Bohumil Hrabali eskertu behar diogu, besteak beste, gure denborako benetako heroiak beren tokian jartzea: ostatuetan, lantegietan, biltegietan. Hain gaude politikari, jakintsu, kirolari, aberaskume, artista eta zutabegileek liluratuta, ezen ez baikara ohartzen bizitza, benetan bizia, jende xumearena dela. Historia izen handikoek idazten dute, baina egin, inoiz egunkarien eta historialarien xede izaten ez diren horiek egiten dute. Bizi, borrokatu, sufritu, sentitu eta amesten duen jendea ez da egoten historia liburuetan: pobreen eta txikien bizitza inon erosterik ez dagoen bizitzaren liburuan dago idatzirik. Pertsona horiek daramate errealitatearen zama eta, beraz, gizartearen eskalatik eraitsi behar dituzte arestian aipatu heroi faltsuak. Zorrotz begiratutako trenak -zinemarako bertsio zoragarri batek ezagutarazia- Bigarren Mundu Gerran gertatzen da, Txekoslovakia naziek okupatua zegoenean. Hrabalek, lan honetan, bizi-poz ia irrazionala adierazten du, gizatasun handiz betiere.
Trilogía -cuyo sujeto de la narración es la esposa de Habral, Eliska- compuesta por tres partes: "Bodas en casa" (centrada en la relación amorosa que culminará en el matrimonio), "Vita Nuova" (escrita sin puntuación y referida a su particular teoría estética) y "Territorios yermos" (sobre su actividad como escritor, desde que en 1963 a la edad de 49 años se iniciase en la literatura, y la invasión soviética de la antigua Checoslovaquia en 1968).
une petite gare de bohême pendant la guerre. un stagiaire tente de s'ouvrir les veines par chagrin d'amour. l'adjoint du chef de gare profite d'une garde de nuit pour couvrir de tampons les fesses d'une jolie télégraphiste. mais il y a aussi l'héroïsme, le sacrifice, la résistance. dans un pays qui a donné tant de richesses à la littérature mondiale, hrabal est un des plus grands.
Hant'a és premsador de paper i la seva feina tan sols consisteix a esclafar tones de llibres en un soterrani humit on les rates fan niu. Però, per ell, aquests llibres són més que conjunts de plecs de lletra impresa; són tones de coneixement que la humanitat ha anat acumulant al llarg dels segles. Després de trenta-cinc anys de fer la mateixa feina, avorrida, Hant'a ha adquirit una cultura llibresca important, fins que els nous temps s'imposen com una dutxa d'aigua freda: els obrers modèlics, gent jove, l'acabaran substituint. Bohumil Hrabal, un dels noms més destacats de la literatura txeca contemporania, ens ofereix a Una solitud massa sorollosa una història esplèndida d'un home de vida grisa i monòtona que ha quedat al marge de la societat.
