Carles Hac Mor

Aquest segon volum de l’Obra completa del grafòman lleidatà Carles Hac Mor (Lleida, 1940-Sant Feliude Guíxols, 2016) recull tots els seus textos impresos des de l’any 1993 al 1998. Emperò, i tot segu

Carles Hac Mor (Lleida, 1940) es un dels poetes mes autenticament poetes de la seva generació. Militant de la poesia i de la cultura, en el curs d'unes quantes decades ha impulsat activitats poetiques de variada arrel avantguardista, i ha participat en tota mena d'empreses poetiques personals i col·lectives. Amb Dietari del pic de l'estiu, la seva obra passa a engruixir el rengle de les que honoren els Jocs Florals de Barcelona.

L'assaig Enderroc i reconstrucció gira, persistentment i alhora ben diferentment, al voltant de l'impuls creatiu i del subsegüent procés de creació literària i artística. Aquesta reflexió circular i poètica va bastint un edifici textual al·legòric d'aquell impuls. I, tot al llarg del llibre, aquesta arquitectura simbòlica es va enderrocant i reconstruint per si mateixa mitjançant l'embat teòric d'interpretacions de l'obra d'artistes, poetes i filòsofs que han abordat les especificitats de la creació i de les seves conseqüències a diversos nivells, en les lletres, l'art, la societat i l'individu. Així, hi entren en joc raonaments i disquisicions a l'entorn de clàssics com ara els presocràtics, Kafka, Artaud, Novalis, Nietzche, Schiller, Lautréamont, Hegel, Jarry i molts més, i de pensadors, artistes i poetes contemporanis, com Lacan, Derrida, Deleuze, Guinovart, Miró, Tàpies, Ràfols-Casamada, Valls-Baqué, Bartolotzzi, Dolors Miquel, Eugènia Balcells, Brossa, Bauçà, i etcètera, o com alguns de ben joves, com, per exemple, Arnau Pons, Lluís Calvo, David Ymbernon, Martí Sales i Roger Costa-Pau, entre molts altres, contradictoris i fins i tot antagònics, tot passant per tendències i moviments (com el Romanticisme, les avantguardes i la postmodernitat) que han forjat la cultura contemporània. I ben sovint, el text. l'assaig, pren, sense cap salt abrupte ni estridències, la forma de paràboles que superen engrescadorament el marc de la raó com a eina de coneixement, la qual hi és qüestionada de soca-rel. El ensayo Derribo y reconstrucción gira, persistentemente ya la vez muy diferente, alrededor del impulso creativo y del subsiguiente proceso de creación literaria y artística. Esta reflexión circular y poética construyendo un edificio texto aleg&

- «Fer les cartes: mesclar-les i repartir-les als jugadors»-segons que es pot llegir al DCVB. Aixòés el que han tractat de fer Antoni Clapés i Carles Hac Mor, després d'haver publicat dos volums de Converses (l'un qüestionant l'altre) fa quatre anys. Aquí, en comptes de fer preguntes directes que demanaven una resposta, també, directa, ens hem creuat, durant quatre mesos, vuit cartes cadascun. El resultat són aquestes pgines que ara veuen la llum en forma de llibre. S'hi observar intercanvi de parers, mescles de punts de vista, qüestions que mai no es tanquen, temes a penes insinuats, teories que no s'acaben de perfer mai... tota una escriptura feta a raig, que només ha estat revisada a l'hora de dur-la a impremta, per polir-ne puntuació o errors mecanogrfics... Un volum que només pretén que el lector el prengui com a punt de partida per fer-se -si vol- les mateixes preguntes que aquests dos poetes s'hi fan. Un volum que vol ser una esgrima «amateur», una manera divertida de raonar: «Se moquer de la philosophie, c'est vraiment philosopher» (Pascal).

Amb l'esforç de desperfecció paraparèmica fet arran del descontrol histèric introduït per l'atzar en l'escriptura, els insignificants aleatoris acaben originant multisignificacions del tot inesperades en camps on els conceptes indígenes colonitzen les voluntats invasores. Així, la no-intenció hi preval per damunt del seny ordenador que pretén de donar lliçons als lectors que malden per ser alliçonats. I mentrestant, mitjançant la lluita contra qualsevol mètode, procediment, recurs, tècnica o fórmula, l'èpica de la insubordinació i la mística de la incordinació hi va teixint un decorat que acaba incendiat pel verb alçurat. I a l'últim, les flames de la llengua cremen el sostre de la coherència enmig dels esgarips de tota lògica.

Sense Necessitat D Arribar A La Poesia Visual, Sense Introduir En La Poesia Altres Signes Visuals Que No Siguin Lletres, Carles Hac Mor Pot Afirmar Amb Apollinaire: _Et Moi Aussi Je Suis Peintre. Mentre Ens Condueix Una Mica Mes Lluny En El Cami De L Autonomia Literaria Iniciat Pels Textos Anteriors De L Autor: Cada Cop Mes Distanciats De La Realitat Son Cada Cop Mes Realitat Perque, De Fet, No Hi Ha Realitat Anterior Ni Mes Enlla Del Signe I La Representacio. Llegir Filacteri D Infrallengua Es Viure La Llibertat Mes Absoluta En La Realitat Mes Real. La Seva Lectura No Reclama Un Proces Lineal: Hom Hi Avança, Hi Retrocedeix, Recomença, S Atura, Mira Mes Enlla... I, Estigueu-Ne Segurs, La Relectura D Un Fragment Anterior Ja Te Un Altre Sentit Que Quan L Haviem Llegit Per Primer Cop; En Ocasions, Ni Tan Sols Recordarem Haver-Lo Llegit Tot I Haver-Ho Fet Nomes Uns Segons Abans _Com Que El Llenguantge No Hi Te Un Desenrotllament Logic I Lineal, No Queda Fixat En La Memoria Anecdotica, Per La Qual Cosa Sempre Es Nou I Te Un Sentit Diferent. De Fet, L Escriptura Del Text Sembla Igual A Aquesta Experiencia De Lectura I, Per Tant, L Encoratja: Paraules, Sintagmes I Associacions Retornen Transformats, Reapareixen Desiguals A Si Mateixos Perque Canvien D Aspecte I De Context, Provoquen Que Se Ls Donin Sempre Nous Sentits.(Del Proleg De Jordi Marrugat)

Resulta evident: una aventura així és del tot incompatible amb la idea classica d'obra completa. Lluny del rastreig mil limetric, de l'erudició empolsada, de la interpretació dogmatica, les obres completes de Carles Hac Mor son un pas mes cap a l'assumpci

En Pau i la Leonor es veuen embolicats en un argument incontrolat que especula luxuriosament amb els cossos a través de xarxes informàtiques. El Llobregant i en Màrius Palmés hi intervenen involuntàr

Sense voler, aquest poemari constitueix el primer treball pòstum editat d’aquest poeta eclèctic, estimulant, rebel, oxigenant: en Carles Hac Mor. Hi estàvem treballant de valent, en l’edició d’aquest

Set relats amb el denominador comú de la impossibilitat d'arribar a bon port, és a dir, de la necessitat d'acceptar l'atzar i així modificar el món i la vida a fi de fer que el bon port siguem nosaltres mateixos, i tot malgrat que les adversitats provenen d'aquest port, d'on partim pensant-nos que hi volem fer cap, i per això no hi arribem mai, ens perdem fins que, oh miracle!, ens adonem que, de fet, el que hem perdut és la capacitat de trobar un denominador comú quan ja sabem que aquest no existeix.

L'autor té un debat intens sobre literatura, creació i art, amb els seus alter egos.Escriptures alçurades és un crit. Un bram tempestuós que busca un oïdor. Un text complex, visceral i a voltes turme

L'obra de Carles Hac Mor, sis anys després de la seva mort, continua suscitant un interès creixent i, atès que ara ja pot ser llegida amb una certa perspectiva, no costa gens adonar-se de fins a quin