Carles Hac Mor

Resulta evident: una aventura així és del tot incompatible amb la idea classica d'obra completa. Lluny del rastreig mil limetric, de l'erudició empolsada, de la interpretació dogmatica, les obres completes de Carles Hac Mor son un pas mes cap a l'assumpci

Un dels cims més alts d’aquest autor que puja¬va baixant i que sabia que en l’art l’obra més reeixida con¬dueix al fracàs, entès aquest no només com a allunyament dels càntics de sirena oficials, sin

Set relats amb el denominador comú de la impossibilitat d'arribar a bon port, és a dir, de la necessitat d'acceptar l'atzar i així modificar el món i la vida a fi de fer que el bon port siguem nosaltres mateixos, i tot malgrat que les adversitats provenen d'aquest port, d'on partim pensant-nos que hi volem fer cap, i per això no hi arribem mai, ens perdem fins que, oh miracle!, ens adonem que, de fet, el que hem perdut és la capacitat de trobar un denominador comú quan ja sabem que aquest no existeix.

L’assaig Enderroc i reconstrucció gira, persistentment i alhora ben diferentment, al voltant de l’impuls creatiu i del subsegüent procés de creació literària i artística. Aquesta reflexió circular i

Sense Necessitat D Arribar A La Poesia Visual, Sense Introduir En La Poesia Altres Signes Visuals Que No Siguin Lletres, Carles Hac Mor Pot Afirmar Amb Apollinaire: _Et Moi Aussi Je Suis Peintre. Mentre Ens Condueix Una Mica Mes Lluny En El Cami De L Autonomia Literaria Iniciat Pels Textos Anteriors De L Autor: Cada Cop Mes Distanciats De La Realitat Son Cada Cop Mes Realitat Perque, De Fet, No Hi Ha Realitat Anterior Ni Mes Enlla Del Signe I La Representacio. Llegir Filacteri D Infrallengua Es Viure La Llibertat Mes Absoluta En La Realitat Mes Real. La Seva Lectura No Reclama Un Proces Lineal: Hom Hi Avança, Hi Retrocedeix, Recomença, S Atura, Mira Mes Enlla... I, Estigueu-Ne Segurs, La Relectura D Un Fragment Anterior Ja Te Un Altre Sentit Que Quan L Haviem Llegit Per Primer Cop; En Ocasions, Ni Tan Sols Recordarem Haver-Lo Llegit Tot I Haver-Ho Fet Nomes Uns Segons Abans _Com Que El Llenguantge No Hi Te Un Desenrotllament Logic I Lineal, No Queda Fixat En La Memoria Anecdotica, Per La Qual Cosa Sempre Es Nou I Te Un Sentit Diferent. De Fet, L Escriptura Del Text Sembla Igual A Aquesta Experiencia De Lectura I, Per Tant, L Encoratja: Paraules, Sintagmes I Associacions Retornen Transformats, Reapareixen Desiguals A Si Mateixos Perque Canvien D Aspecte I De Context, Provoquen Que Se Ls Donin Sempre Nous Sentits.(Del Proleg De Jordi Marrugat)

- «Fer les cartes: mesclar-les i repartir-les als jugadors»-segons que es pot llegir al DCVB. Aixòés el que han tractat de fer Antoni Clapés i Carles Hac Mor, després d'haver publicat dos volums de Converses (l'un qüestionant l'altre) fa quatre anys. Aquí, en comptes de fer preguntes directes que demanaven una resposta, també, directa, ens hem creuat, durant quatre mesos, vuit cartes cadascun. El resultat són aquestes pgines que ara veuen la llum en forma de llibre. S'hi observar intercanvi de parers, mescles de punts de vista, qüestions que mai no es tanquen, temes a penes insinuats, teories que no s'acaben de perfer mai... tota una escriptura feta a raig, que només ha estat revisada a l'hora de dur-la a impremta, per polir-ne puntuació o errors mecanogrfics... Un volum que només pretén que el lector el prengui com a punt de partida per fer-se -si vol- les mateixes preguntes que aquests dos poetes s'hi fan. Un volum que vol ser una esgrima «amateur», una manera divertida de raonar: «Se moquer de la philosophie, c'est vraiment philosopher» (Pascal).

L''autor té un debat intens sobre literatura, creació i art, amb els seus alter egos.Escriptures alçurades és un crit. Un bram tempestuós que busca un oïdor. Un text complex, visceral i a voltes turm

Aquest segon volum de l’Obra completa del grafòmanlleidatà Carles Hac Mor (Lleida, 1940-Sant Feliude Guíxols, 2016) recull tots els seus textos impresosdes de l’any 1993 al 1998. Emperò, i tot seguin

A les comarques de Ponent, fer safor vol dir donar molta importància a una cosa tot alegrant-se%u2019n, celebrant-la expansivament, i un saforer és un que fa safor de tot. És el mateix mot que en àr

En Pau i la Leonor es veuen embolicats en un argument incontrolat que especula luxuriosament amb els cossos a través de xarxes informàtiques. El Llobregant i en Màrius Palmés hi intervenen involuntàr

Amb l''esforç de desperfecció paraparèmica fet arran del descontrol histèric introduït per l''atzar en l''escriptura, els insignificants aleatoris acaben originant multisignificacions del tot inesper

Versos de tranuita i amb la cua entre cames de por de perdre''s en l''arremorament de la feramRecull de poemes breus en què el poeta expressa els sentiments i el desig d''autoafirmació i de sublimaci