Daniel Pennac, página 2 de 9

Il romanzo parte, non casualmente, al condizionale: "Sarebbe la storia di un dittatore agorafobico" che, volendo andare a vivere tranquillamente in Europa e sfuggire all'orribile destino predettogli da una maga, sceglie un sosia, che a sua volta sceglie un sosia, che a sua volta sceglie un sosia... Inizialmente uguale come una goccia d'acqua al dittatore, a sua volta simile a Rodolfo Valentino, il sosia subisce inavvertibili ma costanti cambiamenti, pur mantenendo una leggera somiglianza con il modello originario. Il popolo del piccolo stato di Teresina, pero, attribuisce il cambiamento all'usura della politica.

La novel·la d?un cos que te menys d?historia precisa de l?anatomia que no de l?univers malausseniaEl narrador comença a mantenir escrupolosament un dietari sobre el seu cos als dotze anys, el 1936, i el mante fins que mor, als vuitanta-set anys, l'any 2010. El seu projecte era el d'observar les innombrables sorpreses que el cos reserva a l'anima al llarg de la vida. Aixi, descriu finalment tota l'evolucio del seu organisme. El resultat es la novel·la d'un cos que te menys d'historia precisa de l'anatomia que no de l'univers malaussenia, perque Daniel Pennac evita la fredor de la constatacio medica introduint a cada pagina personatges, situacions, dialegs i reflexions que fan circular la sang de la intimitat dins del cos al qual fem l'autopsia, i que el lector, sovint, reconeixera com a propi. Presentacio: Dijous 21 de juny de 2012, a les 19.30h,aa l'Institut Frances de Barcelona.

Il volume consta di due "pezzi" diversi: un monologo teatrale e un racconto. Il primo e intitolato "Monologo sulla paternita" ed e una sorta di divertito montaggio di frasi scucite dai quattro romanzi che hanno reso celebre la famiglia Malaussene. Il secondo "Ultime notizie dalla famiglia", e invece una piccola avventura vissuta tra le mura di casa Malaussene.

Il romanzo parte, non casualmente, al condizionale: "Sarebbe la storia di un dittatore agorafobico" che, volendo andare a vivere tranquillamente in Europa e sfuggire all'orribile destino predettogli da una maga, sceglie un sosia, che a sua volta sceglie un sosia, che a sua volta sceglie un sosia... Inizialmente uguale come una goccia d'acqua al dittatore, a sua volta simile a Rodolfo Valentino, il sosia subisce inavvertibili ma costanti cambiamenti, pur mantenendo una leggera somiglianza con il modello originario. Il popolo del piccolo stato di Teresina, pero, attribuisce il cambiamento all'usura della politica.

Siamo a teatro: il vincitore di un premio letterario ci mostra le spalle e grida "Grazie, grazie!" verso la platea che ha di fronte. Le luci si spengono, il sipario si chiude e il protagonista si volge verso di noi. Cerca le parole per ringraziare, ma il problema e: chi, come e perche ringraziare? L'autore premiato "per l'insieme della sua opera", punta alla sincerita: diventa puntiglioso, politicamente scorretto e piu va a fondo nella questione piu il "grazie" s'ingigantisce e finisce con il toccare temi morali che vanno ben oltre l'occasione. A chi tocca questo ringraziamento? Un omaggio di Pennac ai suoi lettori, ma a questo bell'inchino simbolico l'autore arriva disegnando una figura nevrotica, contorta, esilarante di uomo confuso. Un uomo al bivio.

Lobo azul está intrigado. Normalmente no hace caso de los críos que lo señalan ni de los pintores que lo dibuja... Da vueltas en su jaula del zoo con la mirada perdida, indiferente. Desprecia a los humanos. Pero este niño es distitinto. Desde hace un tiempo, se pasa los días frente a él, observándolo fijamente, sin descanso. ¿Qué querrá?

Chagrin d'école, dans la lignée de Comme un roman, aborde la question de l'école du point de vue de l'élève, et en l'occurrence du mauvais élève. Daniel Pennac, ancien cancre lui-même, étudie cette figure du folklore populaire en lui donnant ses lettres de noblesse, en lui restituant aussi son poids d'angoisse et de douleur.

Daniel Pennac va ser un alumne amb una discapacitat coneguda com a disortografia que li mermava la seva capacitat per retenir informació i era poc apte per a l´aprenentatge de llengües, tant la pròpia com estrangeres. És a dir, no va ser un alumne brillant sinó més aviat el contrari. Gràcies a l´educació que va tenir i al suport dels seus mestres va saber superar-ho i ha acabat convertint-se en professor i escriptor. En aquest text, a mig camí entre la novel·la i la biografia, fa un homenatge als educadors i als nens que sempre han estat els últims de la classe, narrat des de la seva experiència i ple de reflexions pedagògiques.

Daniel Pennac, na liña narrativa de Coma unha novela (Xerais 1993), aborda en Mal de escola a cuestión da escola e da educación dende o punto de vista dos malos alumnos. O autor, un dos máis celebrados das letras francesas contemporaneas, un pesimo estudante adolescente, estuda esta figura do folclore popular outorgandolle a nobleza que se merece e restituindolle a carga de angustia e dolor que a acompaña. Mal de escola mestura as testemuñas autobiograficas (como estudante e profesor que exerceu a docencia durante vinte e cinco anos nun instituto de Paris) con reflexions sobre a pedagoxia e as disfuncions da institucion escolar, o papel dos pais e da familia co papel da television e dos medios de comunicacion actuais, a sede de aprendizaxe coa dor de ser un mal estudante, o sentimento de exclusion do alumno e o amor a ensinanza do profesor. Mal de escola, Premio Renaudot 2007, obra traducida ao galego por Xavier Senin Fernandez e Isabel Soto Lopez, e un fenomeno editorial en Francia capaz de reabrir, tamen en Galicia, un gran debate arredor das razons do fracaso escolar e do estado e do futuro da educacion publica.Daniel Pennac, na liña narrativa de Coma unha novela (Xerais 1993), aborda en Mal de escola a cuestión da escola e da educación dende o punto de vista dos malos alumnos. O autor, un dos máis celebrados das letras francesas contemporaneas, un pesimo estudante adolescente, estuda esta figura do folclore popular outorgandolle a nobleza que se merece e restituindolle a carga de angustia e dolor que a acompaña. Mal de escola mestura as testemuñas autobiograficas (como estudante e profesor que exerceu a docencia durante vinte e cinco anos nun instituto de Paris) con reflexions sobre a pedagoxia e as disfuncions da institucion escolar, o papel dos pais e da familia co papel da television e dos medios de comunicacion actuais, a sede de aprendizaxe coa dor de ser un mal estudante, o sentimento de exclusion do alumno e o amor a ensinanza do profesor. Mal de escola, Premio Renaudot 2007, obra traducida ao galego por Xavier Senin Fernandez e Isabel Soto Lopez, e un fenomeno editorial en Francia capaz de reabrir, tamen en Galicia, un gran debate arredor das razons do fracaso escolar e do estado e do futuro da educacion publica.

Manuel Pereira da Ponte Martins, beloved dictator of the state of Teresina in Brazil, develops agoraphobia the day a fortune-teller predicts he will die being torn limb from limb by an angry mob. His life becomes unbearable and he decides to hire a double to stand in while he set off to enjoy himself in the fleshpots of Europe. A few years later, the barber-turned-dictator also grows tired of running the country and employs the same trick as his predecessor to leave for Hollywood. On the boat there, he introduces himself as Charlie Chaplin. But everyone is convinced that he is none other than Rudolph Valentino disguised as Chaplin. When he arrives in New York, both the real actors are waiting for him. Back in Teresina, the doubles follow one another, fooling the people with ease. Then Pereira comes back. He is astonished to discover that his stand-in doesn't look anything like him and reacts in a way that can only precipitate his meeting with Fate. The Dictator and The Hammock is wildly original and extremely funny.

Pourquoi la mère de Kamo l'a-t-elle soudain abandonné ? Pourquoi Kamo, qui ne craint rien ni personne, a-t-il tout a coup peur d'une simple bicyclette ? Et d'ailleurs, qui est vraiment Kamo ? D'où vient ce nom étrange ? Qui l'a porté avant lui ? Toutes ces questions semblent n'avoir aucun rapport entre elles... Pourtant, si l'on ne peut y répondre, Kamo mourra ! Kamo, c'est le meilleur des amis, le copain dont tu rêves, on voudrait l'avoir pour frère : il est imprévisible, délirant, génial... irrésistible !

Daniel Pennac (Casablanca, 1944) es conegut arreu del món pel seu celebre assaig Com una novel·la (Biblioteca Universal Empúries), un al·legat a favor del plaer de llegir i de la literatura. L?exit de les seves novel·les, protagonitzades per Benjamin Malaussene i la seva tribu, l?ha convertit en un autor de culte i li ha permes dedicar-se plenament a la literatura. Editorial Empuries li ha publicat El senyor Malaussene (1995), (1997), La petita venedora de prosa (2000), premi Inter i finalista del Goncourt, i Els fruits de la passio (2001). El dictador i l?hamacaManuel Pereira da Ponte Martins es un dictador tipic d?una republica sud-americana tipica que pateix d?agorafobia perque una bruixa infal·lible li ha revelat que morira vençut per una follia enfurida. ¿Que passa quan un dictador decideix abandonar el seu tron? Ben senzill: busca una persona identica a ell i, un cop trobada, la col·loca al seu lloc i fa rumb cap a Europa per gaudir de la bona vida. La historia, gens lineal, no acaba aqui. Enmig de tota una cadena d?esdeveniments, l?autor fa una incursio autobiografica en la qual explica un viatge a l?interior desertic del Brasil; i recupera, mes tard, la trama que havia abandonat. Despres de les conegudissimes novel·les d?exit protagonitzades per Benjamin Malaussene i