorit és Autíc?ko. Els gats marquen el ritme de cada dia amb les seves entremaliadures, les seves ganes de jugar, els horaris dels seus menjars. I Hrabal s''hi lliura amb una tendresa excepcional. Pero, aixi que els gats comencen a reproduir-se en exces, l''autor ja no te temps de treballar ni de dormir. Es veu obligat llavors a prendre mesures per preservar un cert equilibri a la colonia, i pateix i s''odia a si mateix perque sap que, malgrat que estima tant els seus gatets, n''haura de matar una part si vol poder seguir tenint cura de la resta. Turmentat, nomes aconsegueix redimir la culpa despres d''un accident de cotxe del qual sobreviu de miracle. En una entrevista, Hrabal va dir sobre aquesta balada de gats: ''No soc gens indulgent quan es tracta d''aprofundir en el sentiment de culpa. De fet, quan en el mon s''esdeve alguna cosa terrible, sento com si fos jo qui ho hagues fet, o com si m''ho haguessin fet a mi. () Puc veure com la gent dispara (), la guerra, els innocents, i uns i altres soc jo. I fins i tot el gat, el gat mort, soc jo. Quan veig un gos atropellat en algun lloc, tambe soc jo. Qualsevol esser viu em desperta una compassio profunda''.
Ver más